
Sant Jordi (2026)
Dies de presentacions i recomanacions literàries. I encara que no t’agradi llegir segur que hi ha algun llibre per a tu, (el Museu de l’elefant de Joan Peruga i dibuixos de Carles Pellejero o Passos p…
Llegir69 articles amb aquest tag

Dies de presentacions i recomanacions literàries. I encara que no t’agradi llegir segur que hi ha algun llibre per a tu, (el Museu de l’elefant de Joan Peruga i dibuixos de Carles Pellejero o Passos p…
Llegir
Recordo quan a Andorra corria la brama que no s’hi menjava bé. El turisme sobtat que omplia els carrers des del 14 de juliol i fins passat Meritxell s’havia de conformar amb pollastre al forn, canelon…
Llegir
Hi ha qui creu que hauríem de dir “no” a Europa i, així preservar intacta la nostra sobirania. És una idea atractiva, però profundament enganyosa. Vivim entre dos estats que condicionen cada moviment,…
Llegir
Eren les tres del matí d’un diumenge com els altres. Ja havien obert els llums, sonava una balada de fons i el fum del tabac començava a esvair el miratge de seducció que només dona el maquillatge, le…
Llegir
L’any 2000 va tenir lloc a Escaldes-Engordany un dels concerts més multitudinaris i apoteòsics que recordo a casa nostra. No, no va ser el del Julio Iglesias – que va ser uns anys abans (1989) i…
Llegir
Només cal fer un pas enrere per entendre el món que ens envolta. És el que vaig pensar escoltant l’historiador Carles Gascon, que aquests dies ha presentat la seva darrera investigació, editada amb mo…
Llegir
Tot i que a casa nostra l’esport nacional és el de menystenir i qüestionar tot allò que fan els altres, de tant en tant trobes bombonets que – miris per on els miris- no hi ha manera de trobar-los-hi …
Llegir
Alguna escletxa de seny es deu haver escolat – esporuguida- entre les ments pensants i els experts en branding nacional, que no només tornen a parlar en català, sinó que a més ho fan mirant de protegi…
Llegir
Aquest cap de setmana -com cada primer cap de setmana de setembre- ens espera la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. La més nostrada de les fires literàries que es fan i es desfan. Si bé és cert qu…
Llegir
Andorra encara no ha vist néixer el Pushkin que defineixi els viaranys i contradiccions de l’ànima andorrana. Aquesta mena de barreja estranya que convida a renegar dels coprínceps i defensar-los al m…
Llegir
Recordo quan vaig marxar a estudiar a la Universitat. Tota la vida entre muntanyes, amb la gent de sempre fent les coses de sempre, fins aterrar a una ciutat que pensava que coneixia. Primers dies can…
Llegir
Les obres de remodelació de la plaça del Poble d’Andorra la Vella són un interruptor inevitable per la memòria d’aquella primera plaça i de com les diverses actuacions que s’han fet al llarg dels anys…
Llegir
Aquest mes de novembre hem pogut assistir a dues interessantíssimes conferències al Consell General. La primera, de l’historiador Carles Gascón, en motiu de la presentació del Premi Principat d'Andorr…
Llegir
Si alguna cosa bona té acabar el mes d’agost és que arriba la Fira del Llibre del Pirineu. Un any més, Organyà s’ha vestit de festa per acollir el formigueig nerviós d’editors, escriptores i escriptor…
Llegir
A l’Andorra de finals dels vuitanta al carrer sonava la Lambada i els èxits del “cuarenta al uno”; a les firetes l’ancestre del “perrito piloto” i a les festes majors els “pajaritos”, la Salseta del P…
Llegir
Som a l’equador del Clàssicand. Aquesta nit Benjamin Appl omplirà la sala dels passos perduts per oferir un recital íntim. Ahir, la banda sonora d’Star Wars s’escolava fins l’església de Santa Coloma.…
Llegir
Res millor que la ficció per pouar en els nostres neguits més profunds. Així ho feia un dels personatges de John Irving a “Una dona difícil”. L’escriptor Ted Cole, pare de la protagonista, s’havia fet…
Llegir
Rere els aplaudiments sempre hi havia l’Isidre. Rere les flors, rere els discursos i els personatges públics. Sempre entre bambolines. Mirant que tot anés bé. Tocant les tecles necessàries, parlant am…
Llegir
Vaig conèixer Galobardes a mitjans dels noranta. En aquella època encara anava amunt i avall amb el caballet i l’espàtula per pintar del natural. Carregava els trastos al cotxe i anava omplint teles. …
Llegir
Dijous va tenir lloc la 45ena edició de la Nit Literària Andorrana. La que durant molts anys va ser l’única nit, la nit de referència de la cultura nacional, quan tot estava per fer. Un suculent carte…
Llegir
En el nostre entorn proper tothom sap que hi som, però gairebé ningú no ens coneix. I no parlo que a Noruega coneguin Sornàs, ni tan sols que més enllà de Berlin ens ubiquin en el mapa. El cert és que…
Llegir
No deixa de tenir un punt divertit, la veritat. Un munt de gent anant de corcoll aquests dies per presentar propostes, arguments i projectes, buscant el millor angle per la fotografia, organitzant cal…
Llegir
Abans tot era més fàcil. O ens ho sembla. Érem menys, hi havia poc en joc, tot estava per fer, i s’anava sobre la marxa. Això explica el perquè del desordre urbanístic i algunes antigalles que -per pe…
Llegir
I tu? A qui t’estimes més? Al pare o a la mare? – aquella pregunta que ens solien fer quan no aixecàvem dos pams de terra i que sempre et deixava amb el neguit d’haver de triar- quan no calia. El mate…
Llegir
Un amic em parlava de com d’útil resulta això del ChatGPT per redactar llargs informes en un tres i no res si ets prou hàbil per introduir les paraules adequades de recerca. Un altre -convençut de les…
Llegir
Miro les cases i les terrasses a banda i banda del passeig del riu, i el pont de París, amb els llums de colors i el llac dels cignes com a banda sonora de les nits d’estiu del 2023. I prenc consciènc…
Llegir
I aquí em tens, pul·lulant entre la pluja de cada tarda mentre descompto els dies que falten per marxar de vacances. Com tothom, ja veus. Dies d’arribades i partides, i com no, de festes majors. Reia …
Llegir
Tot és canvi. Possiblement és de les poques coses que – com morir- sabem del cert que arribaran. L’entorn i les maneres de fer, muten, cada cop més de pressa, vers resultats més incerts, i de manera p…
Llegir
El meu pare- com molts padrins- es delia pels nets. Tant, que per posar de relleu com eren de bons als seus ulls, no s’estava de dir-nos als fills, que els nets sí que n’eren de bonics, no pas com nos…
Llegir
I aquí estem: Els quatre gats que no hem fet pont aquest any per la Constitució. Els irreductibles i la classe política en ple- això sí- que dimarts a la tarda hi ha la recepció tradicional al Consell…
Llegir
La gent gran explica que els de les bordes i els d’Andorra bescanviaven pedres a la rotonda, quan els agents de circulació encara duien salacot. Poc després, els nostres pares- hereus de la revolució …
Llegir
Què fàcil oblidem. Sobretot quan el que queda enrere no ens afavoreix, o creiem que no fa justícia al personatge que hem anat construint amb el temps. Andorra té bona desmemòria pel que li convé. Memò…
Llegir
La reina Elisabet II ha mort als 96 anys després de 7 dècades de regnat. Més enllà de l’opinió que tingui cadascú sobre les monarquies, o sobre la seva aportació com a element aglutinador d’un antic i…
Llegir
Ho confesso. No he seguit mai Eurovisió. Mentida: de petita, quan els fills fèiem de comandament a distància no en tenies cap altre remei, perquè a casa es veia el que posaven els pares -sempre i quan…
Llegir
I qui diu Granada, diu Tolosa o diu Andorra la Vella. Totes elles, són ciutats que s’ofereixen al món com a destinacions de negoci, congressos i turisme. Combinats que permeten aplegar en temporada ba…
Llegir
Tots estem fets de llums i d’ombres. Com més gran és la llum, més força tenen les ombres que s’hi arreceren. Passa amb les persones i passa amb les comunitats. Aquests dies s’ha parlat -i molt- de Dub…
Llegir
Ja fa prop de tres setmanes que la quarta edició de l’AndArt s’hi remena per Engolasters, i encara ho farà fins a mitjans del mes de setembre. No desvetllo res de nou si parlo de la importància de pos…
Llegir
La setmana passada vaig tornar al cole. No per dur-hi la nena, ni per recollir-la; que fet i fet son el gruix de les comptades ocasions que en els darrers anys hi he tornat. Hi vaig anar com exalumna …
Llegir
Això d’omplir-nos la boca amb la defensa aferrissada de la nostra llibertat individual i el valor suprem del lliure albir és un invent bastant recent. El concepte de ramat és el que ens ha anat més bé…
Llegir
Hi ha poques coses que treguin més de polleguera que sentir com parlen de tu com si no hi fossis. Sobretot quan es diuen falsedats de les quals no et pots defensar. Una mica la mateixa sensació tinc e…
Llegir
Publicat al Diari d'Andorra 08-11-20…
Llegir
D’aquí a uns anys, quan la COVID sigui un record difús d’un moment llunyà en el temps, explicarem batalletes de com era allò de sortir al carrer amb mascareta, prendre el cafè de mig matí al pedrisset…
Llegir
Durant 15 anys, cada dia a la ràdio, en un o altre moment del dia, escoltava allò de quin és el model de país que volem. Aquella pregunta retòrica amb la qual difícilment érem capaços d’anar més enllà…
Llegir
Fa uns quants anys, quan encara funcionava l’enyorada associació de consumidors i usuaris, es va detectar que el gruix de les queixes que rebia el comerç provenien d’un únic establiment de l’avinguda …
Llegir
La festa gran. La que convida a sortir de casa, la que ens permet retrobar-nos amb els altres, fora dels caminets recurrents. La de les sardanes, el cafè, copa i puro i l’arrossada popular. Dies de fe…
Llegir
En espera de veure la composició del nou Govern, i de retruc el ball de cadires que això generarà al Consell General, el cert és que ja tenim la VIII legislatura servida. Amb alguns ingredients a cele…
Llegir
Desperta recels. I no m’estranya. Massa escarmentats estem dels venedors de fum. Però el cert, és que la idea de pensar –per un moment– que per variar podem anar tots i totes a una per sumar i créixer…
Llegir
Ostres, em sap greu! Això que et toqui fer la columneta la revetlla de Nadal és una murga. Fa estona que miro d’escriure alguna cosa que tingui a veure amb el caliu d’aquestes dates, amb desitjos de g…
Llegir
Diu Kundera que hi ha dues menes de persones: les que busquen diferenciar-se de la resta definint-se per oposició als altres, i les que defugen les etiquetes, mirant de ser únics. En els dos casos, ac…
Llegir
Ahir es tancava la 22a edició de la Fira del llibre del Pirineu. Han passat 22 anys des que l’ajuntament d’Organyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell van decidir donar a conèixer la riquesa i varie…
Llegir
Estic optimista. No sé si en tinc gaires motius, però ja ho deia aquell savi místic, que la felicitat depèn més de com vius les coses que et passen que no pas de les coses que realment et passen. Supo…
Llegir
Tothom és necessari i ningú no és imprescindible. És cert. Però hi ha persones que deixen empremta i que costa deixar anar com si res. A mesura que passa el temps, ens habituem a veure-les a prop, a c…
Llegir
A diferència de les sargantanes, la cultura ens ha permès gaudir els primers raigs de sol amb vermut, olives i patates rosses. És en aquests moments quan trobo a faltar –més que mai– l’antiga plaça de…
Llegir
El que tenim és un problema de concepte, estratègia i execució. Vaja, que no n’encertem ni una. Cada vegada que algú torna a preguntar-se quin model de país volem, alguna espècie s’extingeix a l’Amazo…
Llegir
Ahir vam enterrar la Rosa. Enmig d’un aire gèlid, i una església plena a vessar de gent. Plena a vessar d’amics i enemics. No per previsible deixava de ser estrany, i un punt cínic. Polítics de tots c…
Llegir
En un món ideal, quan et roben enmig del carrer, la gent t’ajuda a atrapar el lladre. En un món ideal, quan algú cau, apareix una ànima caritativa per veure que no hagis pres mal. Són els comportament…
Llegir
Hi ha dues menes de persones: les que fan coses i les que les critiquen. Imagino que és indestriable de la natura humana. No importa el que sigui: músics que innoven, empresaris que aconsegueixen recu…
Llegir
Des de sempre, els éssers humans hem recorregut a la màgia per atraure bellesa i prosperitat. Per espantar els dimonis, per protegir les collites i per conjurar les nits. La màgia és el canal a través…
Llegir
De tant que anem fent segons el que se suposa que hem de fer, arriba un moment que fem les coses sense saber si realment és el que volem fer. Quan arriba l’edat et cases, tens un fill, i després un al…
Llegir
Tres principis que avui m’agradaria fer arribar als amics espanyols, i més concretament als bel·ligerants que no volen que Catalunya sigui el que ella vulgui ser. Qualsevol poble té dret a autodetermi…
Llegir
233 quilòmetres i un desnivell positiu de 20.000 metres. Són els signes identitaris de l’Eufòria, la nova proposta de l’Andorra Utra Trail. Unes xifres que fan ombra immerescuda a altres gestes com la…
Llegir
Retrobar-te amb les amigues de l’escola ja les té aquestes coses. Després de posar-nos al dia, de recomanar-nos llibres i confessar que som més grans i més sàvies, arriba certa melangia per un món per…
Llegir
Malgrat la pàtina de civilització i tecnologia que ens embolcalla, som animalons. Cuques que busquen la llum i el caliu cada final d’hivern. Ens va faltar temps dijous passat d’aprofitar l’escalfor de…
Llegir
Sempre ha passat. I és que no acabem de trobar-li el punt a això d’anar organitzats. Des de fa anys que passa, però d’un temps ençà, de manera més punyent es multipliquen les propostes culturals a cas…
Llegir
Avui és un bon dia per celebrar que la nostra història i el nostre recorregut tenen el reconeixement internacional. Un dia però, també per reivindicar la feina que queda per fer, i per demanar als nos…
Llegir
No sé perquè, els dies previs a començar la temporada tenen un color estrany. Plens de nervis, però al mateix temps amb una cadència tranquil·la, sense les presses que imposa el directe. Em passa com …
Llegir
Darrerament sembla que hi ha dues faccions oposades que lluiten per imposar la seva visió del món. El subjecte en discòrdia és Andorra, i el motiu de la disputa, oscil·la entre decidir si som la riota…
Llegir
Avui, Dia de la Constitució m’obligo a posar sobre la taula el concepte de pàtria. De la meva, de l’única que tinc. D’aquesta meva Andorra. D’aquesta Andorra que ha crescut desmanegada, acomplexada i …
Llegir
M’he posat a fer memòria dels anys en què d’una manera o una altra vaig formar part d’aquesta petita història de la tele i els sentiments són agredolços i contradictoris. Moltes persones han treballat…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra