Alguna escletxa de seny es deu haver escolat – esporuguida- entre les ments pensants i els experts en branding nacional, que no només tornen a parlar en català, sinó que a més ho fan mirant de protegir la toponímia andorrana.
Un cop superat el sufix -and, que tant servia per batejar una ONG, una entitat bancària o una manicurista; un cop entès que traduir de l’anglès no fa més atractives les propostes i- sobretot- un cop assumit que no hi pot haver més negocis, entitats o partits que s’amaguin darrere la imatge d’una grandalla o el nom de les “set parròquies”, ara, finalment, comencem a entendre que no hi ha res com tornar als orígens i mirar de treure-li punta als fantàstics jocs de paraules que s’amaguen rere els noms dels nous partits i coalicions. Com Claror o EnClar. Suposo que el fet que tots mirin cap a parròquies baixes és casualitat.
L’oportunitat de Concòrdia-un oxímoron apassionant pels amants de la semiòtica- també la podríem incloure dins el paquet de bones pensades, sempre i quan no acabin arrencant-se el monyo-. Profecia auto complerta en dirien alguns, si mai passés.
Així que, de cara a les properes eleccions, -i més en previsió que les coalicions actuals es tornaran a fer i desfer fins a configurar un nou mapa que barrejarà les mateixes cartes abans de posar-les sobre la taula- els proposaria sumar-se a aquesta nova tendència i refrescar les capçaleres dels partits amb noms genuïns i nostrats.
Mereig, Sobirans, Ensegur o Galliner. N’hi ha per triar i remenar. La comissió de toponímia d’Andorra n’ha recollit més de 4.200. Segur que algun els escau.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
