En aquest forat negre de temps que és per a molts el Tiktok és habitual trobar vídeos en castellà de persones que fa poc que viuen al país i que expliquen -dia a dia- la seva experiència a Andorra.
Fa una certa gràcia veure com se sorprenen de coses o situacions que per als residents de llarga durada i els nacionals són completament normals: el fred, la netedat dels carrers, la seguretat ciutadana, les festes majors, el cotxe de la crida, les muntanyes que ens envolten o les cues.
En molts casos són petits vídeos anodins que mostren el dia a dia d’una persona anònima; en molts d’ells hi ha errors de percepció i en alguns- fins i tot fets per nacionals- demostren el seu desconeixement quan intenten explicar la història o l’origen de festivitats o costums arrelats amb força inexactituds.
No té cap importància. Fet i fet no crec que ningú amb dos dits de front esperi trobar en aquesta font la manera de documentar-se correctament en gairebé res. És entreteniment i prou.
Tanmateix, el que em fan pensar aquests vídeos és en la diferència que hi ha quan simplement fas una escombrada sobre el paisatge o quan coneixes i reconeixes l’entorn.
No deixa de ser el canvi entre obrir la finestra al matí i dir que tens bones vistes a la muntanya a reconèixer el Casamanya o el Pic d’Enclar; a explicar que els ocells canten a distingir una merla d’una garsa; entre parlar de boscos a prendre consciència dels colors canviants dels roures, bedolls i alzines esquitxats de pins, moixeres i gaverneres.
De vegades no n’hi ha prou en veure, també cal aprendre a mirar per copsar de debò el que t’envolta.