Confinats (III)

De sobte tot allò important esdevé relatiu. Tot allò que es donava per fet, es posa en dubte. La natura respira alleujada, mentre nosaltres contenim la respiració. De vegades em demano si la Terra no ens ha enviat un virus per advertir-nos que no tot ens està permès,...

Confinats (II)

No sé si és una patologia, però una branca de la meva família –des de fa diverses generacions– tendeix a tancar-se a casa i a no voler-ne sortir. No és ni agorafòbia ni proximitat consanguínia amb la Dickinson, simplement que com a casa, enlloc. Suposo que, en part...

Confinats

La setmana passada va morir el meu pare. Des d’aleshores, sembla que tot plegat hagi entrat en una espiral d’irrealitat.   L’excepcionalitat de tot el que ens envolta ha fet que el fil de la rutina sobre el qual anem brodant el nostre dia a dia, hagi desaparegut. ...

Amables

Gairebé cada matí, abans d’entrar a treballar, faig un cafè a la granja. Només arribar -amb un bon dia entusiasta- ja tinc, com per art de màgia, l’americà sobre la taula. Sense sucre. Com cada dia. El cafè i el somriure. De vegades, aquests petits gestos són els...

Avortament

En els darrers anys ha estat recurrent el tema de l’avortament. En aquest país tenim uns quants d’aquests temes que van i venen però que no acaben de tancar-se mai. A poc a poc, però, deixa de ser un tabú per integrar-se en el pensament col·lectiu, i avui, l’opinió...

Coronavirus

Escric aquestes ratlles sabent que el fet que el coronavirus arribi a Andorra és només qüestió de temps, si és que encara no ho ha fet. La permeabilitat de les fronteres i aquesta manera de fer tan humana, de creure que no cal que tots seguim les mateixes normes, fan...