
Cap i peus
En una setmana haurem liquidat l’any i encetat un de nou. Un nou calendari sobre la taula. Agendes per estrenar- aquells que encara ens arrapem al paper-, nous propòsits per dinamitar els propers quin…
Llegir51 articles publicats el 2025

En una setmana haurem liquidat l’any i encetat un de nou. Un nou calendari sobre la taula. Agendes per estrenar- aquells que encara ens arrapem al paper-, nous propòsits per dinamitar els propers quin…
Llegir
Ara que s’acosten aquells dies de l’any on concentrem les bones intencions, arriba també el moment de mirar enrere, fer còmput d’allò que hem assolit i d’establir nous miratges de futur. Perquè al cap…
Llegir
Només cal fer un pas enrere per entendre el món que ens envolta. És el que vaig pensar escoltant l’historiador Carles Gascon, que aquests dies ha presentat la seva darrera investigació, editada amb mo…
Llegir
Imagina per un moment que al sortir de la feina poguessis aturar-te de camí a casa. Com si el temps -per un segon de quaranta cinc minuts- quedés suspès i – en tancar els ulls- fossis capaç de tenir p…
Llegir
Les aplicacions amb intel·ligència artificial han arribat per quedar-se. I com totes les eines, tenen avantatges i inconvenients que ens obligaran – com ja ho va fer l’arribada d’Internet en el seu mo…
Llegir
Tot i que a casa nostra l’esport nacional és el de menystenir i qüestionar tot allò que fan els altres, de tant en tant trobes bombonets que – miris per on els miris- no hi ha manera de trobar-los-hi …
Llegir
Recordo quan feia de becària a la recent estrenada Ràdio Nacional, quan una trucada irada ens va recriminar que no s’havia informat d’una activitat cultural de la qual no en teníem cap notícia. En dem…
Llegir
El món és un lloc cada vegada més complex i al mateix temps la informació és cada cop més simple- en el pitjor sentit de la paraula-. Les notícies es fragmenten en fascicles immediats, llestos per pai…
Llegir
Potser el problema és que ma mare -quan jo era petita- preferia llegir-me contes de Rabindranath Tagore en comptes de la Caputxeta i el Llop. Qui sap si hi té alguna cosa a veure que a la meva carta a…
Llegir
Ja hi tornem a ser. Matins més foscos i llum que s’esllangueix a mitja tarda, quan encara està tot per fer. És el canvi d’horari de l’hivern. El que et fa creure que t’aixeques una hora més tard. Com …
Llegir
A finals del segle XIX, les famílies protestants d’Alemanya van començar a marcar amb guix els dies de l’Advent a la porta o a la paret de casa. D’aquesta manera, feien un senzill compte enrere fins a…
Llegir
FOMO. L’acrònim de fear of missing out o el que és el mateix: la por a pensar que potser t’estàs perdent alguna cosa. Hi ha qui pateix angoixa, fins i tot. Neguit de creure que has de ser-hi, que no h…
Llegir
La mare del futbolista Lamine Yamal – contractada per una empresa d’esdeveniments- s’hi ha posat bé per servir d’esquer a tots aquells que vulguin compartir taula amb ella pel mòdic preu de 330 …
Llegir
Escric aquestes línies amb la finestra oberta. Sentint – per grat o per força- les veus dels aspirants a nòmades digitals que fan la pausa cafè al pati del coworking de sota. La majoria són homes, jov…
Llegir
Els lectors habituals de llibres – en paper o en digital- tenim tendència al proselitisme. Ens agrada compartir lectures i converses sobre allò de bo – o de dolent- que hem llegit darrerament. D…
Llegir
Alguna escletxa de seny es deu haver escolat – esporuguida- entre les ments pensants i els experts en branding nacional, que no només tornen a parlar en català, sinó que a més ho fan mirant de protegi…
Llegir
Aquest cap de setmana -com cada primer cap de setmana de setembre- ens espera la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. La més nostrada de les fires literàries que es fan i es desfan. Si bé és cert qu…
Llegir
Aquest estiu ha estat com nedar en una piscina on sempre hi fas peu. Desconnectada, però mai del tot. Suposo que cada feina té les seves coses. Al final resulta més fàcil mirar de resoldre que demanar…
Llegir
Una de les coses més entretingudes de fer durant la pausa estival- més enllà d’untar-nos amb antimosquits- és mirar la gent de la platja. Aquesta mena de formiguer acolorit que inunda cales i terrasse…
Llegir
Descobrir un nou paisatge vital, alterar els costums i les rutines, tastar noves menges, canviar d’idioma. Posar distància de l’entorn habitual per retrobar-nos, imaginar altres vides possibles, o sim…
Llegir
Era el meu primer gran viatge sola. En aquella edat en què tu sents que ja ets gran, però en què sembla que ningú més no se n’hagi adonat. No volia que ningú em fes un cop de mà. Sabia perfectament qu…
Llegir
No sé si és perquè se’ns ha mort el guapo de la Trinca, però les Festes Majors ja no són el que eren. Potser són els anys, que han desgastat els records sota els tendals de la plaça del Poble sota l’e…
Llegir
La vida et porta. De vegades amb tossuderia. Què fa que acabis estudiant una filologia, o que no hagis acabat els estudis secundaris, o que passis els dies regentant una botiga o fent hores a l’Admini…
Llegir
Recordo quan era habitual estrenar vestit el diumenge de rams. Fet i fet, el més habitual era que aquell conjunt pasqual servís per a tots els esdeveniments formals de l’estiu, que el vestit d’esquí a…
Llegir
No volem que pateixin les persones que estimem. Especialment els nostres fills. Mirem de protegir-los d’un món que sabem que no fila prim i que va escandint plantofades quan menys les esperes. I mirem…
Llegir
Andorra encara no ha vist néixer el Pushkin que defineixi els viaranys i contradiccions de l’ànima andorrana. Aquesta mena de barreja estranya que convida a renegar dels coprínceps i defensar-los al m…
Llegir
El dret d’accés a la informació és avui un camp de mines fet de diàleg de sords, d’algoritmes que només ens diuen el que volem sentir, de publicitat extremadament segmentada gràcies al Big Data i un m…
Llegir
La nostra és una societat aviciada que creu que els carrers els posen al matí per a què ens hi passegem. Que el sol surt cada dia per acompanyar el nostre dia a dia, que els nostres desitjos són ordre…
Llegir
Als carrers, a les carreteres. Hi sobra gent. El creixement del país després de la pandèmia així ho constata. No és només una percepció. Cada cop som més gent a Andorra. La xifra vermella en l’imagina…
Llegir
L’artista Käthe Kollwitz deia que la missió de la seva obra era expressar el patiment; aquell que no acaba mai, aquell que és més gran que una muntanya. Fet i fet, no sé del cert si la frase és seva, …
Llegir
És de preveure que una exposició basada en peces que han patit censura per diversos motius puguin ser susceptibles de generar disconfort. Que menys que assegurar-se prèviament que s’està disposat a as…
Llegir
Aquestes setmanes farcides de festius i de pluja m’han regalat algunes hores per retrobar l’enyorat temps per la lectura. I entre Pasqües i dies del Treball he pogut descobrir la nova proposta de Txem…
Llegir
Èxit. De públic, de vendes. Rècord d’assistència, de ressenyes, de likes, de comentaris a les xarxes. De manera generalitzada el valor de la cultura es mesura en funció d’aquesta mena de paràmetres: v…
Llegir
De vegades la memòria et juga males passades. I sense solta ni volta, un llibre, una conversa, una imatge, et porta records que creies enterrats. I com una onada traidora, revius situacions que en aqu…
Llegir
Sota clau. Aquesta és la traducció de cum clave, la paraula estrella d’aquesta setmana al Vaticà. Ben aviat 133 dels 135 cardenals amb dret de vot es tancaran sota pany i forrellat a la capella Sixtin…
Llegir
Umberto Eco -el darrer savi transversal- quan encomanva un treball als seus alumnes de la Universitat de Milà els deia que si consultaven Internet havien de contrastar un mínim de deu llocs diferents …
Llegir
Fa dies que sento la cantarella. Som massa, som massa. En poc temps els 100 mil s’han començat a entrellucar a l’horitzó gràcies a un laissez faire que ha anat donant resposta a les necessitats del me…
Llegir
On són el teus límits? En quin punt dius prou? L’aprenentatge de trobar el punt exacte on poder plantar-te i dir que fins aquí hem arribat -sense perdre els estreps- es treballa amb el temps i amb una…
Llegir
Jo no sé si és a causa d’aquesta primavera nostra, humida i freda encara, que darrerament el cap em porta a un terrat assolellat a uns quants quilòmetres d’aquí. I des del terrat m’imagino mirant la g…
Llegir
Vam créixer carregats de complexos i autolimitacions. Emmirallats en les estrelles del cinema. Somiant en referents impossibles. Sabent que mai seriem estrelles del rock ni milionaris sense intervenci…
Llegir
Ara fa uns quants anys, la casualitat/causalitat em va dur a poder escoltar de prop Deepak Chopra. Recordo l’auditori del Fòrum de Barcelona ple de gom a gom i la seva veu a mitja llum explicant allò …
Llegir
Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, no he pogut evitar aturar-me en el fenomen de les anomenades tradwifes (dones tradicionals). És fàcil trobar-les a les xarxes socials. Dibuixades gair…
Llegir
Recordo quan vaig marxar a estudiar a la Universitat. Tota la vida entre muntanyes, amb la gent de sempre fent les coses de sempre, fins aterrar a una ciutat que pensava que coneixia. Primers dies can…
Llegir
El temps és una d’aquelles variables misterioses que s’escurcen i s’estiren seguint patrons que se’ns escapen. Com els bitllets de 100 euros, que els pots dur durant dies a sobre sense bescanviar, per…
Llegir
Fins a quin punt una sola persona pot fer la diferència amb allò que l’envolta? Tenim exemples de grans líders que van arribar en el moment adequat, que van saber canalitzar un neguit col·lectiu i van…
Llegir
Si només poguessis agafar tres objectes per endur-te a una illa deserta, el mòbil seria un d’ells? Un objecte imprescindible per a la majoria de nosaltres. Sense el qual no sortim de casa. Dels pocs q…
Llegir
Ara que ens fem un fart de visionar maratons de series a través de les plataformes de pagament, un dels nous temes de conversa entre els amics i coneguts se centra en descobrir noves joies amagades en…
Llegir
Les obres de remodelació de la plaça del Poble d’Andorra la Vella són un interruptor inevitable per la memòria d’aquella primera plaça i de com les diverses actuacions que s’han fet al llarg dels anys…
Llegir
Darrerament, l’algoritme de Tik Tok m’ofereix la possibilitat de xafardejar entre el veïnat que s’exposa cada dia a les xarxes socials. Persones que amb més o menys temps de residència han convertit e…
Llegir
Buscar el que ens uneix per sobre del que ens separa. Si encara confiés en fer bons propòsits al gener, segurament aquest seria el que encapçalaria la llista. Deixar de buscar allò que ens confronta i…
Llegir
El menjador de casa s’ha despertat aquest matí convertit en un camp de batalla fet de papers rebregats, llaçades i purpurina. Capses i cartrons inerts donen fe del fragor de l’escomesa. Sabatilles des…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra