Tots estem fets de llums i d’ombres. Com més gran és la llum, més força tenen les ombres que s’hi arreceren. Passa amb les persones i passa amb les comunitats.
Aquests dies s’ha parlat -i molt- de Dubai. Coincidint divendres amb la celebració del dia d’Andorra a l’Expo, una nodrida representació del país s’hi va desplaçar, per donar a conèixer el nostre patrimoni, les nostres oportunitats, i, perquè no? Per encaterinar possibles inversors amb les nostres opcions de negoci.
Fer diners, per molt moderns que siguem i per molt que les vídeo conferències s’imposin, sempre ha estat una cosa que ha fluït més a les sobretaules que no pas als despatxos.
És per aquest motiu que aquests dies hem pogut veure un munt d’imatges de palmeres sobre illes artificials, gratacels impossibles i luxe sense mesura en un dels set estats que integren els emirats àrabs.
Ells també han fet un esforç per vendre una determinada imatge al món. Amb les seves llums i les seves ombres.
Una imatge on conviuen els lluentons, els cotxes d’alta gamma i fins i tot un ministeri de la felicitat. Un territori que batega entre les carreres de camells muntats per robots, caixers dispensadors de lingots d’or o un hotel de set estrelles, el més luxós del món.
A la recambra, lluny dels focus, els drets de les dones continuen en entredit, les expressions públiques d’afecte estan restringides, els homosexuals vetats i la llibertat d’expressió, penada.
Però no pateixis, si hi ha opcions de fer negoci, el bling bling de fons ens distraurà la consciència. Que d’ombres -nosaltres- també en tenim i tampoc els ho hem dit.