Dark Academy

			<div class="et_pb_row et_pb_row_10">
			<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_10  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_10  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_text_inner"><!-- divi:paragraph -->

Ara que sembla que allò que defineix els anhels més íntims de la nostra ànima ha de traspuar necessàriament i reflectir-se en la nostra manera de mostrar-nos al món, arriba el moment de confessar que en el meu interior hi viu una Dark Academy que encara no ha sortit de l’armari.

Per aquells a qui aquest nou anglicisme els agafi de curt, ja els avanço que no estic inventant res de nou.

L’estètica de la Dark Academy està relacionada amb l’amor per la literatura clàssica, la recerca de l’autodescobriment i una passió generalitzada pel coneixement i l’aprenentatge.

L’aspecte visual d’aquesta nova moda sorgeix de les cultures europees, particularment de la tradició clàssica i de la sensibilitat romàntica, i es caracteritza per un romanticisme fosc que no és gòtic ni macabre, sinó més aviat oníric i tràgic, i que ara, s’ha popularitzat a través del Pinterest.

Vaja, els amants de tota la vida dels bons llibres, el te i la manteta davant la llar de foc, mentre plou al carrer.

Només que ara, a més de llegir Austen i Salinger, venerar Poe i Wilde, haver vist tots els capítols del Holmes de la BBC, i bressolar-se amb les Gymnoedies, cal que ens habillem adhoc per reblar el clau de l’snob de manual.

O sigui que ja em veus, rebuscant entre les franquícies de capçalera,  a veure si trobo alguna cosa que em faci semblar recent sortida de les boarding schools britàniques dels 50, amb aquelles rebequetes de caixmir, jerseis de coll de cigne, oxfords als peus i ulleres rodones amb muntura de carei.

De vegades fer la foto de la portada no ens deixa marge per endinsar-nos en el llibre.