El món és un lloc cada vegada més complex i al mateix temps la informació és cada cop més simple- en el pitjor sentit de la paraula-.
Les notícies es fragmenten en fascicles immediats, llestos per pair i oblidar. Les declaracions descontextualitzades, les dades no contrastades i la manca de bagatge de qui escriu dificulta enormement la possibilitat de formar-se una opinió fonamentada en gairebé res.
L’única opció com a ciutadana és assumir la tasca de resseguir les fonts, tirar d’hemeroteca i comparar publicacions mirant de treure’n l’entrellat. I qui té temps i ganes de posar-s’hi?
L’ofici de periodista va pel pedregar des de fa temps. Aquí i arreu. Redaccions mutilades i no prou ben pagades, horaris extensius, manca de formació i de coneixement del país, rotació infernal, injeccions d’IA per mirar de pal·liar les mancances i l’algoritme i els comentaris com a termòmetre de l’èxit.
El resultat no és un altre que persones poc i mal informades, brou propici per a la polarització de la societat, opinions que volgudament es barregen amb les notícies -fent-les passar com a fets- titulars tendenciosos i deriva ètica quan es tracta de passar la mà per la cara a la competència.
Recordo amb enyor quan havies d’esperar al matí per obrir un diari per assabentar-te del que havia passat el dia anterior.
En una plana- quan el tema s’ho valia- hi havia els fets explicats, argumentats i contrastats. Posats en context i -amb una mica de sort- amb l’anàlisi pertinent en un destacat.
Potser és que em faig gran. Potser això no va ser mai realment així, però seria bonic pensar que podríem tornar-hi.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
