
A les portes del 2021
Avui parlava amb un sorrut entranyable, que em deia que el seu desig per l’any vinent és poder-se queixar de les coses de sempre: del trànsit, de la gent que no diu bon dia a l’ascensor, de la classe …
Llegir55 articles publicats el 2020

Avui parlava amb un sorrut entranyable, que em deia que el seu desig per l’any vinent és poder-se queixar de les coses de sempre: del trànsit, de la gent que no diu bon dia a l’ascensor, de la classe …
Llegir
Es compleixen deu anys de la iniciativa legislativa popular per prohibir fumar als espais públics. Impulsada per la periodista Noemí Rodríguez, la proposta va desembocar en l’actual Llei de protecció …
Llegir
Vaig empenyent els dies, en un compte enrere inquiet, com si més enllà del 31 de desembre totes les asprors es difuminessin i ja no pogués arribar-nos res més de dolent. Una mena de transferència que …
Llegir
Diderot, en l’assaig “Paradoxa sobre l’actor”, en parla per primera vegada l’any 1773: L’esprit de l’escalier. Una metafòrica frase que ens remet a aquella sensació de ràbia i penediment que ens envae…
Llegir
Qui el coneixia sap que ni la modèstia era una de les seves virtuts, ni la falsa modèstia un dels seus defectes. També tenia un fi sentit de l’humor. Recordo que ell reia cada cop que jo ho repetia da…
Llegir
Diuen, que des de fa uns mesos ens perfumem més que abans. Les rutines de bellesa, que no deixen de ser la manera en què ens presentem davant nostre i davant els altres, ara es veu que són gasives en …
Llegir
Cal renunciar a part de les llibertats individuals per garantir la seguretat col·lectiva? La resposta segurament és no. I l’argument definitiu és que aquest debat, en el fons, és una entelèquia. Res d…
Llegir
Posats a parlar dels efectes col·laterals de la pandèmia, no podem deixar de banda l’exhibició -gairebé pornogràfica- de la ignorància, elevada a objecte de culte. El convenciment -personal i legítim,…
Llegir
Article publicat originàriament en el Correu de la UNESCO.…
Llegir
Publicat al Diari d'Andorra 08-11-20…
Llegir
Porto uns dies tancada a casa. Vigilància passiva, en diuen. Sense remugar- gaire-. Perquè és el que cal i és el que toca. Cansada, la veritat, d’un conte cíclic i gastat, i encara rai que tot està bé…
Llegir
D’aquí a uns anys, quan la COVID sigui un record difús d’un moment llunyà en el temps, explicarem batalletes de com era allò de sortir al carrer amb mascareta, prendre el cafè de mig matí al pedrisset…
Llegir
Ara que sembla que allò que defineix els anhels més íntims de la nostra ànima ha de traspuar necessàriament i reflectir-se en la nostra manera de mostrar-nos al món, arriba el moment de confessar que …
Llegir
Som gotes d’un mateix oceà. Tots diferents, amb una personalitat, trets i història únics, però cadascun de nosaltres és part indestriable d’un tot que ens conforma com a col·lectiu. I és cert. Hi ha p…
Llegir
Per qui no hagi vist la pel·lícula: uns nois es veuen engolits per un joc de taula macabre que els enfronta a proves cada cop més dures fins arribar al final del tauler, on, per sortir-ne vius i estal…
Llegir
Quina sensació ha de ser veure que aquells a qui intentes enredar són més rucs del que et pensaves? Suposo que en certa manera deu ser el que sent a hores d’ara Donald Trump, en veure que les maneres …
Llegir
El 28 de setembre és el dia per la despenalització de l’avortament.Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs al món, el 95 per cent en països en vies de desenvolupament, els quals són responsa…
Llegir
M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit.Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat.Els missatges esquitxen la pantal…
Llegir
Això va per llarg. Les mascaretes, la distància social i el gel hidroalcohòlic han arribat per quedar-se. També els horaris compactats, els torns de treball i la feina telemàtica.Alguns hàbits arrelat…
Llegir
Tot és mentida i ja ens està bé. Al final, si t’enganyes és ben bé perquè t’acaba resultant més fàcil seguir el joc que continuar donant-te cops de cap contra la paret. Com quan descobreixes el doble …
Llegir
Tota la vida havia pensat que el gran debat ideològic basculava entre aquells que fan de la llibertat humana el seu més alt estendard, i els que opinen que la idea de la seguretat bé justifica una cer…
Llegir
A mesura que em faig gran, valoro més els detalls. Potser perquè he vist massa vegades que les grans intencions tenen les cames curtes.En el fons suposo que les heroïcitats demanen menys esforç que el…
Llegir
Hem deixat enrere el punt d’inflexió de les vacances d’estiu. Em sap greu pels que marxeu al setembre, però és ben bé així. La calor aviat serà un record, les pluges de la tarda ja marquen el principi…
Llegir
Durant 15 anys, cada dia a la ràdio, en un o altre moment del dia, escoltava allò de quin és el model de país que volem. Aquella pregunta retòrica amb la qual difícilment érem capaços d’anar més enllà…
Llegir
Atípic dilluns de Festa Major a Andorra la Vella. Aquests dies ni hem sentit el pregó, ni el repic de campanes, ni pujat a les atraccions, ni ballat el contrapàs. La prudència ha estat l’argument esse…
Llegir
Les vacances de l’autònoma són alguna cosa així com saltar-te la classe de mates un dimecres a primera hora per anar a jugar un futbolí amb els amics. Ho vius amb l’emoció de viure al límit, desafiant…
Llegir
Dèdal, ja va advertir el seu fill, però no se’n va sortir. Per ajudar-lo a fugir del Laberint de Creta, li va fabricar unes ales fetes amb plomes enganxades amb cera, advertint-lo que, no havia de vol…
Llegir
Recordo- fa molts anys- un episodi de “The Twilight Zone” en què un senyor ben normal, sortia de casa -com cada matí- i a la cantonada s’adonava que s’havia deixat la cartera i tornava enrere a buscar…
Llegir
L’altre dia em vaig comprar una capsa amb vuit marcadors en tons pastel. Deixava enrere anys i panys de fluorescents que traspassen el paper. I mentre els pagava, mirava de convèncer-me que era una co…
Llegir
Ja ha arribat l’estiu. Aquest any hem perdut els referents que – fins ara- ens permetien percebre de forma progressiva el pas de les estacions: el final de curs escolar, la revetlla de Sant Joan i el …
Llegir
Entre els que ens dediquem a la comunicació online hi ha una frase recurrent que diu així: «Si el servei és gratis, vol dir que el producte ets tu». I és ben bé així. A cada accepto les condicions, a …
Llegir
La plataforma HBO Max, ha decidit retirar temporalment del seu catàleg la pel·lícula Allò que el vent s'endugué pel retrat que fa de l'esclavisme i la població afroamericana, enmig de les protestes pe…
Llegir
Amb alegria, però amb cautela. Entres a les botigues i vas per feina: de moment allò de badar davant els penjadors i les lleixes plenes sembla que haurà d’esperar. Comprem, sí, coses pendents, sobreto…
Llegir
Ahir a la nit, feia una llista mental de totes les coses que faré avui. Després de més de 70 dies, el cor dubta entre fer l’aperitiu en una terrassa o comprar unes sabates d’estiu. Avui és un dia de r…
Llegir
Un dels primers signes de maduresa és acceptar que no pots- i no és bo- que caiguis bé a tothom. De fet, quan més bé caus- així, en general- pitjor. Quan en un país com el nostre, ningú malparla de tu…
Llegir
Qui o què marca les nostres línies vermelles? Els que en tenim, és clar, que de vegades hi ha qui mou els seus principis com quan jugàvem a les gomes al pati. Conceptes personals i intransferibles -po…
Llegir
Sembla mentida que tots siguem tant llestos, i al mateix temps tinguem tants problemes de comprensió lectora. Que tots tinguem tantes coses a dir, i tanta dificultat per expressar-nos de manera cohere…
Llegir
Em sap greu però tan bon punt obrin les fronteres, comprar al Mercadona hauria de ser antipatriòtic. Va, ja em podeu saltar a la jugular, que ho he dit expressament. És que no m’he pogut estar: fa die…
Llegir
Passa Sant Jordi, i ni tan sols ha tingut la delicadesa de ploure. Passen els dies i estem com encallats. Mirant de buscar sortides per quan s’obri la porta. Però la porta no s’obre. No prou. No encar…
Llegir
Fins i tot el Punset es va morir.El problema de morir-se aquests dies – sobretot pels que ens quedem- és que transitem la negació, la ira i la culpa en un tres-en-un, ràpid i asèptic.El temps de tanca…
Llegir
Ara que sembla que comencen a parlar de desconfinar-nos, no puc evitar un punt d’enyor a l’imaginar-me com serà això de trobar a faltar les coses que hem guanyat tancats a casa. Com esmorzar cada dia …
Llegir
De sobte tot allò important esdevé relatiu. Tot allò que es donava per fet, es posa en dubte. La natura respira alleujada, mentre nosaltres contenim la respiració. De vegades em demano si la Terra no …
Llegir
No sé si és una patologia, però una branca de la meva família –des de fa diverses generacions– tendeix a tancar-se a casa i a no voler-ne sortir. No és ni agorafòbia ni proximitat consanguínia amb la …
Llegir
La setmana passada va morir el meu pare. Des d’aleshores, sembla que tot plegat hagi entrat en una espiral d’irrealitat. L’excepcionalitat de tot el que ens envolta ha fet que el fil de la rutina sobr…
Llegir
Gairebé cada matí, abans d’entrar a treballar, faig un cafè a la granja. Només arribar -amb un bon dia entusiasta- ja tinc, com per art de màgia, l’americà sobre la taula. Sense sucre. Com cada dia. E…
Llegir
En els darrers anys ha estat recurrent el tema de l’avortament. En aquest país tenim uns quants d’aquests temes que van i venen però que no acaben de tancar-se mai. A poc a poc, però, deixa de ser un …
Llegir
Escric aquestes ratlles sabent que el fet que el coronavirus arribi a Andorra és només qüestió de temps, si és que encara no ho ha fet. La permeabilitat de les fronteres i aquesta manera de fer tan hu…
Llegir
Verdi en va acabar fins al capdamunt d’aquesta òpera. Li van fer canviar tantes vegades, que va anar d’un pèl que no els engega a dida i ell no dorm – de retruc- entre reixes. Un ballo in maschera. El…
Llegir
A casa meva, si al tornar de l’escola hi havia espaguetis a l’anglesa sobre la taula, poc podien trigar a aparèixer per la porta de la cuina els ous ferrats amb patates rosses. És com la paradoxa del …
Llegir
Abans el món era simple, que no senzill. Naixies, i segons on et tocava créixer i el teu gènere, ja tenies bona part de la vida pautada per endavant: l’hereu a seguir el negoci familiar, el petit al s…
Llegir
Deia Joan Manuel Serrat que l’únic problema de la veritat és que, un cop dita, ja no té remei. Com quan trigues un segon més del compte a dir que sí a una proposta avorrida o quan rius un acudit dolen…
Llegir
Ja em perdonareu. Des de fa anys, tal dia com avui –setmana amunt, setmana avall– toca parlar i recordar allò tan nostrat de: “Som un país de neu.” Acostuma a ser, normalment, després de la primera ne…
Llegir
Fa molts anys, quan la gent no tenia Twitter per desfogar-se, s’escrivien cartes al diari. La versió elaborada de l’exabrupte de cafè. Entre subscriptors ofesos i ànimes òrfenes de columna pròpia -de …
Llegir
La democràcia no viu el seu millor moment. Sigui perquè la ciutadania hem deixat caure els braços i ens resignem a escollir la menys dolenta de les opcions disponibles, o perquè en el fons ja no hi cr…
Llegir
Els avis de la meva filla tenien –fa molts anys– una llibreria a Barcelona. D’aquella època els va quedar el –bon– costum de demanar sempre llibres als Reis. La distància no fa perdre ni l’estima ni e…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra