Que pensons-nous

Pobre McLuhan. I això que ja ho veia a venir. El conegut ideòleg de la frase “el mitjà és el missatge” augurava que la televisió era l‘inici d’una revolució que ens havia de convertir en productes al servei de les grans corporacions. Deia als anys seixanta...

Si alguna cosa bona té acabar el mes d’agost és que arriba la Fira del Llibre del Pirineu. Un any més, Organyà s’ha vestit de festa per acollir el formigueig nerviós d’editors, escriptores i escriptors de tota mena, àvids lectors i passavolants. Tot plegat al voltant...

S’acaba l’estiu. Amb passes feixugues i xafogoses. Els dies s’escurcen mentre ens rostim -volta i volta- sobre la sorra. Vitamina D, en diuen. Seitons, iode i sol per a l’hivern. Com formiguetes ben ensinistrades; para la tovallola, unta’t de crema, banya’t de tant en...

Els mosquits també viatgen. Cada vegada més. I el brunzir característic que ens alertava de la seva proximitat durant els estius d’infantesa s’ha convertit -per obra i gràcia de la globalització- en atacs a traïció de petits depredadors dels quals fa vint anys no en...

Qui més qui menys en va o en torna aquests dies. Les vacances. Aquesta mena de parèntesi que ens allunya temporalment de la rutina, les trucades i les presses per abocar-nos al buit de l’ociositat. O no. Perquè això de deixar passar les hores bressolada per l’escalfor...

A l’Andorra de finals dels vuitanta al carrer sonava la Lambada i els èxits del “cuarenta al uno”; a les firetes l’ancestre del “perrito piloto” i a les festes majors els “pajaritos”, la Salseta del Poble Sec -a Sant Julià- i la Principal de la Bisbal -a la...

Darrerament em sorprèn veure el grau de virulència d’alguns comentaris a la premsa digital a l’entorn d’una qüestió que jo creia tan assumida com és la immigració. Un neguit, que pel soroll que fan, sembla que podem posar al nivell de la dificultat per accedir a un...

El nostre cervell no sempre és capaç de processar correctament el còctel fet de desinformació, incertesa i caos que ens envolta, i de manera intuïtiva tendim a buscar un ordre dins la disbauxa. És el mateix mecanisme que ens fa buscar semblances entre allò que...

Els canvis no ens agraden. Qualsevol alteració en la rutina, en el que és previsible, comporta una dosi extra d’esforç, i sobretot d’incertesa. I així, d’entrada, la majoria, quan podem, preferim estalviar-nos-ho. Però és clar, de la mateixa manera que assumim que no...