Sí, sí. A tu et parlo. Encara no ho has dit a ningú, però ja t’han vingut a tustar, i t’ho estàs pensant. O encara millor, t’has ofert al teu partit de capçalera -per si tenen a bé de posar-te de número cinc a la llista nacional- i encara no t’han dit que no. Que les territorials són més peludes, i amb el pa que s’hi dona -amb tant plat combinat, que diria el Planellas- millor no tocar-ho gaire i anar a cop segur. I, ja que t’hi poses, millor si tens algun número de sortir escollida. Perquè l’ombra del Martí és molt llarga i molts porten gravada a sang i foc aquella màxima tan seva de: “On no vagis a guanyar, no hi vagis a perdre”. Aquest any, les dones van buscades. I no n’hi ha per a menys. Per molt que, per dins, això de les quotes a alguns se’ls travessa, el cert és que tots els partits miraran de justificar un mínim de 40-60 en els percentatges per gènere. I si poden ser dones treballadores, millor, que darrerament, al consell, o hi veus empresaris o hi veus funcionaris, ep! Que està molt bé, però que hi ha vida fora d’aquí. De fet, el gruix de la vida és fora d’aquí. El que deia, que si aspires a una llista -i tens vocació de guanyar- ja pots posar-te les piles i trobar un llibre de capçalera al qual poder citar quan et facin els previsibles perfils de candidats, i esborrar les fotos compromeses de les xarxes, o crear-les -i utilitzar-les- si encara no en tens i, si és possible, esbrinar quan costa el bitllet del clípol, ni que sigui per fer veure que ets un mortal amb les mateixes inquietuds que la gent del carrer. Del programa i tal ja en parlarem un altre dia. Per cert, el bus, 1,85 €.
