
Festa Major cada dia
Quan dino fora de casa, cosa que passa més sovint del que li cal a l’estómac i a la butxaca, sempre procuro evitar les postres. No perquè no m’agradin- que m’agraden- ni perquè no em convinguin -que n…
Llegir128 articles amb aquest tag

Quan dino fora de casa, cosa que passa més sovint del que li cal a l’estómac i a la butxaca, sempre procuro evitar les postres. No perquè no m’agradin- que m’agraden- ni perquè no em convinguin -que n…
Llegir
Qui de nosaltres no coneix algú, entrada la quarentena, que es queixa amargament que no va poder estudiar perquè els seus pares no el van patrocinar/empènyer prou i que es remet a aquell fet com el ca…
Llegir
Llegia l’altre dia una entrevista a l’escriptor Kae Tempest on deia que a la vida “passen coses i que al final les coses passen.” I al capdavall és el que és. Un dia ens morirem i passats uns anys nin…
Llegir
Hi ha qui creu que hauríem de dir “no” a Europa i, així preservar intacta la nostra sobirania. És una idea atractiva, però profundament enganyosa. Vivim entre dos estats que condicionen cada moviment,…
Llegir
Som al punt de l’equador de la quaresma. Una data que de ben segur passa desapercebuda per a la gran majoria de persones. El que abans era part indestriable d’una manera de viure, avui queda circumscr…
Llegir
Faig llistes interminables de temes pendents mentre encaixo un got d’aigua entre tasca i tasca, i passejo -passadís amunt, passadís avall-mentre parlo per telèfon. Sabent que amb això no n’hi ha prou.…
Llegir
Ara que s’acosten aquells dies de l’any on concentrem les bones intencions, arriba també el moment de mirar enrere, fer còmput d’allò que hem assolit i d’establir nous miratges de futur. Perquè al cap…
Llegir
La vida et porta. De vegades amb tossuderia. Què fa que acabis estudiant una filologia, o que no hagis acabat els estudis secundaris, o que passis els dies regentant una botiga o fent hores a l’Admini…
Llegir
La nostra és una societat aviciada que creu que els carrers els posen al matí per a què ens hi passegem. Que el sol surt cada dia per acompanyar el nostre dia a dia, que els nostres desitjos són ordre…
Llegir
De vegades la memòria et juga males passades. I sense solta ni volta, un llibre, una conversa, una imatge, et porta records que creies enterrats. I com una onada traidora, revius situacions que en aqu…
Llegir
On són el teus límits? En quin punt dius prou? L’aprenentatge de trobar el punt exacte on poder plantar-te i dir que fins aquí hem arribat -sense perdre els estreps- es treballa amb el temps i amb una…
Llegir
Vam créixer carregats de complexos i autolimitacions. Emmirallats en les estrelles del cinema. Somiant en referents impossibles. Sabent que mai seriem estrelles del rock ni milionaris sense intervenci…
Llegir
El temps és una d’aquelles variables misterioses que s’escurcen i s’estiren seguint patrons que se’ns escapen. Com els bitllets de 100 euros, que els pots dur durant dies a sobre sense bescanviar, per…
Llegir
Fins a quin punt una sola persona pot fer la diferència amb allò que l’envolta? Tenim exemples de grans líders que van arribar en el moment adequat, que van saber canalitzar un neguit col·lectiu i van…
Llegir
Buscar el que ens uneix per sobre del que ens separa. Si encara confiés en fer bons propòsits al gener, segurament aquest seria el que encapçalaria la llista. Deixar de buscar allò que ens confronta i…
Llegir
Dies rúfols de fred i de neu, com sempre haurien de ser aquests dies. Nits de melangia tenyida de fartaneres i regals. De sobretaules llargues, de desplaçaments, de corredisses i papers rebregats sota…
Llegir
Falten 64 dies per deixar enrere el 2024. Així. En un pim-pam. Fa dos dies encara érem de vacances, aquesta setmana menjarem panellets i l’altra ja serà Nadal. Sac i peres, que diu ma mare. I mira, ta…
Llegir
Imagina per un moment que et diguessin que perdràs completament la memòria però que pots escollir cinc records abans del buit. Quins serien? M’ho demanava l’altre dia una amiga, al tomb d’un plat amb …
Llegir
No hi ha res com viatjar per entendre’ns. Sortir del paisatge habitual per submergir-nos- encara que sigui per uns dies- en una realitat diferent a la nostra. De tant en tant cal deixar enrere les bra…
Llegir
En aquest forat negre de temps que és per a molts el Tiktok és habitual trobar vídeos en castellà de persones que fa poc que viuen al país i que expliquen -dia a dia- la seva experiència a Andorra. Fa…
Llegir
Darrerament em sorprèn veure el grau de virulència d’alguns comentaris a la premsa digital a l’entorn d’una qüestió que jo creia tan assumida com és la immigració. Un neguit, que pel soroll que fan, s…
Llegir
Els canvis no ens agraden. Qualsevol alteració en la rutina, en el que és previsible, comporta una dosi extra d’esforç, i sobretot d’incertesa. I així, d’entrada, la majoria, quan podem, preferim esta…
Llegir
Quan era petita, a la classe hi havia tres Susannes i quatre Meritxells. Com la confusió de noms al pati era evident, al final tothom les va acabar anomenant pel cognom. Que no és ni bo ni dolent, per…
Llegir
L’altre dia, es queixava un conegut que per culpa dels seus pares- que mai no el van recolzar prou- no havia pogut cursar estudis superiors i que això l’havia llastat professionalment tota la vida. Pe…
Llegir
El nostre entorn és cada cop més ràpid i incert. L’ordre lògic dels esdeveniments -allò tan confortable de saber que els efectes sempre provenen d’una causa- va quedant enrere. La COVID no ens va fer …
Llegir
Potser va ser una mestra, o l’àvia. O un amic de la família. O un murmuri a les espatlles. Els comentaris dels companys, o una pel·lícula, un llibre…allò que ens marca a la vida s’amaga en els l…
Llegir
Diuen que anaven caminant un pare i el fill a dur el ruc a la fira. Els vilatans al seu pas reien, que com anaven a peu, podent-hi anar en ruc. Per la qual cosa, el pare va pujar al ruc, mentre el fil…
Llegir
Dies intensos -informativament parlant- en què es barreja la gran nevada del cap de setmana, la cua del dia internacional de les dones, la propera celebració de la Constitució, la presentació en socie…
Llegir
Abans tot era més fàcil. O ens ho sembla. Érem menys, hi havia poc en joc, tot estava per fer, i s’anava sobre la marxa. Això explica el perquè del desordre urbanístic i algunes antigalles que -per pe…
Llegir
I tant bonics que són els grisos, però què incòmodes al mateix temps. Ens agraden les opinions clares, saber qui són els bons i els dolents, poder-nos posicionar sense haver-nos de fer gaires pregunte…
Llegir
Ens queixem que tot sempre és igual, però en el fons no hi ha res que ens aterri més que el canvi. Més enllà de la mort -com a paradigma del canvi irreversible- estem envoltats de petites i grans resi…
Llegir
I tu? A qui t’estimes més? Al pare o a la mare? – aquella pregunta que ens solien fer quan no aixecàvem dos pams de terra i que sempre et deixava amb el neguit d’haver de triar- quan no calia. El mate…
Llegir
Vivim en una societat que al llarg dels darrers vuitanta anys ha anat creixent i nodrint-se de persones arribades d’arreu. Però malgrat ser una població multicultural i diversa, les relacions entre na…
Llegir
Què hauríem de saber fer al sortir de l’escola? Més enllà d’aprendre a llegir (entendre) i escriure (sense faltes). Més enllà de saber calcular quatre números i tenir les nocions bàsiques de qui som i…
Llegir
Tot és canvi. Possiblement és de les poques coses que – com morir- sabem del cert que arribaran. L’entorn i les maneres de fer, muten, cada cop més de pressa, vers resultats més incerts, i de manera p…
Llegir
L’Agnes i la Laura són germanes. L’una, mira d’arribar a la seva essència despullant-se de tot allò que li sembla superflu, innecessari; fins el punt que la resta sistemàtica l’acosta perillosament al…
Llegir
La majoria de la gent d’aquí podem convenir que ser un país de neu implica que a partir del setembre i fins al maig qualsevol dia pot no sortir el sol per omplir Andorra de volves de manera indiscrimi…
Llegir
Desfilen els anys, un rere l’altre, ben arrengleradets; 2021, 2022, 2023. Hem passat de puntetes per Sant Silvestre, l’home dels nassos, les competicions de salts d’esquí i una elaborada corrua de bon…
Llegir
Una munió de gent enfadada supura pels comentaris dels diaris digitals. Tothom es veu amb cor de dir als altres què i com han de fer la feina, però tanta dedicació en esmenar la plana aliena no permet…
Llegir
Els humans som resistents al canvi. No ens agrada que ens alterin les rutines ni les maneres de fer. Ho deien les màximes del Manual Digest, i ho perpetuen – dia a dia- les dinàmiques i inèrcies que e…
Llegir
Què fàcil oblidem. Sobretot quan el que queda enrere no ens afavoreix, o creiem que no fa justícia al personatge que hem anat construint amb el temps. Andorra té bona desmemòria pel que li convé. Memò…
Llegir
I no calla, tu. Ja fa estona que m’estic dempeus rere la caixa. I no hi ha manera, no avança. Seguint l’inevitable llei que determina que la cua que no agafis serà la que vagi més de pressa, i que aqu…
Llegir
Sempre he pensat que els idiomes estan fets perquè la gent s’entengui. Per això és bo saber-ne. Per poder interactuar, per comunicar-nos. Tanmateix, creure que els idiomes són només un vehicle comunic…
Llegir
El problema de la gent que et resulta antipàtica perquè sí -per una simple qüestió epidèrmica- és que t’impedeix sovint anar més enllà de la superfície, amb tot allò de pèrdua -més o menys conscient- …
Llegir
A mesura que avances fora del camí marcat, una nova via apareix sota els teus peus. Així ho deia el sufí Rumi. Tot i que si preferiu veus més properes, Antonio Machado també deia allò de: Se hace cami…
Llegir
Aquests dies, molts joves del país s’enfronten a una de les primeres decisions transcendentals que prendran al llarg de la vida. Escollir els estudis universitaris que marcaran – sens dubte- el seu fu…
Llegir
Tan fàcil que resulta queixar-se a tort i a dret sense mirar si ensopeguem amb l’ull de poll de l’altre, sense ni tan sols aturar-nos a pensar que potser – i només potser- la nostra manera de fer -pre…
Llegir
Així, d’entrada, això de morir-nos no ho acostumem a apuntar a l’agenda. Sabem que hem de morir, però – en general- no ens preparem per la gran cita de la nostra vida. I és una pena. Perquè tard o d’h…
Llegir
Pot ser una paraula un oxímoron? Realment la solució a una vida plena passa per la conciliació? Fins a quin punt hem de fer tantes coses? De vegades crec que hem confós tenir una vida plena amb una ex…
Llegir
El principal entrebanc per la lectura és la manca de temps. Mentida- et dius-. I tanmateix, la pila dels pendents creix cada dia que passa, i després de Sant Jordi, l’esvoranc entre ganes i possibilit…
Llegir
L’any 1964 la silueta de Topol tocant el violí dalt d’una teulada, quedava fixada a la retina dels amants del cinema clàssic estatunidenc. I encara perdura. Tevye, el lleter, capficat en les seves cab…
Llegir
Quan demanes a una dona què canviaria si pogués, molt sovint la resposta passa per alterar alguna part del seu cos: més prima, més alta, més jove. Difícilment per ser més llesta, més ambiciosa o més a…
Llegir
Quan érem infants, les hores eren llargues i els canvis cíclics i previsibles. Després de la primavera arribava l’estiu, i amb la tardor, la represa de l’escola. Potser és només una percepció personal…
Llegir
Tot allò que no dius, que es queda a les portes. Tot allò que no fas però que hauries fet, i que recules en un últim segon de prudència abans no es concreta. Ves a saber perquè. El seny no està sobrev…
Llegir
Arriba la columneta d’un nou dilluns. Moment de fer balanç, en un any, novament estrany i difícil. Aquest darrer tram de desembre ha estat especialment complicat per a molta gent. Els contagis s’han m…
Llegir
La felicitació de Nadal de Glop de Blau. Us desitgem unes bones festes i un 2022 ple de projectes, calma i bona comunicació.…
Llegir
Més neguits, més mals de cap, més incertesa…però hi ha qui creu que pot oferir alguna cosa als altres que els ajudin a satisfer necessitats no cobertes, i mira, un bon dia, s’hi llença de cap. I…
Llegir
Tota la vida m’he sentit dir que l’embaràs és una època de plenitud, que la maternitat és la culminació de la feminitat i que els plançons omplen de sentit la vida de les dones. Fins que et quedes emb…
Llegir
Som diverses i diversos. Potser hauria d’afegir i diversis, per tal que ningú no se senti fora. Abans, quan arribava un nadó, l’únic que passava davant de buscar semblances amb la família més o menys …
Llegir
Segurament és l’únic front davant el qual ni tan sols l’esperança s’hi veu amb cor. El pas del temps -i la certesa d’un final cert- com a única certesa. I tanmateix continuem fent la viu-viu, com si l…
Llegir
Taxa Verda Diu Quim Monzó, que el dia de la fi del món vol ser a Andorra, perquè aquí tot triga més en arribar. La resistència al canvi sumada a una avarícia miop i malaltissa, ens aboca a situacions …
Llegir
Llisquem sobre les onades i amb una mica de sort aspirem a sortir -tot just- esquitxats per la vida. La setmana passada -en aquest mateix espai- em deien: La vacuïtat de la persona actual li fa ressal…
Llegir
Al llarg dels segles, diferents escoles i tradicions han buscat la fórmula per assolir un estat de consciència plena, d’autorealització personal. Hi ha diversos camins per arribar a la il·luminació, p…
Llegir
Això d’omplir-nos la boca amb la defensa aferrissada de la nostra llibertat individual i el valor suprem del lliure albir és un invent bastant recent. El concepte de ramat és el que ens ha anat més bé…
Llegir
Als vint tot és possible i no hi ha pressa. Fet i fet, tampoc no tens massa clar cap a on anar. D’entrada, només que sigui lluny de casa ja està bé. Als trenta, el temps t’encalça, tot està per fer i …
Llegir
De tant en tant demano a l’oracle de Delfos que m’il·lumini. Però la Pitonissa -enigmàtica i esquiva- després de remirar-se amb displicent indiferència les meves ofrenes en forma de trista manca d’ins…
Llegir
A casa, en nàixer, ens van tatuar amb sang que el treball dignifica: La feina és sagrada. No es falta a la feina. La feina és el primer. Intueixo que acabar sent autònoma ha estat una manera de sublim…
Llegir
He seguit aquests dies el relleu presidencial als EUA. I no deixa de ser inevitable comparar la situació viscuda dimecres passat amb la que es produïa a les escales de la Casa Blanca quan era Donald T…
Llegir
Durant molts anys, necessitava estar envoltada d’ordre per poder funcionar. Era incapaç d’anar a dormir amb els plats del sopar per rentar o els mitjons per desar al cistell de la roba bruta. Impossib…
Llegir
Abraham Maslow, en posar les bases de la famosa piràmide de les necessitats, va oblidar afegir la contenció. Encara que pugui semblar contradictori. Aquests dies, els cubells d’escombraries plens de l…
Llegir
Avui parlava amb un sorrut entranyable, que em deia que el seu desig per l’any vinent és poder-se queixar de les coses de sempre: del trànsit, de la gent que no diu bon dia a l’ascensor, de la classe …
Llegir
Diderot, en l’assaig “Paradoxa sobre l’actor”, en parla per primera vegada l’any 1773: L’esprit de l’escalier. Una metafòrica frase que ens remet a aquella sensació de ràbia i penediment que ens envae…
Llegir
Posats a parlar dels efectes col·laterals de la pandèmia, no podem deixar de banda l’exhibició -gairebé pornogràfica- de la ignorància, elevada a objecte de culte. El convenciment -personal i legítim,…
Llegir
Quina sensació ha de ser veure que aquells a qui intentes enredar són més rucs del que et pensaves? Suposo que en certa manera deu ser el que sent a hores d’ara Donald Trump, en veure que les maneres …
Llegir
Tot és mentida i ja ens està bé. Al final, si t’enganyes és ben bé perquè t’acaba resultant més fàcil seguir el joc que continuar donant-te cops de cap contra la paret. Com quan descobreixes el doble …
Llegir
Atípic dilluns de Festa Major a Andorra la Vella. Aquests dies ni hem sentit el pregó, ni el repic de campanes, ni pujat a les atraccions, ni ballat el contrapàs. La prudència ha estat l’argument esse…
Llegir
Dèdal, ja va advertir el seu fill, però no se’n va sortir. Per ajudar-lo a fugir del Laberint de Creta, li va fabricar unes ales fetes amb plomes enganxades amb cera, advertint-lo que, no havia de vol…
Llegir
Recordo- fa molts anys- un episodi de “The Twilight Zone” en què un senyor ben normal, sortia de casa -com cada matí- i a la cantonada s’adonava que s’havia deixat la cartera i tornava enrere a buscar…
Llegir
L’altre dia em vaig comprar una capsa amb vuit marcadors en tons pastel. Deixava enrere anys i panys de fluorescents que traspassen el paper. I mentre els pagava, mirava de convèncer-me que era una co…
Llegir
Un dels primers signes de maduresa és acceptar que no pots- i no és bo- que caiguis bé a tothom. De fet, quan més bé caus- així, en general- pitjor. Quan en un país com el nostre, ningú malparla de tu…
Llegir
Qui o què marca les nostres línies vermelles? Els que en tenim, és clar, que de vegades hi ha qui mou els seus principis com quan jugàvem a les gomes al pati. Conceptes personals i intransferibles -po…
Llegir
Sembla mentida que tots siguem tant llestos, i al mateix temps tinguem tants problemes de comprensió lectora. Que tots tinguem tantes coses a dir, i tanta dificultat per expressar-nos de manera cohere…
Llegir
La setmana passada va morir el meu pare. Des d’aleshores, sembla que tot plegat hagi entrat en una espiral d’irrealitat. L’excepcionalitat de tot el que ens envolta ha fet que el fil de la rutina sobr…
Llegir
Escric aquestes ratlles sabent que el fet que el coronavirus arribi a Andorra és només qüestió de temps, si és que encara no ho ha fet. La permeabilitat de les fronteres i aquesta manera de fer tan hu…
Llegir
Verdi en va acabar fins al capdamunt d’aquesta òpera. Li van fer canviar tantes vegades, que va anar d’un pèl que no els engega a dida i ell no dorm – de retruc- entre reixes. Un ballo in maschera. El…
Llegir
A casa meva, si al tornar de l’escola hi havia espaguetis a l’anglesa sobre la taula, poc podien trigar a aparèixer per la porta de la cuina els ous ferrats amb patates rosses. És com la paradoxa del …
Llegir
Abans el món era simple, que no senzill. Naixies, i segons on et tocava créixer i el teu gènere, ja tenies bona part de la vida pautada per endavant: l’hereu a seguir el negoci familiar, el petit al s…
Llegir
No és res de nou. Ja ho deia Mary Poppins, que amb una mica de sucre les píndoles passen millor. Ara mateix, podria escriure un parell d’analogies més sobre com la resistència incrementa el dolor, per…
Llegir
Dies bonics i complicats. El Nadal ja les té aquestes coses. Com tot el que se suposa que ens ha de fer sentir d’una determinada manera, prescindint dels matisos. Com la maternitat, com els comiats bu…
Llegir
L’altre dia la xarxa n’anava plena: les Dr. Martins –un dels calçats més icònics del segle XX– ja no són el que eren. Tot va començar amb una carta al diari The Guardian. Una usuària denunciava que un…
Llegir
De la mateixa manera que la primera neu ens emociona –amb la mateixa facilitat que en reneguem dos dies després–, la major part de nosaltres respon de la mateixa manera davant de determinats estímuls.…
Llegir
Soc responsable del que dic, no del que entens. I soc conscient que moltes de les coses que dic, no les pots entendre de la mateixa manera que jo volia transmetre, perquè de vegades, és inevitable esc…
Llegir
Som el que mengem. Ho diuen les nostres analítiques. Una corrua de xifres més o menys afinades que et recorden que has de cuinar més i endrapar menys a corre-cuita. Som la resta imperfecta entre el qu…
Llegir
Escric mentre al meu costat una webmaster de renom renega per sota el nas: se li ha desconnectat el Postcron, una aplicació que li serveix per programar les xarxes socials de la seva web i mira de rec…
Llegir
Suposo que perquè plou cada dia. Qui sap? O la primavera, que altera horaris i percepcions. O simplement el cansament acumulat dels darrers mesos. Aquests són dies introspectius, a l’espera que surti …
Llegir
El proper 7 d’abril estem cridats a les urnes un total de 27.278 andorrans i andorranes amb dret de vot. Aproximadament una tercera part de la gent que vivim al país. Si a això li sumem el fet que la …
Llegir
El psicòleg estatunidenc Barry Schwartz ja va advertir l’any 2004 en el seu llibre La paradoxa de l’elecció: Perquè menys és més, sobre com és de difícil prendre decisions.Ja, aleshores, apuntava el f…
Llegir
Com quan fa molts dies que no plou. Que t’enrampes amb la porta del cotxe i el cabell s’arrapa a les jaquetes. Així es viuen aquests dies de calma tensa. Com quan els animals remuguen- inquiets- dins …
Llegir
Obres els armaris de la cuina, més coneguts a casa meva com “la trampa mortal”, i si no estàs al cas, és ben probable que et caigui una carmanyola al cap. O dues. És el que té. La síndrome de Diògenes…
Llegir
Des que el meu telèfon ha decidit –no sé si com a mesura d’autoprotecció o amb un punt de masoquisme– enviar-me cada setmana un informe que em frega per la cara el munt d’hores que compartim, certamen…
Llegir
Haver perdut pes en els darrers tres mesos de manera involuntària, patir llacunes de memòria o caminar amb més dificultat que abans, són alguns dels indicadors que poden orientar les persones grans a …
Llegir
“L’art no serveix per a res, però és per això que és tan important! La seva falta d’utilitat i de funció pràctica el fa imprescindible en la vida de l’ésser humà”. Així s’expressava la setmana passada…
Llegir
El món empresarial està canviant. De manera silenciosa i com una taca d’oli, la importància de gestionar correctament els intangibles s’estén i pren cos, ja no només entre les companyies que cotitzen …
Llegir
Darrer Ningú és Perfecte. Amb el psicòleg Miquel Alet i una tertúlia de luxe amb Montserrat Ronchera, Manel Arajol, Antònia Escoda i Guillem Valdés. Gràcies per tot. Gràcies per tant.…
Llegir
[wpvideo dI31YacT ] El primer programa del Ningú és Perfecte començava el setembre de 2003. I el 20 de juliol de 2018 hem tancat la temporada que en fa 15. Més de 3.000 programes, que està aviat dit. …
Llegir
Tothom és necessari i ningú no és imprescindible. És cert. Però hi ha persones que deixen empremta i que costa deixar anar com si res. A mesura que passa el temps, ens habituem a veure-les a prop, a c…
Llegir
Passem pàgina. Any nou. Llibreta nova. Sense estrips, ni arrugues, ni taques de tinta. 365 dies nous de trinca. 52 setmanes plenes de dilluns de son, però també de divendres curulls de promeses. Em mi…
Llegir
Els dies passen volant. Encara no has acabat de maleir el dilluns que ja torna a ser divendres. Encara no has cremat els panellets que ja ens han encès els llums de Nadal, i en un no res començarem l’…
Llegir
És com si tothom s’hagués tornat futbolero. D’aquells que no sopen si perd el seu equip. Dels que veuen mans en els altres o un penal injust, segons el color de la samarreta. D’un temps ençà, les posi…
Llegir
Què és ser valent? Ser valent no és no tenir por. Només els il·luminats i els irresponsables desconeixen aquest sentiment. Ser valent és fer el que creus que has de fer, malgrat la por. Perquè la por …
Llegir
Hi ha coses que és millor que les expressin els dits. Igual que el desig es transmet pel nas a través de les olors, i el sexe es troba a la boca i el gust, cada sentit té una especialitat, que no sé s…
Llegir
Ja ho diuen, que tothom explica el mercat segons li va, però d’aquí a tergiversar la realitat per acomodar l’esperit a la pròpia conveniència, hi va més d’un pas. Em sorprèn la capacitat d’algunes per…
Llegir
És ben cert que tots trobem motius per condemnar els altres i per justificar-nos malgrat trobar-nos en les mateixes situacions. I és que mai és el mateix el que faig jo que el que fas tu. Encara que s…
Llegir
Estem envoltades de tòpics sobre quina és la nostra funció. Culpabilitzant-nos per tot allò que no sabem, volem o podem fer millor. Reproduint i inventant noves formes de ser mare, emparades en un nou…
Llegir
Entrem de ple en la Setmana Santa. Moment de mirar cap endins, sempre que gosem fer-ho, que aquest és un esport per a valents. M’omplo els ulls de les imatges de nens assassinats a Síria. Fumigats, se…
Llegir
És molt important tenir sensibilitat. Aprendre a llegir entre línies davant les coses que sovint trobem normals i que no ho haurien de ser. Només d’aquesta manera podem desemmascarar estereotips, prej…
Llegir
Més enllà de les suspicàcies que em genera tot el procés a l’entorn de l’ús inapropiat de les targetes dels ex-cònsols lauredians, crec que la condemna suposa un punt d’inflexió a favor de la fràgil c…
Llegir
Llegia l’altre dia, en aquestes mateixes pàgines, l’entrevista a Mònica Pascual, la nova presidenta de l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra (AAVA). Una entrevista en la qual, entre altres cose…
Llegir
Ahir, convidats per l'Angi Duró i l'Olga Moreno, de l'escola Andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma, el company Òscar Royo (RNA) i jo vam anar a trobar-nos amb un grup de joves estudiants per …
Llegir
Ens entestem en arribar a tot arreu, i el pitjor és que ens en sortim. Ens obliguem a buscar allò que sabem que no existeix, a perseguir l'eterna joventut, la talla 38, una parella estable i uns fills…
Llegir
Amb la panxa ben plena, massa. Amb la consciència anestesiada de paper cruixent, sucres i brindis. Amb el somriure trist de qui ha viscut dies millors, amb la mirada plena d’esperança posada en els pe…
Llegir
Hi ha dies grisos i vides grises. Dies de plugim fred, de boira arrapada a la falda. Dies que es deixen caure, sense fer soroll, sense deixar petjades. Massa sovint oblidem el discret encant del gris.…
Llegir
Marxem avui de vacances per retornar el 12 de setembre amb la 14ena Temporada del NEP. Gràcies per haver-nos fet costat una temporada més. Que aquest sigui un estiu bonic, radiant i ple d'imperfectes …
Llegir
Ens bombardegen: com a professional has de saber sortir de la teva zona de confort, has d’estar al dia de les novetats i les últimes tendències, no pots deixar de formar-te, qui s’atura va enrere̷…
Llegir
Som com cargols que han posat al foc dins una olla d’aigua freda. A poc a poc notem com l’aigua cada cop està més calentona, però com que la cosa és gradual i encara s’hi està bé, doncs, mira, que tam…
Llegir
Tant important com tenir diners és saber-los gastar. I no em refereixo a l’obvietat d’estalviar per quan arribi l’hivern, ni de deixar arregladets els nens i pagat el pis de la platja. Parlo de mirar …
Llegir
La confiança és d’aquelles coses que es desgasten, com un drap. Quan estableixes vincles amb altres persones, una part de tu s’exposa. Però s’obre al mateix temps, permetent un enriquiment mutu: d’exp…
Llegir
Com que les càmeres de vigilància ja no són el que eren, m’haureu de fer un vot de confiança quan us digui que hem fet molta bondat. Per això, aprofito per passar-vos la llista de presents que m’agrad…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra