Els més assenyats fan bondat tot l’any, com hauria de ser sempre. Però no ens enganyem, massa sovint la vida passa per sobre de les bones intencions.
Perquè a tots ens agrada estar bé- no només a l’estiu- però la carn és dèbil i què voleu que us digui. A mi se’m fa molt difícil resistir-me a un plat ben acompanyat de patates rosses.
Tanmateix tothom coneix un grapat de persones més previsores que ja fa setmanes que s’hi han posat amb això de l’Operació Biquini: més exercici, sol de llauna i la dieta de la temporada. La resta… ves, anem fent, que l’agost encara és lluny i al carrer fa fred.
O sigui que només m’ha faltat veure les conclusions de les darreres investigacions sobre l’anomenada “Operació Biquini”, per concloure que aquesta mena de curses contra natura són dolentes tant per la salut física com per la mental. Perquè propicien l’efecte rebot, perquè ens deprimeixen i perquè a més no acostumen a tenir efectes duradors.
Tant per tant, si no som capaços de tenir seny tot l’any, amb allò que tots sabem però que pocs fem de moure’ns més, menjar millor i gestionar l’estrès de manera intel·ligent, millor no provar d’encetar a aquestes alçades una cursa de darrera hora centrada en ingestes absurdes, raigs UVA i potencials lesions al gimnàs amb l’únic objectiu de ser un element decoratiu a la costa de referència.
Poc a poc i bona lletra. Al capdavall, per gaudir de l’estiu, n’hi hauria d’haver prou amb una mica d’aire lliure, un bon llibre, una migdiada reparadora, una orxata al capvespre i -si pot ser- una bona companyia.
Els biquinis, al capdavall, estan sobrevalorats.