
Les màscares
El problema de menjar gelat cada dia és que amb el pas del temps deixa de ser especial. És com anar de restaurant, comprar-se un vestit nou o viatjar per costum. Tot allò que al llarg del temps hem as…
Llegir42 articles amb aquest tag

El problema de menjar gelat cada dia és que amb el pas del temps deixa de ser especial. És com anar de restaurant, comprar-se un vestit nou o viatjar per costum. Tot allò que al llarg del temps hem as…
Llegir
El nostre cervell no sempre és capaç de processar correctament el còctel fet de desinformació, incertesa i caos que ens envolta, i de manera intuïtiva tendim a buscar un ordre dins la disbauxa. És el …
Llegir
El nostre entorn és cada cop més ràpid i incert. L’ordre lògic dels esdeveniments -allò tan confortable de saber que els efectes sempre provenen d’una causa- va quedant enrere. La COVID no ens va fer …
Llegir
Afarteu-vos de botifarra d’ou, llonza de porc i coca de llardons. Els dies de la disbauxa s’estenen com hauria d’haver fet aquesta neu que no acaba de cobrir les valls i que com la història d’en Pere …
Llegir
L’informe PISA ha estat demolidor. La prova educativa de referència mundial ha mostrat com l’impacte de la COVID ha repercutit arreu de manera severa, amb resultats més que preocupants en àmbits de co…
Llegir
Una munió de gent enfadada supura pels comentaris dels diaris digitals. Tothom es veu amb cor de dir als altres què i com han de fer la feina, però tanta dedicació en esmenar la plana aliena no permet…
Llegir
Quan érem infants, les hores eren llargues i els canvis cíclics i previsibles. Després de la primavera arribava l’estiu, i amb la tardor, la represa de l’escola. Potser és només una percepció personal…
Llegir
Som éssers socials i ens definim en relació als altres. Si alguna cosa hem aprés durant aquest temps de pandèmia és a tenir clar qui forma part de la nostra bombolla, del nostre petit sistema. Qui són…
Llegir
Ja hi som. Tornem a la normalitat. Tornem a la nova normalitat: la de rentar-nos les mans sovint, la de matinar de dilluns a divendres, la de portar els nens a l’escola, la de fer cua, dia sí, dia tam…
Llegir
Ja hi som. 13 de setembre. Ja no queden més festes que allarguin el bon temps. Deixem enrere un estiu en què -d’una o altra manera- hem mirat d’evadir-nos de tot i tothom. Muntanya, platja, tant és. F…
Llegir
Sé que no ho hauria de fer, però no ho puc evitar. Les veus s’escolen fins el meu cervell, irritants com un aplicat mosquit tigre. Sort que a Andorra – encara- no en tenim d’aquestes coses. Tot el que…
Llegir
Ja fa prop de tres setmanes que la quarta edició de l’AndArt s’hi remena per Engolasters, i encara ho farà fins a mitjans del mes de setembre. No desvetllo res de nou si parlo de la importància de pos…
Llegir
Plou de nou, sobre un mes de maig ben galdós, fet de boira i núvols sorruts; en què ni surts, ni entres, ni et dona temps que s’eixugui la roba estesa. Plou rere els vidres, i ni el te amb galetes et …
Llegir
Avui la meva filla fa anys. Preadolescència efervescent. El meu pare, també hauria bufat avui les espelmes, si no fos perquè ara no es poden bufar espelmes sobre un pastís compartit i perquè es va mor…
Llegir
Estem tant pendents de no tocar res potencialment brut, de dur la mascareta ben posada, de no relacionar-nos amb qui no toca, de viure- i mai millor dit- en una bombolla, que la feina serà nostra per …
Llegir
Vaig empenyent els dies, en un compte enrere inquiet, com si més enllà del 31 de desembre totes les asprors es difuminessin i ja no pogués arribar-nos res més de dolent. Una mena de transferència que …
Llegir
Diuen, que des de fa uns mesos ens perfumem més que abans. Les rutines de bellesa, que no deixen de ser la manera en què ens presentem davant nostre i davant els altres, ara es veu que són gasives en …
Llegir
Cal renunciar a part de les llibertats individuals per garantir la seguretat col·lectiva? La resposta segurament és no. I l’argument definitiu és que aquest debat, en el fons, és una entelèquia. Res d…
Llegir
Posats a parlar dels efectes col·laterals de la pandèmia, no podem deixar de banda l’exhibició -gairebé pornogràfica- de la ignorància, elevada a objecte de culte. El convenciment -personal i legítim,…
Llegir
Article publicat originàriament en el Correu de la UNESCO.…
Llegir
Porto uns dies tancada a casa. Vigilància passiva, en diuen. Sense remugar- gaire-. Perquè és el que cal i és el que toca. Cansada, la veritat, d’un conte cíclic i gastat, i encara rai que tot està bé…
Llegir
D’aquí a uns anys, quan la COVID sigui un record difús d’un moment llunyà en el temps, explicarem batalletes de com era allò de sortir al carrer amb mascareta, prendre el cafè de mig matí al pedrisset…
Llegir
Per qui no hagi vist la pel·lícula: uns nois es veuen engolits per un joc de taula macabre que els enfronta a proves cada cop més dures fins arribar al final del tauler, on, per sortir-ne vius i estal…
Llegir
Això va per llarg. Les mascaretes, la distància social i el gel hidroalcohòlic han arribat per quedar-se. També els horaris compactats, els torns de treball i la feina telemàtica.Alguns hàbits arrelat…
Llegir
Tota la vida havia pensat que el gran debat ideològic basculava entre aquells que fan de la llibertat humana el seu més alt estendard, i els que opinen que la idea de la seguretat bé justifica una cer…
Llegir
Hem deixat enrere el punt d’inflexió de les vacances d’estiu. Em sap greu pels que marxeu al setembre, però és ben bé així. La calor aviat serà un record, les pluges de la tarda ja marquen el principi…
Llegir
Durant 15 anys, cada dia a la ràdio, en un o altre moment del dia, escoltava allò de quin és el model de país que volem. Aquella pregunta retòrica amb la qual difícilment érem capaços d’anar més enllà…
Llegir
Atípic dilluns de Festa Major a Andorra la Vella. Aquests dies ni hem sentit el pregó, ni el repic de campanes, ni pujat a les atraccions, ni ballat el contrapàs. La prudència ha estat l’argument esse…
Llegir
Les vacances de l’autònoma són alguna cosa així com saltar-te la classe de mates un dimecres a primera hora per anar a jugar un futbolí amb els amics. Ho vius amb l’emoció de viure al límit, desafiant…
Llegir
Ja ha arribat l’estiu. Aquest any hem perdut els referents que – fins ara- ens permetien percebre de forma progressiva el pas de les estacions: el final de curs escolar, la revetlla de Sant Joan i el …
Llegir
Amb alegria, però amb cautela. Entres a les botigues i vas per feina: de moment allò de badar davant els penjadors i les lleixes plenes sembla que haurà d’esperar. Comprem, sí, coses pendents, sobreto…
Llegir
Ahir a la nit, feia una llista mental de totes les coses que faré avui. Després de més de 70 dies, el cor dubta entre fer l’aperitiu en una terrassa o comprar unes sabates d’estiu. Avui és un dia de r…
Llegir
Sembla mentida que tots siguem tant llestos, i al mateix temps tinguem tants problemes de comprensió lectora. Que tots tinguem tantes coses a dir, i tanta dificultat per expressar-nos de manera cohere…
Llegir
Em sap greu però tan bon punt obrin les fronteres, comprar al Mercadona hauria de ser antipatriòtic. Va, ja em podeu saltar a la jugular, que ho he dit expressament. És que no m’he pogut estar: fa die…
Llegir
Passa Sant Jordi, i ni tan sols ha tingut la delicadesa de ploure. Passen els dies i estem com encallats. Mirant de buscar sortides per quan s’obri la porta. Però la porta no s’obre. No prou. No encar…
Llegir
Fins i tot el Punset es va morir.El problema de morir-se aquests dies – sobretot pels que ens quedem- és que transitem la negació, la ira i la culpa en un tres-en-un, ràpid i asèptic.El temps de tanca…
Llegir
Ara que sembla que comencen a parlar de desconfinar-nos, no puc evitar un punt d’enyor a l’imaginar-me com serà això de trobar a faltar les coses que hem guanyat tancats a casa. Com esmorzar cada dia …
Llegir
De sobte tot allò important esdevé relatiu. Tot allò que es donava per fet, es posa en dubte. La natura respira alleujada, mentre nosaltres contenim la respiració. De vegades em demano si la Terra no …
Llegir
No sé si és una patologia, però una branca de la meva família –des de fa diverses generacions– tendeix a tancar-se a casa i a no voler-ne sortir. No és ni agorafòbia ni proximitat consanguínia amb la …
Llegir
La setmana passada va morir el meu pare. Des d’aleshores, sembla que tot plegat hagi entrat en una espiral d’irrealitat. L’excepcionalitat de tot el que ens envolta ha fet que el fil de la rutina sobr…
Llegir
Escric aquestes ratlles sabent que el fet que el coronavirus arribi a Andorra és només qüestió de temps, si és que encara no ho ha fet. La permeabilitat de les fronteres i aquesta manera de fer tan hu…
Llegir
Verdi en va acabar fins al capdamunt d’aquesta òpera. Li van fer canviar tantes vegades, que va anar d’un pèl que no els engega a dida i ell no dorm – de retruc- entre reixes. Un ballo in maschera. El…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra