Fluir (agost 2019)

			<div class="et_pb_row et_pb_row_3">
			<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_3  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_3  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_text_inner"><!-- divi:paragraph --></p>

L’endemà de la fi del món, vaig tornar a la feina. Sota l’asfalt inclement, incapaç de calçar-me res que no fossin unes sandàlies obertes, esquivant turistes badocs i esperant que una altra tronada em despertés del somni de les vacances.

Això de tornar de la platja en ple mes d’agost ja les té aquestes coses. Respires ben a poc a poc, regalimant apatia, com si fossis l’única que hi torna, com si el món continués aturat, esperant la represa de l’escola.

Dies de calma tensa, entre despreniments de responsabilitat i moviments estratègics a les xarxes socials. Ara que no passa res, anem a fer veure que hi hem estat sempre, entre discussions absurdes, pedicures creatives, paisatges impecables i aigües transparents.

Una mandra infinita em sobrepassa.

Encarem la recta final de l’agost i el nou curs arriba amb comunals a l’horitzó. Encara més mandra.

Tinc restes de sorra entre els dits dels peus i ja folro llibres i compro un nou parell de bambes per la nena. Amb ganes de reprendre la rutina i de fugir. Tot plegat. Ben barrejat, i al mateix temps.

I de sobte, m’aturo. I penso que tant li fa si em ve de gust o no. Que el temps passa, que les estacions arriben i marxen, que la vida t’afecta en la mesura que t’hi resisteixes i que tant per tant, millor posar-t’hi bé i agafar les onades segons com venen. Molt zen tot plegat.

I mira, es veu que funciona.

Continua fent calor, continua fent mandra, però ni m’hi enfronto, ni m’hi resisteixo. Ja vindrà el fred, ja arribarà la rutina de les extraescolars i mentre, anirem fent via.

Per les comunals – com diu la Mafalda- no sé si em sortirà el ioga.