Que sí, que sí. Que tot just portem dues setmanes de vacances escolars però a veure qui és la llesta que s’espera al darrer minut per fer la comanda de llibres- folres inclosos- .

Magatzems i papereries plenes de llibres i bolígrafs de colors- no oblidis el malèfic flabiol- , regles, grapadores i maquineta amb dipòsit.

Víctimes de la planificació i la precipitació de tot el que ens envolta, el consum ens empeny a avançar les despeses fora de temps. Pengem els llums de Nadal al novembre, mengem bunyols de quaresma per Carnaval, coca de Sant Joan a principis de juny i encetem les rebaixes d’estiu quan tot just ens hem tret la jaqueta.

Al juliol, toca encarregar la roba d’esport, la bata de l’escola i el material escolar. A l’agost, recollir el transport escolar- que ja vam sol·licitar al mes de maig- i començar a preveure extraescolars, horaris i noves ocupacions, quan en la major part dels casos ni tan sols hem marxat de vacances.

És cert, el temps s’accelera, però nosaltres sembla que cada cop l’empenyem més, empassant-nos etapes. Els nens han de créixer ràpid, hem d’arribar més d’hora, hem d’acabar més feina, hem d’assolir nous reptes.

Potser comença a ser hora de buidar les butxaques per donar un cert marge a la improvisació i a la procrastinació. A risc de no trobar la llibreta de color blau.

Al final, la vida no ens hi cap en vint-i-quatre hores. I no és qüestió de demanar més temps, sinó de dotar-lo de més sentit.

Com les bosses de senyora, com més grans les duus, més coses t’hi caben. No hi ha com una bandolera per destriar el persidecàs, del què és imprescindible.