Cura sí, cultura també

			<div class="et_pb_row et_pb_row_1">
			<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_1  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_1  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">Això va per llarg. Les mascaretes, la distància social i el gel hidroalcohòlic han arribat per quedar-se. També els horaris compactats, els torns de treball i la feina telemàtica.<br />Alguns hàbits arrelats com els petons i encaixades ens han deixat fora de joc a l’hora de saludar als coneguts; ridículs però inevitables cops de colze, salutacions a l’oriental i somriures emmascarats s’obren pas en aquest nou dia a dia.<br />El risc de contagi ajudarà a fer passes endavant en àmbits que feia dies que feien el ronso: els tràmits online en són el millor exemple.<br />D’altres hauran de trobar nous camins o moriran.<br />El que està clar és que no podem congelar la vida de nou. Hem d’aprendre a conviure amb la Covid, perquè al cap i a la fi la civilització no ha estat més que un procés de transformació constant davant els canvis. Això o l’extinció, i sembla que – malgrat el flac favor que li fem al medi ambient- no estem disposats a extingir-nos sense donar guerra.<br />Per això és tan important que siguem capaços de trobar l’encaix entre la seguretat i la sociabilització.<br />La por- sens dubte justificada- no ens hauria de paralitzar, però. Hem estat capaços d’obrir de nou comerços i restaurants, tornar a l’escola i reprendre el pols econòmic, però ara ens cal retrobar-nos amb la cultura.<br />Iniciatives com algunes de les festes majors, els concerts d’estiu, o la fira del llibre del Pirineu, ens demostren que tot és possible, si realment es vol fer, i es vol fer bé.<br />Al final, tant important és l’aliment del cos com el de l’esperit. I tot plegat es redueix a no renunciar a res, adaptant-nos a tot.</p>