Quan fa fred tinc més gana.
Avui he esmorzat un porridge de civada amb canyella i poma deshidratada.
Sí, sí, farinetes.
El vaig descobrir en un retiro de ioga ara fa més de set anys. Fèiem una monodieta per preparar-nos per unes jornades intensives de meditació. Val a dir que aleshores el menú diari consistia en sopa de patates picant per esmorzar, una mica de fruita per passar el dia i sopar a les tres de la tarda amb kitcheri- un estofat d’arròs amb llenties- i verdures. I així cada dia durant nou dies. Vaig trigar molt de temps a tornar a menjar llenties.
Les farinetes de civada les prenien – en principi- només els nens, però va ser tot un descobriment accidental.
Les faig sempre que em noto nerviosa per dins, quan fa molt de fred, quan sento que necessito un àpat reconfortant, calentó i suau.
El menjar, cada cop ho tinc més clar, no alimenta només el cos.
La meva recepta:
3 cullerades plenes de flocs de civada
1 got de llet de civada o arròs
canyella
Coure tot junt una estoneta i servir. Li pots afegir panses o una mica de poma, tot i que també li pots posar unes llavoretes de sèsam i està boníssim.