Diu la dita que “Pel juny la pluja és lluny, i que si plou, cada gota és com un puny“.
Doncs així anem des de fa mesos, de la mà del refranyer, donant-nos cops de cap contra la paremiologia que ho té tot més que previst, malgrat que al canvi climàtic li agradi jugar a despistar.
Que “Si pel gener, boires, pel maig, pluges fortes“; que “Si la pluja del març, pel bestiar és pastura“; que “Si a l’abril o vint-i-un dies plou, o seixanta podràs prendre el sol“, i així anem fent, amarats de plugim, pluja o xip-i-xap.
Desgranant les setmanes d’una primavera passada per aigua, que no et deixa arribar al migdia sense una gotellada, un ruixat o un xàfec –sobretot si se t’acut posar-te sabatetes de vestir-. No falla mai.
Les perruqueres miren els calaixos buits, mentre fem corredisses voleiant els tolls d’aigua bruta on es desfà la pols de les obres –mira, alguna cosa bona havia de tenir tanta aigua–.
I els pagesos que no saben què plantar que sense sol no els creix res de bo.
I la roba d’estiu pansint-se a l’armari, mentre combinem jaqueta fresca, samarra o anorac segons l’hora del dia.
Que ja no saps com vestir-te i tens fred als peus però n’has fet una qüestió d’honor això de no treure altre cop les botes de l’armari.
I així anem fent, cada dia que passa, un pas enrere per l’estiu, perquè tard o d’hora arribarà, i ens courà en el nostre suc dins les jaquetes de ploma fina, els mitjons gruixuts i la pell blanca com la neu.
Neu, aiguaneu, calamarsa o pedra gelant, que encara rai, que no fa tant fred i els dies són llargs.
Això sí, si el juliol es digna a donar-nos una treva, no oblideu que “A l’agost, plou quan és fosc“, i que ja veus, són quatre dies, i encara no ha acabat el curs i ja estem comprant altre cop roba d’abric i els llibres de l’escola.
No m’estranya que el temps pari boig, si no ens estem quiets!