Tant important com tenir diners és saber-los gastar. I no em refereixo a l’obvietat d’estalviar per quan arribi l’hivern, ni de deixar arregladets els nens i pagat el pis de la platja. Parlo de mirar amb què se’n van els nostres diners. Els de cada dia.
Si durant un mes sencer anotéssim totes i cadascuna de les despeses que fem, ens passaria com quan ens dediquem a apuntar el que ingerim: que de sobte entendríem perquè no perdem els quilos que ens sobren.
Més enllà de les limitacions –òbvies– d’un sou que mai dóna per tot (vaja, si més no això ens passa a la majoria), si ens aturem a deixar de banda les despeses inevitables de lloguer –hipoteca– electricitat, gasoil, assegurances (pis, cotxe, hipoteca, complementària de la CASS…) jubilació, quota del gimnàs, associació o ONG, menjador escolar, i la compra del súper, comprovem, consternats, que queda ben poca cosa. Això si ho hem cobert tot.
Perquè quan a la llista de fixos hi sumes els imprevistos, ja has begut oli. Per això, de tant en tant m’agrada pensar per a què necessito els diners i què canviaria de la meva vida si en tingués molts. I un cop tot pagat, m’adono que no em calen ni més vestits, ni una casa nova. No vull un cotxe gran (tampoc no el sabria conduir), ni necessito omplir-me els dits de diamants –més aviat fan nosa–.
Evidentment tothom ha de ser lliure de gastar els diners com vulgui. Si et fan feliç unes Louboutin qui sóc jo per dir-te el contrari? Però a mesura que em faig gran prefereixo comprar temps i tranquil·litat per fer altres coses que no es poden pagar amb diners.
I que a més, no ocupen espai.