
Qualsevol temps passat
Abans, quan compraves un entrepà de fuet i un cafè amb llet a mitja tarda solia ser perquè tenies gana. Era l’hora de berenar i havies dinat poc, i l’empenta d’un mos a quarts de sis t’assegurava arr…
Llegir36 articles amb aquest tag

Abans, quan compraves un entrepà de fuet i un cafè amb llet a mitja tarda solia ser perquè tenies gana. Era l’hora de berenar i havies dinat poc, i l’empenta d’un mos a quarts de sis t’assegurava arr…
Llegir
Eren les tres del matí d’un diumenge com els altres. Ja havien obert els llums, sonava una balada de fons i el fum del tabac començava a esvair el miratge de seducció que només dona el maquillatge, le…
Llegir
En una setmana haurem liquidat l’any i encetat un de nou. Un nou calendari sobre la taula. Agendes per estrenar- aquells que encara ens arrapem al paper-, nous propòsits per dinamitar els propers quin…
Llegir
Aquest estiu ha estat com nedar en una piscina on sempre hi fas peu. Desconnectada, però mai del tot. Suposo que cada feina té les seves coses. Al final resulta més fàcil mirar de resoldre que demanar…
Llegir
Descobrir un nou paisatge vital, alterar els costums i les rutines, tastar noves menges, canviar d’idioma. Posar distància de l’entorn habitual per retrobar-nos, imaginar altres vides possibles, o sim…
Llegir
Era el meu primer gran viatge sola. En aquella edat en què tu sents que ja ets gran, però en què sembla que ningú més no se n’hagi adonat. No volia que ningú em fes un cop de mà. Sabia perfectament qu…
Llegir
Jo no sé si és a causa d’aquesta primavera nostra, humida i freda encara, que darrerament el cap em porta a un terrat assolellat a uns quants quilòmetres d’aquí. I des del terrat m’imagino mirant la g…
Llegir
Què seria de les sobretaules televisives sense els secrets de família? Les telenovel·les, d’aquí i d’arreu, es nodreixen de totes aquelles coses que se saben – o s’intueixen- però que no es diuen ober…
Llegir
Qui més qui menys en va o en torna aquests dies. Les vacances. Aquesta mena de parèntesi que ens allunya temporalment de la rutina, les trucades i les presses per abocar-nos al buit de l’ociositat. O …
Llegir
Els canvis no ens agraden. Qualsevol alteració en la rutina, en el que és previsible, comporta una dosi extra d’esforç, i sobretot d’incertesa. I així, d’entrada, la majoria, quan podem, preferim esta…
Llegir
Arriba el moment de fer vacances- o com a mínim, per a moltes persones- s’acosten les dates per desconnectar de la rutina. Però com haurien de ser les vacances? Abans era més fàcil. Fet i fet, per a m…
Llegir
No hi ha com perdre la cobertura per unes hores per adonar-te de fins a quin punt som dependents de la xarxa. Uns més que d’altres -no en tinc cap dubte- però és en moments com aquest que veus que avu…
Llegir
Quan érem petits i xerràvem pels descosits les padrines ens acusaven d’haver menjat llengua. Ara, qualsevol diria que hem endrapat cuixes de llebre, perquè no fem més que córrer amunt i avall com espe…
Llegir
Si, ja ho sé, ja ho sé. Encara no ha passat Meritxell, però molts ja hi som, i els que encara no s’hi ha posat possiblement ja rumien en la llista de coses que hauran de fer els propers dies. Recollir…
Llegir
Massa coses, totes les coses, a totes hores, en qualsevol lloc, a qualsevol hora, sempre disponibles, sempre amatents, sempre amb els llums fent pampallugues, amb les portes obertes. Interseccions d’i…
Llegir
Desfilen els anys, un rere l’altre, ben arrengleradets; 2021, 2022, 2023. Hem passat de puntetes per Sant Silvestre, l’home dels nassos, les competicions de salts d’esquí i una elaborada corrua de bon…
Llegir
És per Nadal que de cop recordem allò d’estimar-nos una mica més del que és habitual. Sembla que esperem la treva dels torrons i la bona voluntat per aparcar – temporalment- els neguits i petites misè…
Llegir
I no calla, tu. Ja fa estona que m’estic dempeus rere la caixa. I no hi ha manera, no avança. Seguint l’inevitable llei que determina que la cua que no agafis serà la que vagi més de pressa, i que aqu…
Llegir
El principal entrebanc per la lectura és la manca de temps. Mentida- et dius-. I tanmateix, la pila dels pendents creix cada dia que passa, i després de Sant Jordi, l’esvoranc entre ganes i possibilit…
Llegir
Plou de nou, sobre un mes de maig ben galdós, fet de boira i núvols sorruts; en què ni surts, ni entres, ni et dona temps que s’eixugui la roba estesa. Plou rere els vidres, i ni el te amb galetes et …
Llegir
Durant molts anys, necessitava estar envoltada d’ordre per poder funcionar. Era incapaç d’anar a dormir amb els plats del sopar per rentar o els mitjons per desar al cistell de la roba bruta. Impossib…
Llegir
A mesura que em faig gran, valoro més els detalls. Potser perquè he vist massa vegades que les grans intencions tenen les cames curtes.En el fons suposo que les heroïcitats demanen menys esforç que el…
Llegir
Les vacances de l’autònoma són alguna cosa així com saltar-te la classe de mates un dimecres a primera hora per anar a jugar un futbolí amb els amics. Ho vius amb l’emoció de viure al límit, desafiant…
Llegir
Recordo- fa molts anys- un episodi de “The Twilight Zone” en què un senyor ben normal, sortia de casa -com cada matí- i a la cantonada s’adonava que s’havia deixat la cartera i tornava enrere a buscar…
Llegir
Ahir a la nit, feia una llista mental de totes les coses que faré avui. Després de més de 70 dies, el cor dubta entre fer l’aperitiu en una terrassa o comprar unes sabates d’estiu. Avui és un dia de r…
Llegir
Deia Joan Manuel Serrat que l’únic problema de la veritat és que, un cop dita, ja no té remei. Com quan trigues un segon més del compte a dir que sí a una proposta avorrida o quan rius un acudit dolen…
Llegir
No és res de nou. Ja ho deia Mary Poppins, que amb una mica de sucre les píndoles passen millor. Ara mateix, podria escriure un parell d’analogies més sobre com la resistència incrementa el dolor, per…
Llegir
L’endemà de la fi del món, vaig tornar a la feina. Sota l’asfalt inclement, incapaç de calçar-me res que no fossin unes sandàlies obertes, esquivant turistes badocs i esperant que una altra tronada em…
Llegir
Escric mentre al meu costat una webmaster de renom renega per sota el nas: se li ha desconnectat el Postcron, una aplicació que li serveix per programar les xarxes socials de la seva web i mira de rec…
Llegir
Fins fa nou mesos, amb prou feines havia fet tres cafès abans dels exàmens a la facultat. A casa, on són uns gran cuiners, però també uns experts en el qüestionat art de preparar l’eau de chaussette, …
Llegir
Obres els armaris de la cuina, més coneguts a casa meva com “la trampa mortal”, i si no estàs al cas, és ben probable que et caigui una carmanyola al cap. O dues. És el que té. La síndrome de Diògenes…
Llegir
Llibretes noves i llapis ben esmolats. Llibres amb olor de nou, motxilles carregades i un nou inici de curs escolar. Pares i fills reprenen la rutina després de les vacances d’estiu amb ganes de retro…
Llegir
Per d'hora que arribi, per molt que corri, el dia se m'empassa. Corre corre corre I tant que queda per fer. I ja és dijous. Només dijous.…
Llegir
Quan fa fred tinc més gana. Avui he esmorzat un porridge de civada amb canyella i poma deshidratada. Sí, sí, farinetes. El vaig descobrir en un retiro de ioga ara fa més de set anys. Fèiem una monodie…
Llegir
Hi ha dies grisos i vides grises. Dies de plugim fred, de boira arrapada a la falda. Dies que es deixen caure, sense fer soroll, sense deixar petjades. Massa sovint oblidem el discret encant del gris.…
Llegir
Intento escriure la columneta mentre el mòbil –malgrat estar silenciat– no deixa d’escopir sorollets i vibracions. S’incomoda perquè no li faig cas. Normal, està molt malacostumat. No vaig enlloc sens…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra