
No em paguen prou
Fins a on arriba la diligència laboral? Fins a quin punt les hores- moltes- que passem a la feina ens aporten alguna cosa, més enllà del salari pactat en el moment de signar el contracte? Quin és el l…
Llegir81 articles amb aquest tag

Fins a on arriba la diligència laboral? Fins a quin punt les hores- moltes- que passem a la feina ens aporten alguna cosa, més enllà del salari pactat en el moment de signar el contracte? Quin és el l…
Llegir
Diuen que les noves generacions estan fetes de cristall. Que s’esfonsen al primer contratemps. Res a veure amb els padrins de pedra picada que van passar fred, gana i por durant les guerres del segle …
Llegir
Suposo que deu ser l’inevitable efecte de l’air du temps -que diuen al nord-. Però ens toca assumir amb tristesa i resignació que formem part d’una civilització caníbal i grollera. Mark Twain -sense c…
Llegir
El problema de menjar gelat cada dia és que amb el pas del temps deixa de ser especial. És com anar de restaurant, comprar-se un vestit nou o viatjar per costum. Tot allò que al llarg del temps hem as…
Llegir
Primer Arévalo, fa uns dies Esteso…i sense voler-li cap mal a Pajares m’adono com el paisatge emocional de les -cada cop més- veteranes generacions es va desdibuixant. Els referents culturals qu…
Llegir
Repasso els titulars dels diaris. Llegeixo entre línies allò que sembla que és però no és. El que se sobreentén i el que per molt que t’hi escarrassis no hi ha manera de fer entendre. No hi ha més sor…
Llegir
L’any 2000 va tenir lloc a Escaldes-Engordany un dels concerts més multitudinaris i apoteòsics que recordo a casa nostra. No, no va ser el del Julio Iglesias – que va ser uns anys abans (1989) i…
Llegir
Faig llistes interminables de temes pendents mentre encaixo un got d’aigua entre tasca i tasca, i passejo -passadís amunt, passadís avall-mentre parlo per telèfon. Sabent que amb això no n’hi ha prou.…
Llegir
Imagina per un moment que al sortir de la feina poguessis aturar-te de camí a casa. Com si el temps -per un segon de quaranta cinc minuts- quedés suspès i – en tancar els ulls- fossis capaç de tenir p…
Llegir
Ja hi tornem a ser. Matins més foscos i llum que s’esllangueix a mitja tarda, quan encara està tot per fer. És el canvi d’horari de l’hivern. El que et fa creure que t’aixeques una hora més tard. Com …
Llegir
La mare del futbolista Lamine Yamal – contractada per una empresa d’esdeveniments- s’hi ha posat bé per servir d’esquer a tots aquells que vulguin compartir taula amb ella pel mòdic preu de 330 …
Llegir
Una de les coses més entretingudes de fer durant la pausa estival- més enllà d’untar-nos amb antimosquits- és mirar la gent de la platja. Aquesta mena de formiguer acolorit que inunda cales i terrasse…
Llegir
La nostra és una societat aviciada que creu que els carrers els posen al matí per a què ens hi passegem. Que el sol surt cada dia per acompanyar el nostre dia a dia, que els nostres desitjos són ordre…
Llegir
Vam créixer carregats de complexos i autolimitacions. Emmirallats en les estrelles del cinema. Somiant en referents impossibles. Sabent que mai seriem estrelles del rock ni milionaris sense intervenci…
Llegir
Recordo quan vaig marxar a estudiar a la Universitat. Tota la vida entre muntanyes, amb la gent de sempre fent les coses de sempre, fins aterrar a una ciutat que pensava que coneixia. Primers dies can…
Llegir
Fins a quin punt una sola persona pot fer la diferència amb allò que l’envolta? Tenim exemples de grans líders que van arribar en el moment adequat, que van saber canalitzar un neguit col·lectiu i van…
Llegir
Ara està molt de moda fer el que en diuen “unboxing”, que no és res més que enregistrar un vídeo on algú obre un paquet per ensenyar el què hi ha dins. N’hi ha de tota mena a TikTok, on hi trobem autè…
Llegir
No hi ha res com viatjar per entendre’ns. Sortir del paisatge habitual per submergir-nos- encara que sigui per uns dies- en una realitat diferent a la nostra. De tant en tant cal deixar enrere les bra…
Llegir
Què seria de les sobretaules televisives sense els secrets de família? Les telenovel·les, d’aquí i d’arreu, es nodreixen de totes aquelles coses que se saben – o s’intueixen- però que no es diuen ober…
Llegir
Un vespre, quan l’estiu obria els ulls. Així de bé ho explicava Serrat quan encara tenia vint anys. Passada la primera revetlla, t’adones que el cicle de les estacions continua, al marge de la intel·l…
Llegir
Quan era petita, a la classe hi havia tres Susannes i quatre Meritxells. Com la confusió de noms al pati era evident, al final tothom les va acabar anomenant pel cognom. Que no és ni bo ni dolent, per…
Llegir
Diuen que anaven caminant un pare i el fill a dur el ruc a la fira. Els vilatans al seu pas reien, que com anaven a peu, podent-hi anar en ruc. Per la qual cosa, el pare va pujar al ruc, mentre el fil…
Llegir
Afarteu-vos de botifarra d’ou, llonza de porc i coca de llardons. Els dies de la disbauxa s’estenen com hauria d’haver fet aquesta neu que no acaba de cobrir les valls i que com la història d’en Pere …
Llegir
Sovint associem el concepte de luxe al de productes molt cars, a l’abast de molt pocs. Productes que ajuden a marcar distàncies amb l’altre, sigui perquè tenen un alt cost de producció o perquè són bé…
Llegir
En el nostre entorn proper tothom sap que hi som, però gairebé ningú no ens coneix. I no parlo que a Noruega coneguin Sornàs, ni tan sols que més enllà de Berlin ens ubiquin en el mapa. El cert és que…
Llegir
Ens queixem que tot sempre és igual, però en el fons no hi ha res que ens aterri més que el canvi. Més enllà de la mort -com a paradigma del canvi irreversible- estem envoltats de petites i grans resi…
Llegir
L’humorista gràfic Quino, ho exemplificava tan i tan bé en aquella tira còmica on -malgrat els gestos dissuasius de la mare- la Mafalda li demanava al pare si havia fet el servei militar. Com no podia…
Llegir
Diuen que som capaços de fer-nos una primera impressió de la gent que ens envolta en només set segons. Que fins i tot abans de sentir parlar algú per primera vegada, ja podem definir-la i qualificar-l…
Llegir
Com li faries entendre a un peix que viu envoltat d’aigua? M’ho demano cada vegada que escolto converses a l’entorn del feminisme en què es constata la dificultat de discernir entre el que està bé i e…
Llegir
Ja fa mesos i mesos que cada diumenge, fullejo el Diari d’Andorra fins trobar “els imprescindibles”. Una secció amable que -setmana a setmana- intenta retratar el vessant més proper de persones més o …
Llegir
La nostra és una societat que en el decurs dels darrers anys ha passat de guiar-se per l’interès del conjunt, a prioritzar l’individu per sobre del grup. Indubtablement això ha suposat avenços que rep…
Llegir
Els fonamentalistes tenen l'habilitat de diagnosticar els problemes amb què s'enfronten les seves societats i la capacitat per aprofitar la polarització per explotar les debilitats que es produeixen d…
Llegir
El problema de la gent que et resulta antipàtica perquè sí -per una simple qüestió epidèrmica- és que t’impedeix sovint anar més enllà de la superfície, amb tot allò de pèrdua -més o menys conscient- …
Llegir
L’any 1964 la silueta de Topol tocant el violí dalt d’una teulada, quedava fixada a la retina dels amants del cinema clàssic estatunidenc. I encara perdura. Tevye, el lleter, capficat en les seves cab…
Llegir
Dies d’ensenyar sense embuts el que no ens donem permís de mostrar habitualment als altres. De revelar el que portem dins amagat, entre plecs de cansalada i botifarra d’ou. També a nosaltres mateixos.…
Llegir
Tot allò que no dius, que es queda a les portes. Tot allò que no fas però que hauries fet, i que recules en un últim segon de prudència abans no es concreta. Ves a saber perquè. El seny no està sobrev…
Llegir
Som éssers socials i ens definim en relació als altres. Si alguna cosa hem aprés durant aquest temps de pandèmia és a tenir clar qui forma part de la nostra bombolla, del nostre petit sistema. Qui són…
Llegir
Amb el canvi d’horari ens arriba menys llum solar, ja ningú recorda les vacances, aquella mena de calma espessa de l’estiu és com si de sobte s’hagués evaporat i ara tot són presses. Els llums de Nada…
Llegir
No sé si mai has volgut tenir un fill. Si has passat pel procés de dubtar entre les ganes i la por. Si has transitat millor o pitjor pels camins de l’espera, de la il·lusió, del fracàs o l’encert. Si …
Llegir
Ja hi som. Tornem a la normalitat. Tornem a la nova normalitat: la de rentar-nos les mans sovint, la de matinar de dilluns a divendres, la de portar els nens a l’escola, la de fer cua, dia sí, dia tam…
Llegir
No puc evitar-ho. Quan arriben els plats a taula sempre tinc la sensació que allò que ha demanat l’altre sempre fa més bona fila que el que em posen al davant. Allò que sobre el paper prometia ser un …
Llegir
Som diverses i diversos. Potser hauria d’afegir i diversis, per tal que ningú no se senti fora. Abans, quan arribava un nadó, l’únic que passava davant de buscar semblances amb la família més o menys …
Llegir
A casa, en nàixer, ens van tatuar amb sang que el treball dignifica: La feina és sagrada. No es falta a la feina. La feina és el primer. Intueixo que acabar sent autònoma ha estat una manera de sublim…
Llegir
Durant molts anys, necessitava estar envoltada d’ordre per poder funcionar. Era incapaç d’anar a dormir amb els plats del sopar per rentar o els mitjons per desar al cistell de la roba bruta. Impossib…
Llegir
Cal renunciar a part de les llibertats individuals per garantir la seguretat col·lectiva? La resposta segurament és no. I l’argument definitiu és que aquest debat, en el fons, és una entelèquia. Res d…
Llegir
Som gotes d’un mateix oceà. Tots diferents, amb una personalitat, trets i història únics, però cadascun de nosaltres és part indestriable d’un tot que ens conforma com a col·lectiu. I és cert. Hi ha p…
Llegir
M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit.Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat.Els missatges esquitxen la pantal…
Llegir
Tot és mentida i ja ens està bé. Al final, si t’enganyes és ben bé perquè t’acaba resultant més fàcil seguir el joc que continuar donant-te cops de cap contra la paret. Com quan descobreixes el doble …
Llegir
Tota la vida havia pensat que el gran debat ideològic basculava entre aquells que fan de la llibertat humana el seu més alt estendard, i els que opinen que la idea de la seguretat bé justifica una cer…
Llegir
Dèdal, ja va advertir el seu fill, però no se’n va sortir. Per ajudar-lo a fugir del Laberint de Creta, li va fabricar unes ales fetes amb plomes enganxades amb cera, advertint-lo que, no havia de vol…
Llegir
La plataforma HBO Max, ha decidit retirar temporalment del seu catàleg la pel·lícula Allò que el vent s'endugué pel retrat que fa de l'esclavisme i la població afroamericana, enmig de les protestes pe…
Llegir
Ahir a la nit, feia una llista mental de totes les coses que faré avui. Després de més de 70 dies, el cor dubta entre fer l’aperitiu en una terrassa o comprar unes sabates d’estiu. Avui és un dia de r…
Llegir
Sembla mentida que tots siguem tant llestos, i al mateix temps tinguem tants problemes de comprensió lectora. Que tots tinguem tantes coses a dir, i tanta dificultat per expressar-nos de manera cohere…
Llegir
Gairebé cada matí, abans d’entrar a treballar, faig un cafè a la granja. Només arribar -amb un bon dia entusiasta- ja tinc, com per art de màgia, l’americà sobre la taula. Sense sucre. Com cada dia. E…
Llegir
En els darrers anys ha estat recurrent el tema de l’avortament. En aquest país tenim uns quants d’aquests temes que van i venen però que no acaben de tancar-se mai. A poc a poc, però, deixa de ser un …
Llegir
Abans el món era simple, que no senzill. Naixies, i segons on et tocava créixer i el teu gènere, ja tenies bona part de la vida pautada per endavant: l’hereu a seguir el negoci familiar, el petit al s…
Llegir
Deia Joan Manuel Serrat que l’únic problema de la veritat és que, un cop dita, ja no té remei. Com quan trigues un segon més del compte a dir que sí a una proposta avorrida o quan rius un acudit dolen…
Llegir
Divendres, es presentava a la Seu d’Urgell el llibre del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Un recull de reflexions sobre la força de la no-violència. Ep, que això de la no-violència no és nou. O és q…
Llegir
De la mateixa manera que la primera neu ens emociona –amb la mateixa facilitat que en reneguem dos dies després–, la major part de nosaltres respon de la mateixa manera davant de determinats estímuls.…
Llegir
No sé com dir-ho, però potser és perquè he vist moltes vegades la pel·lícula del sisè sentit, que ara, ja des del primer minut, m’adono que els morts van sempre amb la mateixa roba. I és clar, la lect…
Llegir
No volar si no és estrictament necessari, fer turisme de proximitat, canviar el cotxe pel transport públic, el bany per la dutxa i les piles per carregadors solars. Reservar la carn per a les dates as…
Llegir
Diuen les males llengües que tot és comestible si ho talles prou petit. Aquesta si més no, és la màxima d’aquells que creuen que el futur de l’alimentació humana passa pels insectes, les algues i altr…
Llegir
Suposo que perquè plou cada dia. Qui sap? O la primavera, que altera horaris i percepcions. O simplement el cansament acumulat dels darrers mesos. Aquests són dies introspectius, a l’espera que surti …
Llegir
Aquesta setmana, Mans Unides ens ofereix una nova oportunitat per reflexionar al voltant de l’accés a l’educació i la igualtat d’oportunitats. En el marc de la campanya anual de recollida de fons, dij…
Llegir
“El conte de la serventa” és una distòpia escrita per la canadenca Margaret Atwood, publicada originalment l'any 1985. La novel·la explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un règim …
Llegir
Una de les coses que sempre m’han sobtat de la mort, és com -malgrat tot- la vida continua. D’un dia per l’altre, tot el teu món es pot fer miques però, l’endemà, torna a sortir el sol, torna a sonar …
Llegir
Enrere queda una de les millors nits de l’estiu, la revetlla de Sant Joan. Però encara ens en queden d’altres, com la de Sant Pere, i la corrua de festes i festetes majors que esquitxen el cel de band…
Llegir
“Els guardacostes de l’autoanomenat govern de Trípoli continuen protagonitzant incidents amb els vaixells de rescat de migrants d’ONG que treballen en aigües internacionals entre Líbia i Itàlia. Dissa…
Llegir
Nosaltres podem, jo puc ha estat el lema de la campanya internacional en la lluita contra el càncer celebrada ahir arreu del món. Una jornada que vol fer èmfasi en la necessitat de continuar investiga…
Llegir
Hi ha dues menes de persones: les que fan coses i les que les critiquen. Imagino que és indestriable de la natura humana. No importa el que sigui: músics que innoven, empresaris que aconsegueixen recu…
Llegir
De vegades penso que estem tan esbiaixats que hem perdut del tot la perspectiva. Mentre ara fa unes setmanes em sorprenia la notícia que els propietaris de gossos havíem de passejar amb una ampolla d’…
Llegir
Ja ho sé que el que es porta avui és la fusió, i que hi ha grandíssims artistes que trenquen motllos en el món del rap, de l’electrònica i el flamenc. I que fer segons quines distincions amb els temps…
Llegir
Mal ens pesi, el món canvia. Les empreses canvien, la societat canvia i les relacions sistèmiques es transformen en cada nou moviment de forces. Enrere queda el temps que les empreses es devien només …
Llegir
Estem envoltades de tòpics sobre quina és la nostra funció. Culpabilitzant-nos per tot allò que no sabem, volem o podem fer millor. Reproduint i inventant noves formes de ser mare, emparades en un nou…
Llegir
Entrem de ple en la Setmana Santa. Moment de mirar cap endins, sempre que gosem fer-ho, que aquest és un esport per a valents. M’omplo els ulls de les imatges de nens assassinats a Síria. Fumigats, se…
Llegir
Se n’ha parlat molt aquests dies de quotes. De quotes de gènere, s’entén, perquè d’altres tipus de quotes a casa nostra les tenim més que assumides i no passa res. Tots tenim clar que hi ha desigualta…
Llegir
«La igualtat consisteix en el fet que tothom té l’oportunitat de demostrar el seu valor» Zygmunt Baumann dixit. Ens quedem sense pensadors. Lúcids, crítics i antisistema. Grans, per dins i per fora. I…
Llegir
El sexe és un dret? És lícit pagar per obtenir un succedani d’amor? Tots tenim dret a gaudir-ne? I a trobar qui ens l’ofereixi, a qualsevol preu? Tenim dret que ens estimin? A estimar? A tenir relacio…
Llegir
Deu ser que em faig gran. O potser la culpa és del canvi climàtic, no ho sé. La qüestió és que els dies em passen volant, les estacions em tenen despistada i el canvi d’hora m’ha acabat de trastocar. …
Llegir
Avui, Dia de la Constitució m’obligo a posar sobre la taula el concepte de pàtria. De la meva, de l’única que tinc. D’aquesta meva Andorra. D’aquesta Andorra que ha crescut desmanegada, acomplexada i …
Llegir
La nostra és una societat esquizofrènica, que es delecta en l’escot de Kim Kardashian al mateix temps que s’horroritza mentre veu nens esbudellats a les notícies. La nostra capacitat d’horror i merave…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra