Elemental, Dr. Watson

			<div class="et_pb_row et_pb_row_4">
			<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_4  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_4  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_text_inner"><!-- divi:paragraph --></p>

A casa meva, si al tornar de l’escola hi havia espaguetis a l’anglesa sobre la taula, poc podien trigar a aparèixer per la porta de la cuina els ous ferrats amb patates rosses. És com la paradoxa del corb. Aquella que va proposar el filòsof alemany Carl Hempel en la dècada de 1940 per il·lustrar un problema en què la lògica inductiva desafiava la intuïció. Si tots els corbs que has vist són negres, el més probable és que el proper que vegis també ho sigui. Val a dir que no totes les possibilitats de la lògica inductiva són tan afortunades com les gastronòmiques. L’endemà d’un sopar llarg, a més d’haver arreglat el país, tindràs -molt probablement- un mal de cap a joc, i aquells que han prestat bons serveis a la causa adequada sempre trobaran una porta de sortida convenient. No parlem de causa efecte, però no deixa de ser recurrent que un fet sempre sembli portar l’altre de bracet. Vaja, una mena de teorema de Bayes d’allò més quotidià: sabent la probabilitat de tenir una bona sortida laboral si primer has estat lleial a la causa, es podria saber la conveniència de ser útil allà on convé, si mai busques feina. Quan han estat descartades totes les explicacions impossibles, la que queda, per inversemblant que sembli, ha de ser la veritable- Això deia en Sherlock Holmes, si més no. Però hi ha un petit problema: el mètode de Holmes pressuposa un coneixement ple de la situació i les seves circumstàncies, que només intuïm, però desconeixem. I així anem fent. Donant per fet que tot allò que no és negre, segur que no és un corb. Al 221 B de Baker Street encara li donen tombs.