Som ratolins estressats que no parem de córrer sobre una roda fixa. Dins de la gàbia.
Ho explica avui el filòsof Luciano Concheiro a la Contra de la Vanguardia.
Aquesta mena d’entrevistes em recorden que hem de saber aturar-nos i prendre consciència del moment present. Sí, ja ho sé, em poso friqui-iogui, però és que és cert.
Diga’m tres moments del dia que hagis tingut un pensament propi. Que t’hagis aturat a respirar, que hagis fet res amb una certa consciència? Tu tampoc, oi? si és que jo estic igual.
Per això necessitem meditar, per trobar- obligar-nos a trobar- espais per deixar de córrer nulle part i mirar cap endins.
Respirant, simplement respirant.
Prenent consciència del moment present, deixant que el flux de pensaments es vagi difuminant per intentar trobar aquell moment de silenci, de buit, en què tot està complet, en que et confons amb un tot, amb un no res i simplement, ets.
La proposta de Siéntete Radiante, consisteix en això: en algunes pautes bàsiques en l’alimentació- òbviament no pots relaxar-te després de beure tres cafès, ni concentrar-te després d’una fartanera de xocolata-, sumat a l’exercici físic- de suau a moderat- i espais de retrobament personal. Això sumat a una comunitat integrada per dones. Segurament el més important de tot.
Les dones, de sempre, hem estat còmplices per a la supervivència- vaig escriure un article sobre això, fa temps- i ens necessitem. Malgrat que sembla que hàgim nascut per fer-nos mal. Però d’això en parlarem un altre dia.
Ara toca fer ONG NAMO GURUDEV NAMO.