Què pensem

De vegades em ve molt de gust desaparèixer. Deixar de veure gent per tot arreu. De trobar-me amics, coneguts i saludats en els llocs més insospitats. Res anormal ni res de greu. Fatiga social, en diuen. S’hi conviu. Com es conviu amb la miopia o l’alçada. I malgrat...

Aquest mes de novembre hem pogut assistir a dues interessantíssimes conferències al Consell General.  La primera, de l’historiador Carles Gascón, en motiu de la presentació del Premi Principat d'Andorra d'investigació històrica per la seva obra “De la vall...

Ara està molt de moda fer el que en diuen “unboxing”, que no és res més que enregistrar un vídeo on algú obre un paquet per ensenyar el què hi ha dins. N’hi ha de tota mena a TikTok, on hi trobem autèntiques expertes en generar aquella emoció prèvia a descobrir la...

Gent que ajuda gent. És la cara dolça d’uns dies marcats per la tragèdia i el despropòsit que viuen aquests dies a la comunitat valenciana. Persones que surten al carrer, que arrepleguen el que tenen a l’abast per anar a fer un cop de mà. Encara que sigui una engruna...

Falten 64 dies per deixar enrere el 2024. Així. En un pim-pam. Fa dos dies encara érem de vacances, aquesta setmana menjarem panellets i l’altra ja serà Nadal.  Sac i peres, que diu ma mare.  I mira, tal dia farà un any que donàvem per fet que a...

Imagina per un moment que et diguessin que perdràs completament la memòria però que pots escollir cinc records abans del buit. Quins serien? M’ho demanava l’altre dia una amiga, al tomb d’un plat amb carn arrebossada i patates fregides de les veritat, en un d’aquells...

Ens agrada saber que els altres comparteixen els nostres punts de vista, que validen les nostres accions. És la tebior de fer part d’una majoria, confortable, compartida, indiscutible. N’hi ha que, fins i tot, procuren expressar públicament aquelles opinions que...

No hi ha res com viatjar per entendre’ns. Sortir del paisatge habitual per submergir-nos- encara que sigui per uns dies- en una realitat diferent a la nostra. De tant en tant cal deixar enrere les branques que ens tapen la vista per tornar a veure el bosc en el seu...

Sempre havia col·leccionat llibres il·lustrats.  Els desava ben arreglerats als prestatges, molt abans de pensar a tenir fills, esperant -qui sap- si aquesta era l’excusa per compartir-los en un futur. Fins que va arribar el moment, i Dautremer,...