
Amigues
Un dels primers signes de maduresa és acceptar que no pots- i no és bo- que caiguis bé a tothom. De fet, quan més bé caus- així, en general- pitjor. Quan en un país com el nostre, ningú malparla de tu…
LlegirArticles de premsa i altres textos d'opinió.

Un dels primers signes de maduresa és acceptar que no pots- i no és bo- que caiguis bé a tothom. De fet, quan més bé caus- així, en general- pitjor. Quan en un país com el nostre, ningú malparla de tu…
Llegir
Qui o què marca les nostres línies vermelles? Els que en tenim, és clar, que de vegades hi ha qui mou els seus principis com quan jugàvem a les gomes al pati. Conceptes personals i intransferibles -po…
Llegir
Sembla mentida que tots siguem tant llestos, i al mateix temps tinguem tants problemes de comprensió lectora. Que tots tinguem tantes coses a dir, i tanta dificultat per expressar-nos de manera cohere…
Llegir
Em sap greu però tan bon punt obrin les fronteres, comprar al Mercadona hauria de ser antipatriòtic. Va, ja em podeu saltar a la jugular, que ho he dit expressament. És que no m’he pogut estar: fa die…
Llegir
Passa Sant Jordi, i ni tan sols ha tingut la delicadesa de ploure. Passen els dies i estem com encallats. Mirant de buscar sortides per quan s’obri la porta. Però la porta no s’obre. No prou. No encar…
Llegir
Fins i tot el Punset es va morir.El problema de morir-se aquests dies – sobretot pels que ens quedem- és que transitem la negació, la ira i la culpa en un tres-en-un, ràpid i asèptic.El temps de tanca…
Llegir
Ara que sembla que comencen a parlar de desconfinar-nos, no puc evitar un punt d’enyor a l’imaginar-me com serà això de trobar a faltar les coses que hem guanyat tancats a casa. Com esmorzar cada dia …
Llegir
De sobte tot allò important esdevé relatiu. Tot allò que es donava per fet, es posa en dubte. La natura respira alleujada, mentre nosaltres contenim la respiració. De vegades em demano si la Terra no …
Llegir
No sé si és una patologia, però una branca de la meva família –des de fa diverses generacions– tendeix a tancar-se a casa i a no voler-ne sortir. No és ni agorafòbia ni proximitat consanguínia amb la …
Llegir
La setmana passada va morir el meu pare. Des d’aleshores, sembla que tot plegat hagi entrat en una espiral d’irrealitat. L’excepcionalitat de tot el que ens envolta ha fet que el fil de la rutina sobr…
Llegir
Gairebé cada matí, abans d’entrar a treballar, faig un cafè a la granja. Només arribar -amb un bon dia entusiasta- ja tinc, com per art de màgia, l’americà sobre la taula. Sense sucre. Com cada dia. E…
Llegir
En els darrers anys ha estat recurrent el tema de l’avortament. En aquest país tenim uns quants d’aquests temes que van i venen però que no acaben de tancar-se mai. A poc a poc, però, deixa de ser un …
LlegirVols fer un salt?
Mirem qui ets, què vols, què necessites i et proposem solucions a mida. I si nosaltres no les tenim, t’ajudem a trobar-les.
Andorra · Pirineu · 42.5° N
® 2026 · Glop de Blau · per Undercoverlab · Fet amb ❤️ des d’Andorra