No sé perquè, els dies previs a començar la temporada tenen un color estrany. Plens de nervis, però al mateix temps amb una cadència tranquil·la, sense les presses que imposa el directe.
Em passa com als nens, que tornar a l’escola té una barreja estranya de mandra i de ganes. De tornar al corre-corre de cada dia, però també ( i sobretot) de retrobar els col·laboradors, de reprendre el pols del dia a dia…i de compartir.
Ja us avanço que aquesta catorzena temporada (ostres, sí! 14!!!) el NEP donarà un especial ressó a les opinions polítiques. Per això, a les veus de Josep Dallerés, Judith Pallarés, Ferran Costa, Joan Sans i Aleix Mañosas, se sumen aquest any les de l’Esteve Vidal, en Jordi Ribes i Víctor Naudi– i alguna sorpresa més-. Ja ho veieu, el millor de cada casa. Bentornats uns, i benvinguts els altres.
Aquesta temporada deixem descansar (a contracor) a l’Àntònia Escoda, a qui vull agrair el seu talent, les seves paraules i la seva frescor. I sobretot la seva amistat.
És el que tenen els programes diaris. Que acabes establint amb els coco’s una relació que va més enllà de la ràdio. Més enllà de les diferències ideològiques o personals.
Gràcies a tots els que d’una manera o una altra formeu part de la vida del NEP.
Això està a punt de començar. Dilluns 12 de setembre, comença una nova temporada i encara no tinc a punt les noves sintonies…aix…corre corre corre