La nostra és una societat esquizofrènica, que es delecta en l’escot de Kim Kardashian al mateix temps que s’horroritza mentre veu nens esbudellats a les notícies. La nostra capacitat d’horror i meravella no té límits, més enllà de la superfície de la nostra consciència, ella sí, força limitada i superficial.
Cada dia calen més animalades perquè realment ens sublevin… per uns instants. Tot ens bombardeja. Impactes de 140 caràcters, fotografies premiades, conviuen sense pudor amb reportatges obscenament superficials, riquesa de façana, joies de pacotilla, lluentons fets amb més ombres que llums, i maquillatges de cartró pedra que dibuixen personatges amb tant fons en el seu interior com n’hi hagin abocat des de l’oficina de premsa.
I ens és igual.
Com ens són igual els ofegats a Grècia –ja en són molts–, com ens són igual els afectats pel cas BPA –sempre que no ens toquin de prop–, com ens és igual que facin bullying a un nen de l’escola –si els nostres fills no hi estan implicats–.
Passem de llarg, perquè implicar-se és cansat, generalment només serveix per guanyar enemics i ja em diràs tu què hi he de fer jo en aquesta guerra. La setmana passada llegia una entrevista a una dona congolesa que treballa per denunciar les violacions de guerra al seu país.
Parlava de l’horror de dones que havien viscut que els cosissin la vagina o els l’omplissin de pedres. De dones a les quals havien obligat a menjar la carn dels seus propis fills. Després d’uns minuts d’horror en què la respiració es va entretallar, vaig adonar-me que ja calia que m’afanyés a preparar el sopar.
Crec que la nostra humanitat,requereix grans dosis de voluntat per comprendre la seva natura.Perdonar-la en algun cas,reajustar-la o exigir-li .Això sols pels més evolucionats i inconformistes,i no obstant així la lluita pot quedar obsoleta o minvada quan les circumstàncies ens modulen el comportament com a humans que som.
Occident, la seva societat, la seva civilització, està en plena decadència i en plena podridura moral i ètica. Encara que de moment aquesta decadència estigui emmascarada per la riquesa, la potència militar, la supremacia tecnològica, el “progressisme” tot això però amaga un buit interior, uns estils de vida de consumisme que porten al fracàs i a la ruïna interior.
El problema principal de la sociedad moderna, es que se ha erigido negando deliberadamente la dimensión espiritual del hombre. Y lo que es peor, desde un punto de vista histórico, es la ÚNICA en la historia que lo ha hecho. En eso, son responsables religión y la ciencia a pares, las dos operando en su momento para negarle al hombre el verdadero conocimiento. Hoy en día el hombre “moderno” vive completamente ajeno a la realidad de la ascensión espiritual bien porque no quiere creer en ella, o bien porque se conforma con ese gran sucedáneo llamado “ciencia” y “tecnología” que es una pseudo religión impuesta como una nueva guía.