Els fonamentalistes tenen l’habilitat de diagnosticar els problemes amb què s’enfronten les seves societats i la capacitat per aprofitar la polarització per explotar les debilitats que es produeixen durant períodes de canvi en les estructures socials.
Si a això li sumem un grup d’individus ansiosos a la recerca de seguretat i de respostes acceptables als problemes que sorgeixen en el procés de canvi, ens trobem amb els fonamentalismes.
Un concepte que té el seu origen en l’àmbit religiós però que, al capdavall, avui el trobem en les idees, les organitzacions i els programes que busquen encaixar amb les necessitats dels individus i miren així d’apaivagar les seves inquietuds, donant-los-hi regles i pautes de comportament que els alliberin d’aquesta inquietud.
Aquesta reflexió, feta pels professors Alejandro V. Lorca Corróns i Martin Jerch, ens porta a entendre perquè – en moments de canvi com l’actual- hi ha qui aconsegueix erigir-se amb la bandera de la veritat per sobre de qualsevol lògica.
Només així, podem entendre perquè hi ha qui, malgrat l’evidència científica i el sentit comú, s’entesta en veure conspiracions internacionals en contra de l’ordre establert, buscant i promovent enemics reals o imaginaris per mantenir una falsa sensació de control.
Al final, tothom ens permetem el luxe d’opinar sense més convenciment que el de la pròpia- i limitada- formació i experiència, posant-nos en evidència, i demostrant des de la petita cova en què vivim que allò de l’Homo Sàpiens continua sent una fal·làcia supèrbia del que haguéssim pogut arribar a ser, però que encara no som.