A Andorra, als anys vuitanta, quan s’hi feia alguna cosa calia avisar amb un cartell a les botigues i confiar que la gent el veiés en passar.
A finals dels 90, els set comuns van acordar editar una guia cultural -amb caràcter mensual- que arreplegava totes les activitats programades pels departaments de cultura i esports, als quals s’afegien també els organitzats pel govern.
Era un primer pas per posar ordre a unes programacions que sovint es trepitjaven i – sobretot- per fer arribar la informació a la ciutadania, que es queixava que se n’assabentava de les coses a misses dites.
Des de fa temps, aquella guia en paper la trobem a l’agenda.ad. un espai digital on tothom pot veure la disponibilitat de dates – per no contraprogramar- i publicar la seva proposta. Una pàgina que s’actualitza constantment i que també té veu a les xarxes socials.
I tanmateix, es continuen contraprogramant activitats adreçades al mateix nínxol de públic- com si el públic que assisteix a actes culturals fos molt divers i nombrós-.
Al final, el resultat és el mateix que quan vivíem als vuitanta.
Molts actes passen desapercebuts per la gran quantitat d’activitats de tota mena que es programen, molts són impossibles de compaginar ja que hi ha dies en què tenim fins a sis propostes i els grans perjudicats ho som tots davant una sala mig buida: els organitzadors després de la feinada que comporta, els artistes i autors que s’hi presten, i sobretot el públic, que amb una mica més d’entesa potser hauria pogut assistir a dues propostes en comptes d’haver de triar-ne una. Diners públics i talent més ben emprats.