I qui diu Granada, diu Tolosa o diu Andorra la Vella. Totes elles, són ciutats que s’ofereixen al món com a destinacions de negoci, congressos i turisme.
Combinats que permeten aplegar en temporada baixa grans quantitats de persones disposades a viure la ciutat, amb l’atractiu d’un tiquet de compra alt i la promesa de tornar-hi, si la petjada que ens deixa és prou bona.
La quadratura del cercle pels operadors turístics i un respir després de la pandèmia.
Per això és tant important que els diferents agents que fan que un congrés sigui un èxit vagin coordinats i de la mà. De poc serveix invertir en grans equipaments- d’altra banda, absolutament necessaris-, si després al carrer els visitants no hi troben altres elements atractius que generin aquesta vivència, que de fet, és el que ens fa valorar- i tornar- als llocs que visitem.
El preu, cada cop menys, és el motor de les nostres decisions de compra. O si més no, no ho és pel nostre target mantra, allò del turisme de qualitat que arrosseguem des dels anys 80 del segle passat i que acaba semblant una entelèquia.
Importa el producte, però importa sobretot el tracte, l’acollida, les propostes complementàries i allò tan important i tanmateix, intangible, que és donar sempre una mica més del que l’altre espera. En resum: les emocions que ens emportem associades a la visita que hem fet.
Els gurús del màrqueting fa anys que ens parlen de la famosa experiència de compra, però no ens estan descobrint cap sopa d’all. Al final, a la vida, i als negocis, tractar a la gent com t’agradaria ser tractat, continua sent una fórmula infal·lible.