Un ballo in maschera

Verdi en va acabar fins al capdamunt d’aquesta òpera. Li van fer canviar tantes vegades, que va anar d’un pèl que no els engega a dida i ell no dorm – de retruc- entre reixes. Un ballo in maschera. El que havia de ser una òpera inspirada en el rei Lear i que va...

Elemental, Dr. Watson

A casa meva, si al tornar de l’escola hi havia espaguetis a l’anglesa sobre la taula, poc podien trigar a aparèixer per la porta de la cuina els ous ferrats amb patates rosses. És com la paradoxa del corb. Aquella que va proposar el filòsof alemany Carl Hempel en la...

Senzilla

Abans el món era simple, que no senzill. Naixies, i segons on et tocava créixer i el teu gènere, ja tenies bona part de la vida pautada per endavant: l’hereu a seguir el negoci familiar, el petit al seminari, i les nenes a casar, si podia ser, més bé que malament....

Silencis

Deia Joan Manuel Serrat que l’únic problema de la veritat és que, un cop dita, ja no té remei. Com quan trigues un segon més del compte a dir que sí a una proposta avorrida o quan rius un acudit dolent a destemps. En aquests casos passa que generalment ja no hi ha...

País de neu

Ja em perdonareu. Des de fa anys, tal dia com avui –setmana amunt, setmana avall– toca parlar i recordar allò tan nostrat de: “Som un país de neu.” Acostuma a ser, normalment, després de la primera nevada forta. Aquella que –malgrat hagi estat anunciada amb dies...

Mitjons a les xarxes

Fa molts anys, quan la gent no tenia Twitter per desfogar-se, s’escrivien cartes al diari. La versió elaborada de l’exabrupte de cafè. Entre subscriptors ofesos i ànimes òrfenes de columna pròpia -de tant en tant- s’obrien els primers fils de la història, amb sèries...