Ahir es tancava la 22a edició de la Fira del llibre del Pirineu. Han passat 22 anys des que l’ajuntament d’Organyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell van decidir donar a conèixer la riquesa i varietat dels llibres que s’escriuen i es publiquen del i des del Pirineu.
Una fira que enguany ha comptat amb prop d’una quarantena de presentacions de novetats editorials, a més de diverses activitats relacionades amb el món dels llibres, amb música, teatre al carrer i fins i tot la segona edició de la carrerada literària, una lectura simultània de llibres a peu de la C-14 al seu pas per Organyà.
I no m’oblido ni del lliurament dels Premis Homilies d’Organyà ni dels homiletes –laics i religiosos– que es donen cita al carrer del Sol i a la recent reformada col·legiata de Santa Maria.
I el millor de tot plegat, no és que la fira ens permeti (re)descobrir un poble preciós. Ni tan sols el munt de parades que conviden a invertir en cultura autòctona, que també. Ni –i mira que això ja té prou mèrit– que els diferents consistoris que han passat per l’alcaldia d’Organyà han sabut sumar i donar continuïtat al projecte.
El millor de tot és la gent d’Organyà. Tinc una sana enveja –si això és possible– cada cop que visito el poble i veig com els ganxos i les ganxes s’aboquen en totes i cadascuna de les activitats. Em meravello de la seva entusiasta participació, i de cadascun dels gestos que traspuen l’amor que senten pel que és seu i de la generositat amb què ho comparteixen.
Això, i dels calamars del Nando. Els calamars els trobareu tots els diumenges de l’any, la fira, el primer cap de setmana de setembre.