What do we think

Des del moment en què es va donar a conèixer que s’exigirà l’A1 de català per a les renovacions dels permisos de treball, percebo un canvi d’actitud de molts professionals – especialment en l’àmbit de la restauració- que per primera vegada, i no de manera puntual com...

El nostre entorn és cada cop més ràpid i incert. L’ordre lògic dels esdeveniments -allò tan confortable de saber que els efectes sempre provenen d’una causa- va quedant enrere. La COVID no ens va fer més forts ni més solidaris. El que no va arrasar el virus s’ho va...

Potser va ser una mestra, o l’àvia. O un amic de la família. O un murmuri a les espatlles. Els comentaris dels companys, o una pel·lícula, un llibre...allò que ens marca a la vida s’amaga en els llocs més insospitats.  Poc o molt tots podem fer l’exercici de...

Diuen que anaven caminant un pare i el fill a dur el ruc a la fira. Els vilatans al seu pas reien, que com anaven a peu, podent-hi anar en ruc.  Per la qual cosa, el pare va pujar al ruc, mentre el fill va continuar a peu el seu camí. Fins que van sentir els...

Dies intensos -informativament parlant- en què es barreja la gran nevada del cap de setmana, la cua del dia internacional de les dones, la propera celebració de la Constitució, la presentació en societat -demà dimarts- de l’Acord d’associació amb la Unió Europea i la...

De les coses més banals i anodines, com el líquid de netejar els vidres, de vegades n’extraus reflexions insospitades. Que li expliquin sinó al Marcel Proust, a qui una magdalena li va servir per estirar el fil de set volums. Explico això quan per un problema d’estoc,...

Hi ha tres coses que ens fan únics. Només tres coses: la veu, l’empremta dactilar i l’iris. Tres trets indissociables a cadascun de nosaltres. Amb els que naixem i morim, i que no podem modificar- no fàcilment si més no-. Aquests dies, s’han vist llargues cues a...