Qualsevol temps passat
Abans, quan compraves un entrepà de fuet i un cafè amb llet a mitja tarda solia ser perquè tenies gana. Era l’hora de berenar i havies dinat poc, i l’empenta d’un mos a quarts de sis t’assegurava arr…
Llegir#pas del temps
52 articles amb aquest tag
← Tots els articles
Impermanència
Llegia l’altre dia una entrevista a l’escriptor Kae Tempest on deia que a la vida “passen coses i que al final les coses passen.” I al capdavall és el que és. Un dia ens morirem i passats uns anys nin…
LlegirEl sens unic
Eren les tres del matí d’un diumenge com els altres. Ja havien obert els llums, sonava una balada de fons i el fum del tabac començava a esvair el miratge de seducció que només dona el maquillatge, le…
LlegirDemà serà un altre dia
Primer Arévalo, fa uns dies Esteso…i sense voler-li cap mal a Pajares m’adono com el paisatge emocional de les -cada cop més- veteranes generacions es va desdibuixant. Els referents culturals qu…
LlegirQui truca?
Recordo el telèfon de casa de quan era petita. Gris i inamovible de la tauleta a tocar del racó del sofà on sempre seia el meu pare. Els dissabtes al matí, quan els meus pares no miraven, un dels meus…
LlegirCap i peus
En una setmana haurem liquidat l’any i encetat un de nou. Un nou calendari sobre la taula. Agendes per estrenar- aquells que encara ens arrapem al paper-, nous propòsits per dinamitar els propers quin…
LlegirLa maleta
Era el meu primer gran viatge sola. En aquella edat en què tu sents que ja ets gran, però en què sembla que ningú més no se n’hagi adonat. No volia que ningú em fes un cop de mà. Sabia perfectament qu…
LlegirAlegria, és Festa Major
No sé si és perquè se’ns ha mort el guapo de la Trinca, però les Festes Majors ja no són el que eren. Potser són els anys, que han desgastat els records sota els tendals de la plaça del Poble sota l’e…
LlegirRoba a cabassos
Recordo quan era habitual estrenar vestit el diumenge de rams. Fet i fet, el més habitual era que aquell conjunt pasqual servís per a tots els esdeveniments formals de l’estiu, que el vestit d’esquí a…
LlegirZombis
De vegades la memòria et juga males passades. I sense solta ni volta, un llibre, una conversa, una imatge, et porta records que creies enterrats. I com una onada traidora, revius situacions que en aqu…
LlegirTemps de descompte
El temps és una d’aquelles variables misterioses que s’escurcen i s’estiren seguint patrons que se’ns escapen. Com els bitllets de 100 euros, que els pots dur durant dies a sobre sense bescanviar, per…
LlegirLa plaça del poble (2025)
Les obres de remodelació de la plaça del Poble d’Andorra la Vella són un interruptor inevitable per la memòria d’aquella primera plaça i de com les diverses actuacions que s’han fet al llarg dels anys…
LlegirL'Andorra d'abans
La memòria selectiva -com la presbícia- són les crosses que la vida ens dona a mesura que ens fem grans per poder gestionar el que ha de venir amb una certa dignitat. Arrugues que no veus, esdevenimen…
Llegir64 dies
Falten 64 dies per deixar enrere el 2024. Així. En un pim-pam. Fa dos dies encara érem de vacances, aquesta setmana menjarem panellets i l’altra ja serà Nadal. Sac i peres, que diu ma mare. I mira, ta…
LlegirOblit i memòria
Imagina per un moment que et diguessin que perdràs completament la memòria però que pots escollir cinc records abans del buit. Quins serien? M’ho demanava l’altre dia una amiga, al tomb d’un plat amb …
LlegirLlibres
Sempre havia col·leccionat llibres il·lustrats. Els desava ben arreglerats als prestatges, molt abans de pensar a tenir fills, esperant -qui sap- si aquesta era l’excusa per compartir-los en un futur.…
LlegirConnexions visuals
S’acaba l’estiu. Amb passes feixugues i xafogoses. Els dies s’escurcen mentre ens rostim -volta i volta- sobre la sorra. Vitamina D, en diuen. Seitons, iode i sol per a l’hivern. Com formiguetes ben e…
LlegirLlocs Comuns
També hauria pogut titular aquesta columna com “las empadadillas de Móstoles”. És el que tenen els llocs comuns. Sobreentesos, que ens uneixen en espais de significat compartit. Fa uns quants anys- ta…
LlegirNetejavidres
De les coses més banals i anodines, com el líquid de netejar els vidres, de vegades n’extraus reflexions insospitades. Que li expliquin sinó al Marcel Proust, a qui una magdalena li va servir per esti…
LlegirLa nit venerable
Dijous va tenir lloc la 45ena edició de la Nit Literària Andorrana. La que durant molts anys va ser l’única nit, la nit de referència de la cultura nacional, quan tot estava per fer. Un suculent carte…
LlegirSant Jordi 2023
Aquest any la Noemí Rodríguez ha presentat de la mà de l'editorial Límits la seva primera obra de ficció, titulada «El que mai et vaig dir». Una història de transformació personal, amb un format híbri…
LlegirI si ha estat un somni?
Com saber que els teus records són reals? Anem avançant per la vida col·leccionant moments i en guardem les proves en forma de retalls, fotografies i confidències perquè perdurin per sempre. Per lliga…
LlegirTemps de Nadal (2022)
Qualsevol que tingui fills sap que el temps fa trampes. Sense saber com, aquella boleta dolça que s’arrapava a la teva falda amb manetes d’estrella, un dia tanca d’una revolada la porta de l’habitació…
LlegirEl Perfum
M’agrada la imatge d’una clau pel forat del pany per visualitzar com funciona el món de les olors i de quina manera ens afecten els aromes i les pudors- molt sovint- sense ni ser-ne del tot conscients…
LlegirTot passa
La gent gran explica que els de les bordes i els d’Andorra bescanviaven pedres a la rotonda, quan els agents de circulació encara duien salacot. Poc després, els nostres pares- hereus de la revolució …
LlegirBen lligat
La reina Elisabeth II, conscient que fins i tot les reines moren, fa anys que va posar fil a l’agulla per deixar les seves exèquies al seu gust, malgrat no poder-ne gaudir, arribat el moment. Va triar…
LlegirMemòria (2022)
Què fàcil oblidem. Sobretot quan el que queda enrere no ens afavoreix, o creiem que no fa justícia al personatge que hem anat construint amb el temps. Andorra té bona desmemòria pel que li convé. Memò…
LlegirReferents (2022)
La reina Elisabet II ha mort als 96 anys després de 7 dècades de regnat. Més enllà de l’opinió que tingui cadascú sobre les monarquies, o sobre la seva aportació com a element aglutinador d’un antic i…
LlegirImpaciència
I no calla, tu. Ja fa estona que m’estic dempeus rere la caixa. I no hi ha manera, no avança. Seguint l’inevitable llei que determina que la cua que no agafis serà la que vagi més de pressa, i que aqu…
LlegirFoto Fixa
Quan érem infants, les hores eren llargues i els canvis cíclics i previsibles. Després de la primavera arribava l’estiu, i amb la tardor, la represa de l’escola. Potser és només una percepció personal…
LlegirNit de Reis
Un bon dia, et despertes el 6 de gener, i ja no tens ànsia per córrer al menjador de casa a veure què hi ha dins les sabates. Ni hi ha ningú que t’hi arrossegui. Però somrius igual, i pares la taula a…
LlegirSantermengolins
La setmana passada vaig tornar al cole. No per dur-hi la nena, ni per recollir-la; que fet i fet son el gruix de les comptades ocasions que en els darrers anys hi he tornat. Hi vaig anar com exalumna …
LlegirMemòria (2020)
D’aquí a uns anys, quan la COVID sigui un record difús d’un moment llunyà en el temps, explicarem batalletes de com era allò de sortir al carrer amb mascareta, prendre el cafè de mig matí al pedrisset…
LlegirImmutables
M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit.Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat.Els missatges esquitxen la pantal…
LlegirReis Lectors
Els avis de la meva filla tenien –fa molts anys– una llibreria a Barcelona. D’aquella època els va quedar el –bon– costum de demanar sempre llibres als Reis. La distància no fa perdre ni l’estima ni e…
LlegirLa tardor metafòrica
Sí, ja ho sé. És un títol ben galdós, però la culpa és de l’Elena Aranda, que de tant en tant, se’n riu de mi i dels meus dubtes existencials i literaris. És el que té, demanar-li consell a la reina d…
LlegirLa Uribe
La meva infantesa és una caseta de pescadors a qui ningú deia pel seu nom i que avui és un bloc d’apartaments a tocar de la platja de Ponent. Olor de salnitre i soga. Una boia de pesca verda coronava …
LlegirPèrdues
Un dels efectes col·laterals de fer-se gran és que es desdibuixen els límits de les estacions, de les relacions amb els altres i la percepció del temps. Presbícia de la vida, suposo. De la mateixa man…
LlegirFer-se gran
Des del moment en què naixem ens empenyen a fer-nos grans. -Menja’t la sopa, que si no et quedaràs petita- em deien. -Molt bé, ja es pentina sola -m’esperonaven- ja es corda les sabates sense ajuda, j…
LlegirLa rentrée
Que sí, que sí. Que tot just portem dues setmanes de vacances escolars però a veure qui és la llesta que s’espera al darrer minut per fer la comanda de llibres- folres inclosos- . Magatzems i papereri…
LlegirSom el que som
Som el que mengem. Ho diuen les nostres analítiques. Una corrua de xifres més o menys afinades que et recorden que has de cuinar més i endrapar menys a corre-cuita. Som la resta imperfecta entre el qu…
LlegirBona Pasqua
Feliç dilluns que segueix al primer diumenge després de la lluna plena un cop passat l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord. O el que és el mateix: “Pasqua florida, els ous són meus”- que diuen a…
LlegirGovernar per a tothom
El proper 7 d’abril estem cridats a les urnes un total de 27.278 andorrans i andorranes amb dret de vot. Aproximadament una tercera part de la gent que vivim al país. Si a això li sumem el fet que la …
LlegirAra fa un any
Totes les pèrdues són personals i intransferibles. Les sobtades, les previsibles, les esperades, les volgudes. Aquests dies penso en la pèrdua. Pèrdua, que de vegades és tan naïf i inevitable com veur…
LlegirConcert
Recordo el meu primer concert. A l’actual Camp del Consell, quan encara era un camp de futbol. Mecano triomfava als escenaris espanyols i eren els caps de cartell d’un dels primers concerts multitudin…
LlegirLa cançó de l'estiu
De la mateixa manera que cada estiu té la seva banda sonora, els records més arrelats tenen aroma pròpia, i l’actualitat, ancoratges en forma de mot. Si l’any 1989 ballàvem tots a ritme de la Lambada …
LlegirAmanda et recorda
La justícia xilena ha condemnat a divuit anys de presó vuit militars retirats pel segrest i assassinat de Víctor Jara. Era l’any 1973. L’11 de setembre, Augusto Pinochet feia un cop d’Estat i derrocav…
LlegirViure
“I de sobte la vida t’atura, t’asseu, perquè et vol parlar i no li vas fer cas. I et parla. Et recorda coses que potser havies oblidat. I t’abraça. I en aquesta abraçada et recorda que només has vingu…
LlegirDits
Hi ha coses que és millor que les expressin els dits. Igual que el desig es transmet pel nas a través de les olors, i el sexe es troba a la boca i el gust, cada sentit té una especialitat, que no sé s…
LlegirMitja vida
Retrobar-te amb les amigues de l’escola ja les té aquestes coses. Després de posar-nos al dia, de recomanar-nos llibres i confessar que som més grans i més sàvies, arriba certa melangia per un món per…
LlegirÀ bout de souffle
Per d'hora que arribi, per molt que corri, el dia se m'empassa. Corre corre corre I tant que queda per fer. I ja és dijous. Només dijous.…
LlegirImmobilitat frenètica
Som ratolins estressats que no parem de córrer sobre una roda fixa. Dins de la gàbia. Ho explica avui el filòsof Luciano Concheiro a la Contra de la Vanguardia. Aquesta mena d'entrevistes em recorden …
LlegirVols fer un salt?
Parlem-ne
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra