
L'home dels nassos
Dies rúfols de fred i de neu, com sempre haurien de ser aquests dies. Nits de melangia tenyida de fartaneres i regals. De sobretaules llargues, de desplaçaments, de corredisses i papers rebregats sota…
Llegir53 articles publicats el 2024

Dies rúfols de fred i de neu, com sempre haurien de ser aquests dies. Nits de melangia tenyida de fartaneres i regals. De sobretaules llargues, de desplaçaments, de corredisses i papers rebregats sota…
Llegir
En una societat polaritzada com la nostra -en la qual el més radical és qui menys en sol saber- les Festes de Nadal no podien quedar exemptes de polèmica. Els defensors del Nadal versus el que ja fa d…
Llegir
La memòria selectiva -com la presbícia- són les crosses que la vida ens dona a mesura que ens fem grans per poder gestionar el que ha de venir amb una certa dignitat. Arrugues que no veus, esdevenimen…
Llegir
Ara fa uns dies vaig assistir a un seminari sobre cosmètica natural. Jo que em pensava que amb una bona higiene i protector solar ja tenia mig camí fet i resulta que no. Que ens estem intoxicant. Para…
Llegir
Cada cop són més habituals els debats polaritzats i les opinions arrauxades -més o menys fonamentades-, com també ho són les fal·làcies que es fan servir per a desacreditar a totes aquelles persones q…
Llegir
De vegades em ve molt de gust desaparèixer. Deixar de veure gent per tot arreu. De trobar-me amics, coneguts i saludats en els llocs més insospitats. Res anormal ni res de greu. Fatiga social, en diue…
Llegir
Aquest mes de novembre hem pogut assistir a dues interessantíssimes conferències al Consell General. La primera, de l’historiador Carles Gascón, en motiu de la presentació del Premi Principat d'Andorr…
Llegir
Ara està molt de moda fer el que en diuen “unboxing”, que no és res més que enregistrar un vídeo on algú obre un paquet per ensenyar el què hi ha dins. N’hi ha de tota mena a TikTok, on hi trobem autè…
Llegir
Gent que ajuda gent. És la cara dolça d’uns dies marcats per la tragèdia i el despropòsit que viuen aquests dies a la comunitat valenciana. Persones que surten al carrer, que arrepleguen el que tenen …
Llegir
Falten 64 dies per deixar enrere el 2024. Així. En un pim-pam. Fa dos dies encara érem de vacances, aquesta setmana menjarem panellets i l’altra ja serà Nadal. Sac i peres, que diu ma mare. I mira, ta…
Llegir
Imagina per un moment que et diguessin que perdràs completament la memòria però que pots escollir cinc records abans del buit. Quins serien? M’ho demanava l’altre dia una amiga, al tomb d’un plat amb …
Llegir
Ens agrada saber que els altres comparteixen els nostres punts de vista, que validen les nostres accions. És la tebior de fer part d’una majoria, confortable, compartida, indiscutible. N’hi ha que, fi…
Llegir
No hi ha res com viatjar per entendre’ns. Sortir del paisatge habitual per submergir-nos- encara que sigui per uns dies- en una realitat diferent a la nostra. De tant en tant cal deixar enrere les bra…
Llegir
Sempre havia col·leccionat llibres il·lustrats. Els desava ben arreglerats als prestatges, molt abans de pensar a tenir fills, esperant -qui sap- si aquesta era l’excusa per compartir-los en un futur.…
Llegir
Què seria de les sobretaules televisives sense els secrets de família? Les telenovel·les, d’aquí i d’arreu, es nodreixen de totes aquelles coses que se saben – o s’intueixen- però que no es diuen ober…
Llegir
En aquest forat negre de temps que és per a molts el Tiktok és habitual trobar vídeos en castellà de persones que fa poc que viuen al país i que expliquen -dia a dia- la seva experiència a Andorra. Fa…
Llegir
Pobre McLuhan. I això que ja ho veia a venir. El conegut ideòleg de la frase “el mitjà és el missatge” augurava que la televisió era l‘inici d’una revolució que ens havia de convertir en productes al …
Llegir
Si alguna cosa bona té acabar el mes d’agost és que arriba la Fira del Llibre del Pirineu. Un any més, Organyà s’ha vestit de festa per acollir el formigueig nerviós d’editors, escriptores i escriptor…
Llegir
S’acaba l’estiu. Amb passes feixugues i xafogoses. Els dies s’escurcen mentre ens rostim -volta i volta- sobre la sorra. Vitamina D, en diuen. Seitons, iode i sol per a l’hivern. Com formiguetes ben e…
Llegir
Els mosquits també viatgen. Cada vegada més. I el brunzir característic que ens alertava de la seva proximitat durant els estius d’infantesa s’ha convertit -per obra i gràcia de la globalització- en a…
Llegir
Qui més qui menys en va o en torna aquests dies. Les vacances. Aquesta mena de parèntesi que ens allunya temporalment de la rutina, les trucades i les presses per abocar-nos al buit de l’ociositat. O …
Llegir
A l’Andorra de finals dels vuitanta al carrer sonava la Lambada i els èxits del “cuarenta al uno”; a les firetes l’ancestre del “perrito piloto” i a les festes majors els “pajaritos”, la Salseta del P…
Llegir
Darrerament em sorprèn veure el grau de virulència d’alguns comentaris a la premsa digital a l’entorn d’una qüestió que jo creia tan assumida com és la immigració. Un neguit, que pel soroll que fan, s…
Llegir
El nostre cervell no sempre és capaç de processar correctament el còctel fet de desinformació, incertesa i caos que ens envolta, i de manera intuïtiva tendim a buscar un ordre dins la disbauxa. És el …
Llegir
Els canvis no ens agraden. Qualsevol alteració en la rutina, en el que és previsible, comporta una dosi extra d’esforç, i sobretot d’incertesa. I així, d’entrada, la majoria, quan podem, preferim esta…
Llegir
Arriba el moment de fer vacances- o com a mínim, per a moltes persones- s’acosten les dates per desconnectar de la rutina. Però com haurien de ser les vacances? Abans era més fàcil. Fet i fet, per a m…
Llegir
També hauria pogut titular aquesta columna com “las empadadillas de Móstoles”. És el que tenen els llocs comuns. Sobreentesos, que ens uneixen en espais de significat compartit. Fa uns quants anys- ta…
Llegir
Un vespre, quan l’estiu obria els ulls. Així de bé ho explicava Serrat quan encara tenia vint anys. Passada la primera revetlla, t’adones que el cicle de les estacions continua, al marge de la intel·l…
Llegir
Quan era petita, a la classe hi havia tres Susannes i quatre Meritxells. Com la confusió de noms al pati era evident, al final tothom les va acabar anomenant pel cognom. Que no és ni bo ni dolent, per…
Llegir
L’altre dia, es queixava un conegut que per culpa dels seus pares- que mai no el van recolzar prou- no havia pogut cursar estudis superiors i que això l’havia llastat professionalment tota la vida. Pe…
Llegir
Som a l’equador del Clàssicand. Aquesta nit Benjamin Appl omplirà la sala dels passos perduts per oferir un recital íntim. Ahir, la banda sonora d’Star Wars s’escolava fins l’església de Santa Coloma.…
Llegir
Els més assenyats fan bondat tot l’any, com hauria de ser sempre. Però no ens enganyem, massa sovint la vida passa per sobre de les bones intencions. Perquè a tots ens agrada estar bé- no només a l’es…
Llegir
De petita em faig fer un fart de fer cal·ligrafia. Hores i hores de resseguir les pautes dels quaderns “Rubio” de lletra cursiva. Espirals a la dreta i espirals a l’esquerra. Per millorar la lletra -d…
Llegir
Malgrat que molts compartim un o diversos idiomes amb els quals ens podem comunicar amb els altres no sempre dominem els codis, el context o els sobreentesos que permeten una comunicació completa. Pas…
Llegir
Ens falten dades. Malgrat els esforços, encara ens en falten. Dades per poder avaluar més enllà de les ”sensacions”. Per impulsar polítiques amb coneixement de causa, per poder preveure escenaris de f…
Llegir
Quan vaig començar a exercicir de periodista no hi havia internet. Tot just els primers ordinadors -verd sobre negre- que teclejaves amb el xerric de fons dels teletips que arribàven d’EFE. Editant ta…
Llegir
Sí. Ho sé. Ho recordava l’Yvan Lara des d’aquestes mateixes pàgines: Hem deixat que el mercat se’ns mengi el que és nostre. Hem deixat la festa popular en mans de les empreses i el consum. Però m’és i…
Llegir
Des del moment en què es va donar a conèixer que s’exigirà l’A1 de català per a les renovacions dels permisos de treball, percebo un canvi d’actitud de molts professionals – especialment en l’àmbit de…
Llegir
El nostre entorn és cada cop més ràpid i incert. L’ordre lògic dels esdeveniments -allò tan confortable de saber que els efectes sempre provenen d’una causa- va quedant enrere. La COVID no ens va fer …
Llegir
Potser va ser una mestra, o l’àvia. O un amic de la família. O un murmuri a les espatlles. Els comentaris dels companys, o una pel·lícula, un llibre…allò que ens marca a la vida s’amaga en els l…
Llegir
Diuen que anaven caminant un pare i el fill a dur el ruc a la fira. Els vilatans al seu pas reien, que com anaven a peu, podent-hi anar en ruc. Per la qual cosa, el pare va pujar al ruc, mentre el fil…
Llegir
Res millor que la ficció per pouar en els nostres neguits més profunds. Així ho feia un dels personatges de John Irving a “Una dona difícil”. L’escriptor Ted Cole, pare de la protagonista, s’havia fet…
Llegir
Dies intensos -informativament parlant- en què es barreja la gran nevada del cap de setmana, la cua del dia internacional de les dones, la propera celebració de la Constitució, la presentació en socie…
Llegir
De les coses més banals i anodines, com el líquid de netejar els vidres, de vegades n’extraus reflexions insospitades. Que li expliquin sinó al Marcel Proust, a qui una magdalena li va servir per esti…
Llegir
Hi ha tres coses que ens fan únics. Només tres coses: la veu, l’empremta dactilar i l’iris. Tres trets indissociables a cadascun de nosaltres. Amb els que naixem i morim, i que no podem modificar- no …
Llegir
Rere els aplaudiments sempre hi havia l’Isidre. Rere les flors, rere els discursos i els personatges públics. Sempre entre bambolines. Mirant que tot anés bé. Tocant les tecles necessàries, parlant am…
Llegir
Afarteu-vos de botifarra d’ou, llonza de porc i coca de llardons. Els dies de la disbauxa s’estenen com hauria d’haver fet aquesta neu que no acaba de cobrir les valls i que com la història d’en Pere …
Llegir
La nostra és una realitat complexa i accelerada. Més enllà de les percepcions personals i dels fets aïllats que determinen el nostre atrafegat dia a dia, allò que ens envolta està fet de múltiples imp…
Llegir
Vaig conèixer Galobardes a mitjans dels noranta. En aquella època encara anava amunt i avall amb el caballet i l’espàtula per pintar del natural. Carregava els trastos al cotxe i anava omplint teles. …
Llegir
El nostre és un món cada cop més polaritzat i superficial, on conviuen la globalització i la recerca de la diferenciació; la desinformació amb la intoxicació informativa; el soroll de les xarxes amb l…
Llegir
La setmana passada es va posar en marxa la 24a. Edició del Taller d’Emprenedors, i ho va fer amb rècord de participació. 20 projectes han estat els seleccionats d’entre les 47 idees de negoci que van …
Llegir
Sovint associem el concepte de luxe al de productes molt cars, a l’abast de molt pocs. Productes que ajuden a marcar distàncies amb l’altre, sigui perquè tenen un alt cost de producció o perquè són bé…
Llegir
Cada nou any és una promesa. Incomplerta -en la major part dels casos- però una esperançada declaració d’intencions, al capdavall. De com podrien ser les coses, de com voldríem que fossin. Més enllà d…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra