Fa dies que el Pare Noel es passeja pels carrers del país. Buscant il·lusions, resseguint llistes interminables, o fins i tot sospirant davant llistes impossibles. Hi ha qui mai rebrà la bicicleta que somia, ni tindrà un amor correspost. Viatja d’incògnit, com sempre ha fet. Per mirar de no deixar-ho tot – altre cop- per a l’últim dia, que els elfs ja no són el que eren. Aquest any, però, està força conscienciat de com és d’important reivindicar l’esperit de les festes de Nadal. Per als creients, òbviament, però també per a qui gaudeix de l’esperit laic de les festes. No, no és un oxímoron. Hi ha un esperit laic, que és el que ens dona la pau interior de saber que fem el que és correcte. Al final, tot plegat no és més que trobar una excusa per estimar-nos més i millor, i de passada impulsar el comerç de casa nostra, que prou que ho necessita. És per això que aquest any, entre els nens i les nenes, que cada vegada li demanen més un planeta amb futur, el Pare Noel vol fer una crida per tal de donar vida al petit comerç i al comerç de proximitat. Menys regals inútils, menys paper d’embolicar, regals més personals i personalitzats, productes fets a casa amb vocació universal. Des de mocadors pintats a embotits casolans. Des de làmines decoratives a excursions guiades. Des de vals per fer de cangur dels nebots a petites peces d’artesania local fetes a mà. Al final és tan fàcil com donar ales als nostres creadors, al producte de casa i sobretot confiar que- ni que sigui de manera egoista- si els altres van millor, nosaltres també en sortirem guanyant. Encara que no ens tornin l’IVA.