La suma

Repasso els titulars dels diaris. Llegeixo entre línies allò que sembla que és però no és. El que se sobreentén i el que per molt que t’hi escarrassis no hi ha manera de fer entendre. No hi ha més sord que qui no vol sentir.  I mentre basculo entre la incertesa i...

Referents

Hi ha persones que creuen que qualsevol canvi només és fruit del seu impuls i determinació, oblidant que, per pujar al segon pis sempre cal que algú t’hagi deixat abans al replà del primer. Passa especialment en alguns sectors de l’àmbit feminista.  Tots els...

Truans i senyors

L’any 2000 va tenir lloc a Escaldes-Engordany un dels concerts més multitudinaris i apoteòsics que recordo a casa nostra. No, no va ser el del Julio Iglesias – que va ser uns anys abans (1989) i que va requerir mans i mànigues dels organitzadors perquè no...

Dia a dia

Faig llistes interminables de temes pendents mentre encaixo un got d’aigua entre tasca i tasca, i passejo -passadís amunt, passadís avall-mentre parlo per telèfon. Sabent que amb això no n’hi ha prou. És el més possibilista – em dic-  d’un dictat de bones...

Qui truca?

Recordo el telèfon de casa de quan era petita. Gris i inamovible de la tauleta a tocar del racó del sofà on sempre seia el meu pare.  Els dissabtes al matí, quan els meus pares no miraven,  un dels meus pecats secrets era el de trucar al telèfon horari....

Cap i peus

En una setmana haurem liquidat l’any i encetat un de nou. Un nou calendari sobre la taula. Agendes per estrenar- aquells que encara ens arrapem al paper-, nous propòsits per dinamitar els propers quinze dies. A l’espera que arribin els Reis i acabin d’esbombar...