
Impermanència
Llegia l’altre dia una entrevista a l’escriptor Kae Tempest on deia que a la vida “passen coses i que al final les coses passen.” I al capdavall és el que és. Un dia ens morirem i passats uns anys nin…
Llegir24 articles amb aquest tag

Llegia l’altre dia una entrevista a l’escriptor Kae Tempest on deia que a la vida “passen coses i que al final les coses passen.” I al capdavall és el que és. Un dia ens morirem i passats uns anys nin…
Llegir
Ja hi tornem a ser. Matins més foscos i llum que s’esllangueix a mitja tarda, quan encara està tot per fer. És el canvi d’horari de l’hivern. El que et fa creure que t’aixeques una hora més tard. Com …
Llegir
Jo no sé si és a causa d’aquesta primavera nostra, humida i freda encara, que darrerament el cap em porta a un terrat assolellat a uns quants quilòmetres d’aquí. I des del terrat m’imagino mirant la g…
Llegir
Un vespre, quan l’estiu obria els ulls. Així de bé ho explicava Serrat quan encara tenia vint anys. Passada la primera revetlla, t’adones que el cicle de les estacions continua, al marge de la intel·l…
Llegir
Sovint associem el concepte de luxe al de productes molt cars, a l’abast de molt pocs. Productes que ajuden a marcar distàncies amb l’altre, sigui perquè tenen un alt cost de producció o perquè són bé…
Llegir
Cada nou any és una promesa. Incomplerta -en la major part dels casos- però una esperançada declaració d’intencions, al capdavall. De com podrien ser les coses, de com voldríem que fossin. Més enllà d…
Llegir
Quan érem petits i xerràvem pels descosits les padrines ens acusaven d’haver menjat llengua. Ara, qualsevol diria que hem endrapat cuixes de llebre, perquè no fem més que córrer amunt i avall com espe…
Llegir
I aquí estem: Els quatre gats que no hem fet pont aquest any per la Constitució. Els irreductibles i la classe política en ple- això sí- que dimarts a la tarda hi ha la recepció tradicional al Consell…
Llegir
La majoria de la gent d’aquí podem convenir que ser un país de neu implica que a partir del setembre i fins al maig qualsevol dia pot no sortir el sol per omplir Andorra de volves de manera indiscrimi…
Llegir
M’agrada la imatge d’una clau pel forat del pany per visualitzar com funciona el món de les olors i de quina manera ens afecten els aromes i les pudors- molt sovint- sense ni ser-ne del tot conscients…
Llegir
Pot ser una paraula un oxímoron? Realment la solució a una vida plena passa per la conciliació? Fins a quin punt hem de fer tantes coses? De vegades crec que hem confós tenir una vida plena amb una ex…
Llegir
Ha nevat. És una d’aquelles coses que passen al desembre a casa nostra. I per molts anys, tu. Com que es fa fosc més d’hora, com que fa fred, com que sentim nadales als passadissos dels supermercats. …
Llegir
Segurament és l’únic front davant el qual ni tan sols l’esperança s’hi veu amb cor. El pas del temps -i la certesa d’un final cert- com a única certesa. I tanmateix continuem fent la viu-viu, com si l…
Llegir
Plou de nou, sobre un mes de maig ben galdós, fet de boira i núvols sorruts; en què ni surts, ni entres, ni et dona temps que s’eixugui la roba estesa. Plou rere els vidres, i ni el te amb galetes et …
Llegir
M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit.Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat.Els missatges esquitxen la pantal…
Llegir
Ja em perdonareu. Des de fa anys, tal dia com avui –setmana amunt, setmana avall– toca parlar i recordar allò tan nostrat de: “Som un país de neu.” Acostuma a ser, normalment, després de la primera ne…
Llegir
Una de les coses que sempre m’han sobtat de la mort, és com -malgrat tot- la vida continua. D’un dia per l’altre, tot el teu món es pot fer miques però, l’endemà, torna a sortir el sol, torna a sonar …
Llegir
Ai que bé. Hores d’ara, els que llegiu la premsa, ja teniu els plançons a l’escola. Quin descans, oi? Tornar a les rutines, a les extraescolars, als llibres nous, a les bates planxades, als nous horar…
Llegir
Ai que bé. Hores d’ara, els que llegiu la premsa, ja teniu els plançons a l’escola. Quin descans, oi? Tornar a les rutines, a les extraescolars, als llibres nous, a les bates planxades, als nous horar…
Llegir
Diu la dita que «Pel juny la pluja és lluny, i que si plou, cada gota és com un puny«. Doncs així anem des de fa mesos, de la mà del refranyer, donant-nos cops de cap contra la paremiologia que ho té …
Llegir
La vida canvia. Canvien els nostres costums i la mirada sobre les coses quotidianes. El temps, però, continua immutable, marcant les hores, els minuts i els segons. I si es desvia del seu camí, és nom…
Llegir
Soc una ferma convençuda que els ritus de pas són part indestriable de la natura humana. Ancoratges que ens connecten amb el pas del temps i amb l’entorn, marcant pautes i donant estabilitat al difíci…
Llegir
De vegades dubto si quan diuen que som un país de neu es refereixen al fet que hauríem d’estar acostumats i no notar els efectes de les tempestes, o si, ans el contrari, que som prou llestos per adapt…
Llegir
Jour 1: Com la cançó de Louane, que avui serà l'encarregada de cloure el programa. Comença una nova temporada i tornem amb piles carregades, un munt de noves veus i les millors propostes de la tempora…
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra