Un amic em parlava de com d’útil resulta això del ChatGPT per redactar llargs informes en un tres i no res si ets prou hàbil per introduir les paraules adequades de recerca.
Un altre -convençut de les bondats de la intel·ligència artificial- em recordava que els periodistes tenim els dies comptats a poc que es vagi afinant el sistema. I jo m’ho mirava de gairell sense passar la porta. Fins dimarts, que em vaig descarregar l’aplicació.
Hi he estat trastejant -no gaire, la veritat- però prou per riure una estona veient com la predictibilitat potser funciona per allò que està ben documentat però no tant quan es tracta d’especificitats com la nostra.
Us convido a fer la prova: demaneu les notícies més destacades d’Andorra dels darrers mesos, la llista de llibres més venuts o els noms dels famosos nacionals. Amb prou feines en coneixereu cap. Perquè ni són famosos, ni són d’Andorra.
Potser és que no he fet les preguntes correctes- molt probablement-, potser perquè som tant insignificants que a qui li importa el que ens passa o el que ens defineix.
Però constato el potencial de l’eina. Suposo que les meves reticències no són gaire diferents a les que devien tenir els periodistes a finals dels anys noranta, quan internet va entrar a les redaccions i tot va canviar.
Això sí, ni internet, ni la intel·ligència artificial funcionen – almenys no encara- sense una raó humana desenvolupada darrere.
Que interpel·li, que destriï el gra de la palla, i sobretot, que faci les preguntes pertinents. Les eines caduquen, la professió encara té corda i el periodisme rigorós és més necessari que mai.