És molt important tenir sensibilitat. Aprendre a llegir entre línies davant les coses que sovint trobem normals i que no ho haurien de ser. Només d’aquesta manera podem desemmascarar estereotips, prejudicis i a prioris.
Però també és important saber veure les coses en el seu context i no buscar tres peus al gat quan no hi són.
Va passar ahir al Consell General. La sessió feia poc que havia començat i enmig de la sessió el conseller general liberal i secretari de Sindicatura Joan Carles Camp s’embolica amb el nom del seu company, Ferran Costa.
Riures generalitzats a la sala, per la confusió, però sobretot per l’atac de riure del conseller amb la llengua trasbalsada.
No té més. En un context seriós com aquest, on hi ha més sovint tensions que no pas rialles, el lapsus va servir per relaxar els ànims, i avui per sortir als zàpings nacionals i dels veïns -mira, per una vegada no parlen malament de nosaltres -.
Però, més enllà de les rucades que encara ara ens fan riure- no qüestionaré que aquestes tonteries tenen més de Benny Hill que de Grouxo Marx- el cert és que sempre hi ha qui està a la defensiva.
Mal favor es fa al col·lectiu homosexual veient atacs per tot arreu quan només hi ha hagut un error. Hagués passat el mateix si enlloc de maricon, hagués dit mamon o simplon.
El sentit de l’humor és la vaselina que ens permet viure en societat. Una societat que òbviament ha de partir del respecte, però que també ha de saber-se riure d’ella mateixa.
Com ho va fer, d’entrada el principal perjudicat.
Sinó acabarem veien amenaces de mort on només hi ha històries d’amor.