
Sexe, droga i Festes Majors
En general hi ha dues menes de persones: les que esperen amb candeletes l’arribada de les Festes Majors i les que miren de marxar o es resignen a transitar-les com un peatge que se suma a la calor suf…
Llegir42 articles amb aquest tag

En general hi ha dues menes de persones: les que esperen amb candeletes l’arribada de les Festes Majors i les que miren de marxar o es resignen a transitar-les com un peatge que se suma a la calor suf…
Llegir
Suposo que deu ser l’inevitable efecte de l’air du temps -que diuen al nord-. Però ens toca assumir amb tristesa i resignació que formem part d’una civilització caníbal i grollera. Mark Twain -sense c…
Llegir
Ara que s’acosten aquells dies de l’any on concentrem les bones intencions, arriba també el moment de mirar enrere, fer còmput d’allò que hem assolit i d’establir nous miratges de futur. Perquè al cap…
Llegir
La mare del futbolista Lamine Yamal – contractada per una empresa d’esdeveniments- s’hi ha posat bé per servir d’esquer a tots aquells que vulguin compartir taula amb ella pel mòdic preu de 330 …
Llegir
De vegades em ve molt de gust desaparèixer. Deixar de veure gent per tot arreu. De trobar-me amics, coneguts i saludats en els llocs més insospitats. Res anormal ni res de greu. Fatiga social, en diue…
Llegir
Gent que ajuda gent. És la cara dolça d’uns dies marcats per la tragèdia i el despropòsit que viuen aquests dies a la comunitat valenciana. Persones que surten al carrer, que arrepleguen el que tenen …
Llegir
Si alguna cosa bona té acabar el mes d’agost és que arriba la Fira del Llibre del Pirineu. Un any més, Organyà s’ha vestit de festa per acollir el formigueig nerviós d’editors, escriptores i escriptor…
Llegir
També hauria pogut titular aquesta columna com “las empadadillas de Móstoles”. És el que tenen els llocs comuns. Sobreentesos, que ens uneixen en espais de significat compartit. Fa uns quants anys- ta…
Llegir
Quantes preguntes hem de respondre correctament per demostrar que som humans? Amb la democratització – una manera beneita de justificar la brutícia quan esquitxa- de la intel·ligència artificial, la p…
Llegir
És per Nadal que de cop recordem allò d’estimar-nos una mica més del que és habitual. Sembla que esperem la treva dels torrons i la bona voluntat per aparcar – temporalment- els neguits i petites misè…
Llegir
I de la feina a casa. I quan arriba el mal temps, d’aparcament a aparcament, i para de comptar. Aquesta ha estat durant molt de temps la premissa d’una societat abocada a la cultura de la feina, quan …
Llegir
La nostra és una societat que en el decurs dels darrers anys ha passat de guiar-se per l’interès del conjunt, a prioritzar l’individu per sobre del grup. Indubtablement això ha suposat avenços que rep…
Llegir
Els humans es veu que som ben bàsics. Ho som sobretot a l’hora de gestionar els nostres desencontres. Començant per la manera en què ens enfadem amb els altres -perquè no ens enganyem, amb nosaltres m…
Llegir
Dies d’ensenyar sense embuts el que no ens donem permís de mostrar habitualment als altres. De revelar el que portem dins amagat, entre plecs de cansalada i botifarra d’ou. També a nosaltres mateixos.…
Llegir
Glop de Blau creix, i ho fa amb una de les millors professionals del país. Podeu consultar el seu perfil a la web, però ja us avancem que en sentireu molt a parlar ben aviat.…
Llegir
Som éssers socials i ens definim en relació als altres. Si alguna cosa hem aprés durant aquest temps de pandèmia és a tenir clar qui forma part de la nostra bombolla, del nostre petit sistema. Qui són…
Llegir
Avui parlava amb un sorrut entranyable, que em deia que el seu desig per l’any vinent és poder-se queixar de les coses de sempre: del trànsit, de la gent que no diu bon dia a l’ascensor, de la classe …
Llegir
Vaig empenyent els dies, en un compte enrere inquiet, com si més enllà del 31 de desembre totes les asprors es difuminessin i ja no pogués arribar-nos res més de dolent. Una mena de transferència que …
Llegir
Diderot, en l’assaig “Paradoxa sobre l’actor”, en parla per primera vegada l’any 1773: L’esprit de l’escalier. Una metafòrica frase que ens remet a aquella sensació de ràbia i penediment que ens envae…
Llegir
Diuen, que des de fa uns mesos ens perfumem més que abans. Les rutines de bellesa, que no deixen de ser la manera en què ens presentem davant nostre i davant els altres, ara es veu que són gasives en …
Llegir
Cal renunciar a part de les llibertats individuals per garantir la seguretat col·lectiva? La resposta segurament és no. I l’argument definitiu és que aquest debat, en el fons, és una entelèquia. Res d…
Llegir
Som gotes d’un mateix oceà. Tots diferents, amb una personalitat, trets i història únics, però cadascun de nosaltres és part indestriable d’un tot que ens conforma com a col·lectiu. I és cert. Hi ha p…
Llegir
Tota la vida havia pensat que el gran debat ideològic basculava entre aquells que fan de la llibertat humana el seu més alt estendard, i els que opinen que la idea de la seguretat bé justifica una cer…
Llegir
A mesura que em faig gran, valoro més els detalls. Potser perquè he vist massa vegades que les grans intencions tenen les cames curtes.En el fons suposo que les heroïcitats demanen menys esforç que el…
Llegir
Un dels primers signes de maduresa és acceptar que no pots- i no és bo- que caiguis bé a tothom. De fet, quan més bé caus- així, en general- pitjor. Quan en un país com el nostre, ningú malparla de tu…
Llegir
Sembla mentida que tots siguem tant llestos, i al mateix temps tinguem tants problemes de comprensió lectora. Que tots tinguem tantes coses a dir, i tanta dificultat per expressar-nos de manera cohere…
Llegir
De sobte tot allò important esdevé relatiu. Tot allò que es donava per fet, es posa en dubte. La natura respira alleujada, mentre nosaltres contenim la respiració. De vegades em demano si la Terra no …
Llegir
Gairebé cada matí, abans d’entrar a treballar, faig un cafè a la granja. Només arribar -amb un bon dia entusiasta- ja tinc, com per art de màgia, l’americà sobre la taula. Sense sucre. Com cada dia. E…
Llegir
Divendres, es presentava a la Seu d’Urgell el llibre del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Un recull de reflexions sobre la força de la no-violència. Ep, que això de la no-violència no és nou. O és q…
Llegir
Fins fa nou mesos, amb prou feines havia fet tres cafès abans dels exàmens a la facultat. A casa, on són uns gran cuiners, però també uns experts en el qüestionat art de preparar l’eau de chaussette, …
Llegir
Ningú no podrà dir mai que no fem feina. Aquí, qui més qui menys –si té un mínim interès a fer marrada al recorregut habitual que va de casa a la feina i de la feina a casa– té un munt de propostes pe…
Llegir
Enrere queda una de les millors nits de l’estiu, la revetlla de Sant Joan. Però encara ens en queden d’altres, com la de Sant Pere, i la corrua de festes i festetes majors que esquitxen el cel de band…
Llegir
A diferència de les sargantanes, la cultura ens ha permès gaudir els primers raigs de sol amb vermut, olives i patates rosses. És en aquests moments quan trobo a faltar –més que mai– l’antiga plaça de…
Llegir
“Els guardacostes de l’autoanomenat govern de Trípoli continuen protagonitzant incidents amb els vaixells de rescat de migrants d’ONG que treballen en aigües internacionals entre Líbia i Itàlia. Dissa…
Llegir
En un món ideal, quan et roben enmig del carrer, la gent t’ajuda a atrapar el lladre. En un món ideal, quan algú cau, apareix una ànima caritativa per veure que no hagis pres mal. Són els comportament…
Llegir
Passem pàgina. Any nou. Llibreta nova. Sense estrips, ni arrugues, ni taques de tinta. 365 dies nous de trinca. 52 setmanes plenes de dilluns de son, però també de divendres curulls de promeses. Em mi…
Llegir
233 quilòmetres i un desnivell positiu de 20.000 metres. Són els signes identitaris de l’Eufòria, la nova proposta de l’Andorra Utra Trail. Unes xifres que fan ombra immerescuda a altres gestes com la…
Llegir
Si Amancio Ortega i altres grans empresaris d’èxit desenvolupessin el seu model de negoci a casa seva, si les fàbriques deslocalitzades paguessin un salari just als seus empleats i aquests treballessi…
Llegir
Em fa gràcia que es parli de democràcia participativa amb la mirada enfocada en projectes d’ordenament del territori i no se’n parli en cap de les cada cop més nombroses ocasions en què la ciutadania …
Llegir
De vegades dubto si quan diuen que som un país de neu es refereixen al fet que hauríem d’estar acostumats i no notar els efectes de les tempestes, o si, ans el contrari, que som prou llestos per adapt…
Llegir
Dia de retrobaments, de somriures i també de reflexions, amb l'Isidre Escorihuela que ha posat en marxa una campanya de recollida de fons per millorar la dieta dels refugiats que estan confinats a Grè…
Llegir
A vegades ens pot semblar que Andorra no canvia. No els seus carrers, ni edificis, que òbviament juguen a despistar-nos. Mirant al BOPA la llista d’associacions donades de baixa m’he adonat que és una…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra