La mirada aliena

			<div class="et_pb_row et_pb_row_2">
			<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_2  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_2  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
			
			
			
			
			<div class="et_pb_text_inner"><!-- divi:paragraph --></p>

Ahir a la nit, feia una llista mental de totes les coses que faré avui. Després de més de 70 dies, el cor dubta entre fer l’aperitiu en una terrassa o comprar unes sabates d’estiu.

Avui és un dia de retrobament amb totes les rutines que tant hem enyorat. O no.

Perquè aquestes setmanes de clausura també han estat una prova que ens ha permès adonar-nos de les moltes coses que fem perquè s’espera que les fem, o que fem simplement per inèrcia, sense valorar si realment volem que formin part del nostre dia a dia.

Posats a confessar, he de dir, que una de les coses que més enyoraré a partir d’ara és no haver-me de vestir. No em mal interpreteu: he passat tot el confinament en texans i samarretes de tota la gamma de grisos. Sabeu quin descans no haver de pensar què et poses 

I qui diu la roba, pot dir qualsevol dels aspectes quotidians que formen part del que se suposa que hem de fer per encaixar: com la depilació, afaitar-se, la manicura, el maquillatge, els sostenidors o les arracades.

Quantes d’aquestes coses, hem continuat fent o hem deixat  de fer durant el confinament? Qui s’ha posat talons per estar per casa 

Si més no, i deixant de banda que tothom és lliure de fer el que millor li sembli, el cert, és que aquests dies a casa m’han fet prendre consciència de les coses que faig perquè em sento bé fent-les, i de les que faig perquè toca 

I ara el dubte, més enllà de la terrassa i les sabates d’estiu està en si aprofito aquesta nova inèrcia i adopto un uniforme al més pur estil Steve Jobs, o si deixo de posar-me talons mai més.

Si no ens pesés tant la mirada aliena…