La part que ens toca

Qui de nosaltres no coneix algú, entrada la quarentena, que es queixa amargament que no va poder estudiar perquè els seus pares no el van patrocinar/empènyer prou i que es remet a aquell fet com el causant de la seva desgràcia actual?  Quantes d’aquestes persones...

No em paguen prou

Fins a on arriba la diligència laboral? Fins a quin punt les hores- moltes- que passem a la feina ens aporten alguna cosa, més enllà del salari pactat en el moment de signar el contracte? Quin és el límit -no escrit- del que se surt del paquet de deures de la persona...

Els altres després

A  Andorra, als anys vuitanta, quan s’hi feia alguna cosa calia avisar amb un cartell a les botigues i confiar que la gent el veiés en passar. A finals dels 90, els set comuns van acordar editar una guia cultural -amb caràcter mensual- que arreplegava totes...

Cases de plors nocturns

Quan Jules Verne va publicar al 1865 “de la terra a la lluna”, ningú hagués gosat imaginar que al 1969, més de cent anys després, l’Apollo 11, capitenajada per Neil Amstrong alunitzaria compartint alguns dels ginys ideats per l’escriptor francès. Però no només els...

El Dr. Andreu

L’enquesta realitzada a 110 alumnes del col·legi Sant Ermengol en la prèvia del congrés Juventia, celebrada al novembre passat i que promou l’ONG Cooperand, ens deixava fa uns dies titulars tant cridaners com que una majoria de nois fingeixen amor per tenir sexe,...

Impermanència

Llegia l’altre dia una entrevista a l’escriptor Kae Tempest on deia que a la vida “passen coses i que al final les coses passen.” I al capdavall és el que és. Un dia ens morirem i passats uns anys ningú se’n recordarà de nosaltres, ni sabrà quins neguits vam...