Revisionistes

			<div class="et_pb_row et_pb_row_0">
			<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_0  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_0  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_text_inner"><!-- divi:paragraph --></p>

La plataforma HBO Max, ha decidit retirar temporalment del seu catàleg la pel·lícula Allò que el vent s’endugué pel retrat que fa de l’esclavisme i la població afroamericana, enmig de les protestes per la discriminació racial als EUA.

Una notícia que obre de nou el debat sobre els límits de la correcció política i moral en la creació artística. Fins a quin punt la creativitat ha d’estar condicionada pel que cada societat considera que és o no l’adequat, sabent que a més, aquest és un concepte evolutiu?

Fins a quin punt hem de retirar els contes de sempre- masclistes i estereotipats- de les escoles? Deixar de cantar cançons apologia de la violència de gènere com “La mataré” de Loquillo o de l’assetjament sexual com  «Every breath you take» dels Police? 

Hem d’esborrar la cigarreta dels llavis del Corto Maltes? Cremar la Lolita de Nabokov?

D’altra banda, com podem continuar donant una pàtina de normalitat i justificar- encara que sigui de manera indirecta- que els indis són sempre els dolents, que la violència és pedagògica, que l’holocaust no va existir,  que les nenes de 12 anys són potencialment unes pèrfides seductores? 

Perquè, això sí, els col·lectius victimitzats continuen sent els de sempre: dones, infants, minories racials, col·lectiu LGBTIQ, persones amb diversitat funcional i totes aquelles que se suposa que s’escapen de la “normalitat”. 

Per això és tant important integrar els fonaments dels Drets Humans en el relat social, donar context a produccions que avui no faríem i explicar que el món ahir era així, i que avui és una mica millor. Veure, sí. Entendre, també.