M’agrada la imatge d’una clau pel forat del pany per visualitzar com funciona el món de les olors i de quina manera ens afecten els aromes i les pudors- molt sovint- sense ni ser-ne del tot conscients.
Per a molts, el llibre de l’alemany Patrick Süskind va ser el primer- i qui sap si el darrer- contacte amb el món del perfum i del seu poder de seducció.
Amb aquest best-seller de mitjans dels vuitanta del segle passat, moltes persones van entrellucar fins a quin punt ens percebem i ens construïm a través de les olors. Una de les pistes més poderoses, i segurament de les menys treballades, i tanmateix, de les més efectives.
La primera de les primeres impressions- en distàncies curtes-.
No és estrany que les grans empreses, especialment en el sector de les vendes, hagin estudiat fins al mil·límetre l’impacte que un bon odotip ens predisposa a la compra, al consum compulsiu d’un producte o a un determinat estat d’ànim.
No és casual, que els centres d’estètica d’un cert prestigi facin olor de té verd, de lavanda o llimona, que els cinemes facin olor de llaminadures, maduixa o crispetes, o les joieries de té blanc i fustes orientals.
De fet, podem reconèixer l’olor del luxe, de la pobresa i de la passió sense haver de superar cap mestratge en la matèria. De manera intuïtiva, el cervell ens alerta i ens predisposa cap allò que pot ser bo o dolent per a nosaltres, per a la nostra supervivència, i en això, afortunadament, el nostre instint animal encara funciona. O ho intenta.
Perquè després obres un bon formatge i tota la teoria cau rere un bon mos de pudent roquefort i un glop de vi.