
Molt pa i poc formatge
Arriba un moment a la vida en què et veus inexorablement empès a ser el formatge de l’entrepà. Els pares es comencen a fer grans i els fills encara no ho són prou. Uns et demanen que els facis un cop …
Llegir16 articles amb aquest tag

Arriba un moment a la vida en què et veus inexorablement empès a ser el formatge de l’entrepà. Els pares es comencen a fer grans i els fills encara no ho són prou. Uns et demanen que els facis un cop …
Llegir
Diuen que les noves generacions estan fetes de cristall. Que s’esfonsen al primer contratemps. Res a veure amb els padrins de pedra picada que van passar fred, gana i por durant les guerres del segle …
Llegir
FOMO. L’acrònim de fear of missing out o el que és el mateix: la por a pensar que potser t’estàs perdent alguna cosa. Hi ha qui pateix angoixa, fins i tot. Neguit de creure que has de ser-hi, que no h…
Llegir
Era el meu primer gran viatge sola. En aquella edat en què tu sents que ja ets gran, però en què sembla que ningú més no se n’hagi adonat. No volia que ningú em fes un cop de mà. Sabia perfectament qu…
Llegir
Ara fa uns quants anys, la casualitat/causalitat em va dur a poder escoltar de prop Deepak Chopra. Recordo l’auditori del Fòrum de Barcelona ple de gom a gom i la seva veu a mitja llum explicant allò …
Llegir
El temps és una d’aquelles variables misterioses que s’escurcen i s’estiren seguint patrons que se’ns escapen. Com els bitllets de 100 euros, que els pots dur durant dies a sobre sense bescanviar, per…
Llegir
Rere els aplaudiments sempre hi havia l’Isidre. Rere les flors, rere els discursos i els personatges públics. Sempre entre bambolines. Mirant que tot anés bé. Tocant les tecles necessàries, parlant am…
Llegir
El salt generacional s’obre sota els nostres peus com una esquerda fina i implacable. Primer, gairebé imperceptible, tot i que va fent forat, fins arribar al centre de la terra, separant allò conegut …
Llegir
Als vint tot és possible i no hi ha pressa. Fet i fet, tampoc no tens massa clar cap a on anar. D’entrada, només que sigui lluny de casa ja està bé. Als trenta, el temps t’encalça, tot està per fer i …
Llegir
Avui la meva filla fa anys. Preadolescència efervescent. El meu pare, també hauria bufat avui les espelmes, si no fos perquè ara no es poden bufar espelmes sobre un pastís compartit i perquè es va mor…
Llegir
M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit.Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat.Els missatges esquitxen la pantal…
Llegir
Un dels efectes col·laterals de fer-se gran és que es desdibuixen els límits de les estacions, de les relacions amb els altres i la percepció del temps. Presbícia de la vida, suposo. De la mateixa man…
Llegir
Des del moment en què naixem ens empenyen a fer-nos grans. -Menja’t la sopa, que si no et quedaràs petita- em deien. -Molt bé, ja es pentina sola -m’esperonaven- ja es corda les sabates sense ajuda, j…
Llegir
Haver perdut pes en els darrers tres mesos de manera involuntària, patir llacunes de memòria o caminar amb més dificultat que abans, són alguns dels indicadors que poden orientar les persones grans a …
Llegir
Tothom és necessari i ningú no és imprescindible. És cert. Però hi ha persones que deixen empremta i que costa deixar anar com si res. A mesura que passa el temps, ens habituem a veure-les a prop, a c…
Llegir
És el balanç de totes les opinions fetes fins ara en aquest espai de La Seca i la Meca. Dissabte 26 de maig, va fer deu anys de la primera. Deu anys des que l’Ignasi de Planell i el Ricard Poy em van …
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra