
Fluir (desembre 2019)
No és res de nou. Ja ho deia Mary Poppins, que amb una mica de sucre les píndoles passen millor. Ara mateix, podria escriure un parell d’analogies més sobre com la resistència incrementa el dolor, per…
Llegir52 articles publicats el 2019

No és res de nou. Ja ho deia Mary Poppins, que amb una mica de sucre les píndoles passen millor. Ara mateix, podria escriure un parell d’analogies més sobre com la resistència incrementa el dolor, per…
Llegir
Dies bonics i complicats. El Nadal ja les té aquestes coses. Com tot el que se suposa que ens ha de fer sentir d’una determinada manera, prescindint dels matisos. Com la maternitat, com els comiats bu…
Llegir
L’altre dia la xarxa n’anava plena: les Dr. Martins –un dels calçats més icònics del segle XX– ja no són el que eren. Tot va començar amb una carta al diari The Guardian. Una usuària denunciava que un…
Llegir
Fa dies que el Pare Noel es passeja pels carrers del país. Buscant il·lusions, resseguint llistes interminables, o fins i tot sospirant davant llistes impossibles. Hi ha qui mai rebrà la bicicleta que…
Llegir
Murakami ja va titular així una de les seves primers novel·les: Pinball, 1973. Ja sabeu el joc aquell en què el jugador intenta mantenir unes boles actives per un circuit polsant botons per tal que no…
Llegir
Interessantíssima presentació, dimecres passat, en la primera jornada internacional d’empreses tecnològiques per al comerç. Cal felicitar tant Actua com la gent de Shopping Mile no només per la propos…
Llegir
Divendres, es presentava a la Seu d’Urgell el llibre del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Un recull de reflexions sobre la força de la no-violència. Ep, que això de la no-violència no és nou. O és q…
Llegir
De la mateixa manera que la primera neu ens emociona –amb la mateixa facilitat que en reneguem dos dies després–, la major part de nosaltres respon de la mateixa manera davant de determinats estímuls.…
Llegir
Gairebé un 13% de la població es troba en situació de risc de pobresa i el 3,5% pateix una privació material severa. Són dades del 2018 de l'enquesta de condicions de vida que s'ha publicat per primer…
Llegir
La setmana passada -molt encertadament- em feien veure que a les portes d’una campanya electoral, tan previsibles som els periodistes com els candidats. Després de donar-li dues voltes més al comentar…
Llegir
No sé com dir-ho, però potser és perquè he vist moltes vegades la pel·lícula del sisè sentit, que ara, ja des del primer minut, m’adono que els morts van sempre amb la mateixa roba. I és clar, la lect…
Llegir
Sí, ja ho sé. És un títol ben galdós, però la culpa és de l’Elena Aranda, que de tant en tant, se’n riu de mi i dels meus dubtes existencials i literaris. És el que té, demanar-li consell a la reina d…
Llegir
La meva infantesa és una caseta de pescadors a qui ningú deia pel seu nom i que avui és un bloc d’apartaments a tocar de la platja de Ponent. Olor de salnitre i soga. Una boia de pesca verda coronava …
Llegir
Tinc els pintors a casa, o ha vingut l’amiga comunista, o simplement “estic en aquells dies” –entrant de ple en l’àrea 51– i posant de manifest –una vegada més– que el cos de la dona deu tenir alguna …
Llegir
Soc responsable del que dic, no del que entens. I soc conscient que moltes de les coses que dic, no les pots entendre de la mateixa manera que jo volia transmetre, perquè de vegades, és inevitable esc…
Llegir
Un dels efectes col·laterals de fer-se gran és que es desdibuixen els límits de les estacions, de les relacions amb els altres i la percepció del temps. Presbícia de la vida, suposo. De la mateixa man…
Llegir
Meritxell és aigua passada i cal començar a posar fil a l’agulla –els que encara no ho hagin fet– que les comunals són a la cantonada i qui es bellugui no sortirà a la foto. Un treball tàctic que seri…
Llegir
Fa uns quants anys, quan encara funcionava l’enyorada associació de consumidors i usuaris, es va detectar que el gruix de les queixes que rebia el comerç provenien d’un únic establiment de l’avinguda …
Llegir
L’endemà de la fi del món, vaig tornar a la feina. Sota l’asfalt inclement, incapaç de calçar-me res que no fossin unes sandàlies obertes, esquivant turistes badocs i esperant que una altra tronada em…
Llegir
No volar si no és estrictament necessari, fer turisme de proximitat, canviar el cotxe pel transport públic, el bany per la dutxa i les piles per carregadors solars. Reservar la carn per a les dates as…
Llegir
Fa molts anys, quan les xarxes socials ni tan sols les imaginàvem, vaig començar a escriure un bloc. Obria un nou capítol a la meva vida i necessitava —com m’ha calgut sempre— canalitzar el neguit i e…
Llegir
La festa gran. La que convida a sortir de casa, la que ens permet retrobar-nos amb els altres, fora dels caminets recurrents. La de les sardanes, el cafè, copa i puro i l’arrossada popular. Dies de fe…
Llegir
M’encanta discutir. I l’estiu em demostra que la manca d’altres quefers més productius ens hi aboca. Encara que sigui per crear debats inútils a l’entorn de si els restaurants sense nens són discrimin…
Llegir
Des del moment en què naixem ens empenyen a fer-nos grans. -Menja’t la sopa, que si no et quedaràs petita- em deien. -Molt bé, ja es pentina sola -m’esperonaven- ja es corda les sabates sense ajuda, j…
Llegir
Que sí, que sí. Que tot just portem dues setmanes de vacances escolars però a veure qui és la llesta que s’espera al darrer minut per fer la comanda de llibres- folres inclosos- . Magatzems i papereri…
Llegir
A les portes d’un nou estiu. De les somiades vacances. De converses i pàgines on deixar-se caure per perdre la noció del temps. De migdiades decadents, de vermut i olives a la fresca i peus en remull.…
Llegir
«Als homes no se'ls castiga per tenir grans conviccions. Ni tampoc si són capaços d'elaborar un discurs impecable o de saber moltes coses. Una dona intel·lectual ha d'estar preparada: se l'atacarà i c…
Llegir
Som el que mengem. Ho diuen les nostres analítiques. Una corrua de xifres més o menys afinades que et recorden que has de cuinar més i endrapar menys a corre-cuita. Som la resta imperfecta entre el qu…
Llegir
Escric mentre al meu costat una webmaster de renom renega per sota el nas: se li ha desconnectat el Postcron, una aplicació que li serveix per programar les xarxes socials de la seva web i mira de rec…
Llegir
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos, Suïssa i Andorra. Avui tots estem de festa. Pasqua Granada o Pentecost…
Llegir
Fins fa nou mesos, amb prou feines havia fet tres cafès abans dels exàmens a la facultat. A casa, on són uns gran cuiners, però també uns experts en el qüestionat art de preparar l’eau de chaussette, …
Llegir
Diuen les males llengües que tot és comestible si ho talles prou petit. Aquesta si més no, és la màxima d’aquells que creuen que el futur de l’alimentació humana passa pels insectes, les algues i altr…
Llegir
Fins a quin punt un partit es deu al seu programa electoral? Al seu votant? A les coses que diu en campanya? La fi justifica els mitjans? Què és més lleig, anar de bracet amb “l’enemic” per fer trampe…
Llegir
Si hem de fer cas de l’índex de maduresa digital de l’empresa andorrana que la setmana passada es va presentar a Andorra, la cosa no pinta bé. Les empreses amb més de deu treballadors del país no arri…
Llegir
En espera de veure la composició del nou Govern, i de retruc el ball de cadires que això generarà al Consell General, el cert és que ja tenim la VIII legislatura servida. Amb alguns ingredients a cele…
Llegir
Suposo que perquè plou cada dia. Qui sap? O la primavera, que altera horaris i percepcions. O simplement el cansament acumulat dels darrers mesos. Aquests són dies introspectius, a l’espera que surti …
Llegir
Feliç dilluns que segueix al primer diumenge després de la lluna plena un cop passat l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord. O el que és el mateix: “Pasqua florida, els ous són meus”- que diuen a…
Llegir
El 15 d'abril és el dia internacional del ciclista. Molt ha plogut des que al segle XV Leonardo da Vinci –sí, això també ho va inventar ell– va dissenyar un giny amb dues rodes, un seient i dos pedals…
Llegir
Ja està fet. La veu del poble s’ha expressat. O no. Però vaja, que les eleccions ja són història.Escric aquestes ratlles abans de diumenge, per tant o tiro de bola de vidre o es fa difícil fer pronòst…
Llegir
El proper 7 d’abril estem cridats a les urnes un total de 27.278 andorrans i andorranes amb dret de vot. Aproximadament una tercera part de la gent que vivim al país. Si a això li sumem el fet que la …
Llegir
El psicòleg estatunidenc Barry Schwartz ja va advertir l’any 2004 en el seu llibre La paradoxa de l’elecció: Perquè menys és més, sobre com és de difícil prendre decisions.Ja, aleshores, apuntava el f…
Llegir
Desperta recels. I no m’estranya. Massa escarmentats estem dels venedors de fum. Però el cert, és que la idea de pensar –per un moment– que per variar podem anar tots i totes a una per sumar i créixer…
Llegir
El patriarcat és com els trucs de màgia, que un cop vista la trampa, ja no pots fer veure que no el veus. Sí, ja ho sé, que estem pesadetes aquests dies amb el dia de la dona treballadora, que si ens …
Llegir
Ja tenim les llistes electorals. Set candidats nacionals –cap dona, per cert– i 24 llistes territorials. Un garbuix de noms –no sempre fàcils d’ubicar– i alguns interrogants a l’aire. Realment hi ha s…
Llegir
Quan ma filla era –més– petita, sempre, sempre, sempre, en començar una pel·lícula necessitava saber quins personatges eren els bons i quins els dolents. Ella, amb cinc anys, i sense haver anat mai a …
Llegir
Aquesta setmana, Mans Unides ens ofereix una nova oportunitat per reflexionar al voltant de l’accés a l’educació i la igualtat d’oportunitats. En el marc de la campanya anual de recollida de fons, dij…
Llegir
A Barcelona, estan posant en marxa tot un seguit de mesures perquè els nens tornin a jugar als carrers. Es retiren els cartells de prohibit jugar a pilota, es talla el trànsit els diumenges i s’impuls…
Llegir
“El conte de la serventa” és una distòpia escrita per la canadenca Margaret Atwood, publicada originalment l'any 1985. La novel·la explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un règim …
Llegir
Una de les coses que sempre m’han sobtat de la mort, és com -malgrat tot- la vida continua. D’un dia per l’altre, tot el teu món es pot fer miques però, l’endemà, torna a sortir el sol, torna a sonar …
Llegir
Sí, sí. A tu et parlo. Encara no ho has dit a ningú, però ja t’han vingut a tustar, i t’ho estàs pensant. O encara millor, t’has ofert al teu partit de capçalera -per si tenen a bé de posar-te de núme…
Llegir
Com quan fa molts dies que no plou. Que t’enrampes amb la porta del cotxe i el cabell s’arrapa a les jaquetes. Així es viuen aquests dies de calma tensa. Com quan els animals remuguen- inquiets- dins …
Llegir
Obres els armaris de la cuina, més coneguts a casa meva com “la trampa mortal”, i si no estàs al cas, és ben probable que et caigui una carmanyola al cap. O dues. És el que té. La síndrome de Diògenes…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra