L'efecte Schwartz

[et_pb_section fb_built=»1″ _builder_version=»3.0.47″][et_pb_row _builder_version=»3.0.48″ background_size=»initial» background_position=»top_left» background_repeat=»repeat»][et_pb_column type=»4_4″ _builder_version=»3.0.47″ parallax=»off» parallax_method=»on»][et_pb_text _builder_version=»3.19.5″ background_size=»initial» background_position=»top_left» background_repeat=»repeat»]

El psicòleg estatunidenc Barry Schwartz ja va advertir l’any 2004 en el seu llibre La paradoxa de l’elecció: Perquè menys és més, sobre com és de difícil prendre decisions.
Ja, aleshores, apuntava el fenomen FOBO, Fear of Better Options (per tenir millors opcions) i feia referència a com, en el món actual, la multiplicitat d’opcions, ens bloqueja.
Segons Schwartz, hi ha dos maneres d’enfocar la presa de decisions:
La maximitzadora, aquella que utilitzen les persones a qui agrada prendre’s el seu temps i valorar moltes opcions abans de triar –els que es llegeixen i comparen els programes electorals–. I la dels satisfactors, aquells que prefereixen triar ràpidament l’opció més acceptable sempre que compleixi uns criteris mínims –els que responen l’enquesta del CRES– i perdoneu la ironia.
La clau per administrar decisions en el món de la hiperelecció és buscar el que sigui prou bo i no el millor, ja que –això diuen els experts– si esperes fins a trobar la millor opció, la recerca mai no acaba.
Per aprendre a decidir millor,– com tot a la vida– cal practicar: i ens proposen que prenguem decisions conscients i ràpides en qüestions poc importants per exercitar la nostra capacitat de presa de decisions, i així aprendre per assaig-error, i anar afinant l’eina progressivament.
El problema és quan no has practicat en tota la legislatura i et toca escollir abans de 15 dies entre 31 llistes.
Diuen que, quan hi ha massa opcions, la gent es bloqueja i és incapaç de triar. Ves que no sigui per això que hi ha tant vot en blanc i tanta abstenció. L’efecte Schwartz.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]