Per d’hora que arribi, per molt que corri, el dia se m’empassa.
Corre corre corre
I tant que queda per fer.
I ja és dijous. Només dijous.
Per d’hora que arribi, per molt que corri, el dia se m’empassa.
Corre corre corre
I tant que queda per fer.
I ja és dijous. Només dijous.
El temps vol ser el nostre amo. I jo no sé de quina manera deslligar-me. Tens una fórmula?
Ja m’agragaria, ja…